La inclusió de les dones revoluciona investigacions científiques i històriques

"La inclusió de la perspectiva de gènere en ciència és essencial per evitar biaixos però, sobretot, per crear un coneixement més complet, inclusiu i just per a tothom", explica la investigadora Lorena Fernández, de la Universitat de Deusto.

Durant segles, la ciència o, més ben dit, la producció institucionalitzada de coneixement científic, ha sigut patrimoni gairebé exclusiu dels homes. I no perquè les dones no tinguessin talent o inquietud científica, sinó perquè fins fa molt poc a elles se’ls han tancat les portes d’universitats, laboratoris i acadèmies. Aquesta dinàmica ha provocat que gran part del coneixement que tenim sobre els nostres cossos, la nostra història i, en general, el món que ens envolta s’hagi construït amb una mirada parcial on el masculí era la norma, i el femení, l’excepció. "El problema d’una ciència feta gairebé exclusivament per homes és que reflecteix les seves experiències, interessos i valors i, tot i així, afirma que el resultat d’aquest exercici és una cosa universal, tot i que deixi fora les dones i molts altres grups", argumenta la filòsofa de la Ciència Sandra Harding a la seva obra ¿De qui és la ciència?

Arqueologia feminista

Un exemple paradigmàtic d’aquest fenomen és l’estudi de les dones de la prehistòria. Durant dècades, sobretot quan les excavacions arqueològiques eren liderades gairebé exclusivament per homes, es va dir que les dones prehistòriques eren les encarregades de les cures mentre que els homes es dedicaven a la caça. Tant va calar aquesta idea que durant molt temps les eines lítiques trobades al costat dels fòssils d’homes es classificaven com a armes mentre que les mateixes pedres trobades al costat de dones s’estudiaven com a ganivets de cuina o collars. També es donava per fet que ells sempre havien sigut els líders del grup mentre que elles havien jugat un rol secundari. Però en els últims anys, gràcies a l’arribada de l’arqueologia feminista, s’han tornat a analitzar milers de casos i s’ha descobert, per exemple, que en el passat eren moltes les dones prehistòriques que exercien tasques de caça i lideratge.

"Estudiar el passat amb una perspectiva de gènere és imprescindible per entendre com eren realment les societats de l’època i no crear un relat parcial sols basat en la perspectiva dels homes", explica l’arqueòloga especialitzada en gènere Marga Sánchez-Romero, de la Universitat de Granada, que també reivindica la necessitat de continuar indagant en la història de les dones en la prehistòria, així com la dels nens i la de les persones amb diferents capacitats.

Un altre exemple molt il·lustratiu i pròxim és el cas de la medicina. Durant molt temps, els científics han pres l’home com el model universal, i han deixat les dones en un segon pla. Això no només ha portat a testar medicaments sols en homes i estudiar l’impacte de certes malalties només en ells sinó que, a més, aquests biaixos també s’han utilitzat per reforçar estereotips de gènere i menysprear les capacitats de les dones. "L’estudi de les diferències entre el cervell d’homes i dones s’ha utilitzat durant anys com una arma llancívola per atacar les dones i reforçar l’estatus dels homes. Per exemple, s’ha dit que, com que els cervells d’ells solen ser més grossos, significa que són més intel·ligents... tot i que no sigui cert", comenta la neurocientífica Conchi Lillo, de la Universitat de Salamanca.

En els últims anys, gràcies a la incorporació de la perspectiva de gènere en la investigació, els estudis sobre com funciona el nostre cos s’estan tornant cada vegada més inclusius i, sobretot, més precisos. Cada vegada són més, per exemple, els assajos clínics en els quals s’inclouen tant homes com dones i s’analitza l’efecte de factors com les hormones i el cicle menstrual. En neurologia, s’han desenvolupat investigacions més rigoroses sobre malalties com l’Alzheimer, que afecta més dones, o l’autisme, que històricament s’ha diagnosticat menys en elles perquè els seus símptomes solen manifestar-se de forma diferent. A més, al qüestionar vells estereotips, la ciència ha començat a reconèixer que moltes de les diferències atribuïdes al cervell masculí i femení són en realitat producte de l’entorn, l’educació i la cultura, no de la biologia.

Algoritmes esbiaixats

Notícies relacionades

Cal trencar l’estigma que allunya les nenes d’aquest llenguatge universal

«Ens han venut la ciència com una cosa poc interessant i motivadora»

La comunitat científica té cada vegada més assumit que una ciència rigorosa i efectiva ha de ser inclusiva. Sobretot en qüestions com, per exemple, el desenvolupament de la intel·ligència artificial, on els algoritmes s’alimenten d’enormes bases de dades. "Moltes eines de reconeixement facial han sigut entrenades amb imatges d’homes blancs, per la qual cosa està demostrat que funcionen pitjor en dones i en persones racialitzades", comenta Lorena Fernández, enginyera de la Universitat de Deusto. Segons aquesta especialista, la perspectiva de gènere s’ha d’integrar a totes i cada una de les etapes de desenvolupament d’aquestes tecnologies, des de la idea inicial fins al disseny mateix dels models, per assegurar-ne el correcte funcionament. "No podem dir que alguna cosa funciona si està deixant fora més de la meitat de la població", assenyala Fernández.

Avui, en ocasió del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, són moltes les científiques que reclamen incloure la perspectiva de gènere en totes les disciplines i, sobretot, en tots els espais. "No és un tema del qual hàgim de parlar només un dia a l’any, sinó una cosa que ha de calar des de l’escola, perquè les nenes no perdin la confiança en les seves capacitats, fins a la universitat i els centres de recerca, perquè les científiques que arriben a aquests llocs no n’acabin sent expulsades", diu la matemàtica Anabel Forte Deltell, de la Universitat de València. "La ciència ens necessita a totes", diu.