¿Què passa sota de casa?

Mentre això passa

Els bars han deixat de tancar per traspassar-se. Pakistanesos i xinesos resolen les nostres urgències domèstiques o el tallat de primera hora del matí. ¡És igual que sigui de matinada o el dia de Nadal! Els carrers han guanyat llum, però hi ha molts clarobscurs. El sistema d’obertura per silenci administratiu positiu permet a aquests locals obrir... i la inspecció municipal ves a saber quant trigarà a fer la visita preceptiva. Sens dubte molts d’aquests negocis els regenten espanyols amb tots els seus drets. ¡I tant és si es diuen Mustafa o Wang!

Els dubtes sorgeixen quan has anat mitja dotzena de vegades a aquests locals. Et dius a tu mateix: "Aquesta gent sempre és aquí, mengen darrere el taulell, miren sèries del seu país mentre et cobren, parlen amb Karachi, Lahore o Chongqing. ¿No hi ha torns de treball?". I et respons per tranquil·litzar-te: "En realitat, tampoc tenen horari els autònoms que conec". Però els dubtes segueixen allà, els nouvinguts a Barcelona a la segona meitat del segle XX, que ara ha rememorat la premiada El 47, vivien a Torre Baró i agafaven el cèlebre bus per anar a treballar, no tenien locals al carrer Balmes ni colmados a la Gran Via.

Notícies relacionades

Creixen les «estafes híbrides»: l’engany que combina el món virtual i el físic

La recepta de Ferran Adrià per a una alimentació sostenible: «És millor una bona sardina que una mala llagosta»

En el passat hi va haver denúncies sobre les condicions laborals dels xinesos que treballaven en tallers tèxtils. Quan els Mossos entraven i els veien dormint a terra, al costat de les overlocks, ells deien que eren allà voluntàriament i demanaven que els deixessin treballar en pau.

¿Arriben legalment a Espanya les persones que en alguns casos sabem que dormen a les rebotigues dels colmados? ¿Cobren per treballar o paguen per sobreviure? ¿De qui són els súpers 24 hores i d’on surten els diners per llogar locals tan cars enmig d’una bombolla immobiliària com en la que estem immersos? Si gairebé mai no hi ha ningú, ¿són rendibles o algú blanqueja? El benestar de baixar al carrer i tenir a dos passos un pack de iogurts pot ser que estigui impedint-nos veure una història més pròpia de Dickens o de la sèrie Upstairs, downstairs. L’Administració per saber la veritat no només necessita inspectors de comerços i de treball, també treballadors socials. Darrere de més d’una porta, al fons d’un súper, hi ha un món que no veiem... i que no volem veure.