La llei ampliarà els casos d’instal·lació obligatòria d’ascensors o rampes

VIVENDA ACCESSIBLE.

Com que un dels objectius és portar al marc jurídic la inclusió social de les persones amb discapacitat que promou la reforma de la Constitució, la llei reconeix l’accessibilitat com un dret, tant per a administracions com per a particulars, i amplia els supòsits en què les comunitats de veïns tindran l’obligació d’instal·lar ascensors o rampes. Així, en matèria de vivenda, reforma la llei de propietat horitzontal perquè les obres que faciliten l’accessibilitat, com ascensors o rampes, siguin obligatòries i sempre que un veí ho demani calgui sol·licitar les ajudes existents. I si les comunitats de veïns s’hi neguen, s’habilita els sol·licitants a acudir a la justícia. A més, la llei recull el deure de les administracions d’habilitar línies d’ajudes i rebaixa el percentatge del 75% al 70% de l’import de les obres que hauran de cobrir les subvencions perquè siguin obligatòries.

FRE A LES DISCRIMINACIONS.

La llei prohibeix qualsevol tipus de discriminació de les persones amb discapacitat en la contractació d’assegurances de salut o vida, tant que se les exclogui com se’ls cobri més. Així mateix, contempla com a infracció greu l’exposició pública de persones atenent la seva discapacitat, com es fa, per exemple, en els espectacles del bomber torero, que ja estan prohibits però encara hi ha ajuntaments o organitzadors que incompleixen la llei.

33% DE DISCAPACITAT.

Per disminuir la burocràcia, la norma reconeix a les persones dependents (de qualsevol grau) una discapacitat del 33%. Els evita haver de sol·licitar-lo, ser valorats, etcètera, cosa que reduirà les llistes d’espera.

ESTACIONAMENT I DRET A LA FAMÍLIA.

La llei crearà un fons estatal de promoció de l’accessibilitat destinat a finançar obres en entorns públics, com rampes i ascensors. I crea un registre de targetes d’estacionament a fi d’agrupar les diferents vies d’expedició i evitar el frau. També estableix que les persones amb discapacitat tenen dret a formar una família per evitar, per exemple, que en un divorci la custòdia es concedeixi automàticament al progenitor sense discapacitat.

LLOGUER DE CADIRES DE RODES.

La norma preveu la posada en marxa de serveis de préstec per a productes que fomentin l’autonomia, com cadires de rodes o caminadors, però no audiòfons.

FI DE LES RETALLADES.

L’avantprojecte, que el Consell de Ministres ha estudiat en primera volta, suprimeix el règim d’incompatibilitats entre prestacions, que va imposar el PP el 2012. Permetrà, per exemple, tenir accés a un centre de dia i a l’ajuda a domicili. Moltes comunitats ja ho permeten, però ara s’inclou en la llei per frenar les incompatibilitats a tot Espanya. I s’elimina el termini suspensiu de dos anys que retardava l’accés a la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar, a fi d’agilitzar l’inici del cobrament o la prestació.

AJUDA DOMICILI I TELEASSISTÈNCIA.

La llei contempla també que el servei d’ajuda a domicili s’estengui igualment a altres necessitats, com anar a comprar o al metge, que la prestació econòmica per cures s’estengui a persones pròximes com veïns o amics i reconeix la teleassistència com un dret d’obligat compliment. També reforça el dret a decidir del dependent o persona amb discapacitat, eliminant la possibilitat que l’administració decideixi quins serveis o centre residencial li presta els suports.

FINANÇAMENT.

Notícies relacionades

Els adults sense títol però amb competències bàsiques podran accedir a l’FP

La baixa natalitat aboca a tancar 116 escoles de 45 municipis

La llei no contempla una inversió extra en el sistema, per la qual cosa ha generat crítiques al sector. Per exemple, el president de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials, José Manuel Ramírez, considera que "sense increment de finançament els nous drets que aquesta reforma proposa reconèixer queden en paper mullat, és pura cosmètica del sistema i només servirà per generar falses expectatives".

Pablo Bustinduy va respondre que el problema de llei de dependència és que el seu "desplegament va quedar llastat per les retallades", que ara la reforma reverteix. I va remarcar que el Govern ha fet un "esforç sense precedents" per millorar la inversió, amb un augment del 150% des de l’any 2018, una iniciativa política que el seu departament té la determinació de mantenir en el futur.