La policia activa les inspeccions per explotació en súpers 24 hores

La regulació d’aquest tipus d’establiments i els conflictes que poden generar al veïnat és responsabilitat dels ajuntaments i les policies locals, mentre que la Inspecció de Treball s’encarrega de possibles situacions d’explotació laboral dels treballadors, majoritàriament ciutadans estrangers. Atès que la Policia Nacional té competències sobre estrangeria i és l’encarregada de detectar possibles irregularitats en la situació administrativa dels empleats, les seves inspeccions també detecten nombroses irregularitats laborals.

Fonts del cos indiquen que la majoria de supermercats 24 hores barcelonins estan regentats per societats a nom d’estrangers, principalment del Pakistan o l’Índia, i que habitualment tenen com a treballadors persones de la mateixa nacionalitat per vincles familiars, tot i que també hi ha empleats del nord de l’Àfrica, asiàtics i sud-americans. Molts d’aquests treballadors pateixen condicions de treball molt precàries: la Policia Nacional relata jornades diàries d’entre 12 i 14 hores per uns 500 euros mensuals, sense gairebé dies lliures i en condicions sanitàries al límit de la salubritat, a més d’estar controlats per càmeres de seguretat.

Inspeccions policials

Agents del Grup 6 de la Unitat Contra Xarxes d’Immigració i Falsedats Documentals (UCRIF) de la Policia Nacional a Barcelona han intensificat les inspeccions d’aquests comerços en els últims anys, ja que és una de les activitats econòmiques que més han crescut. Els agents de Policia Nacional fan els seus propis controls per Barcelona i arc metropolità, a més de donar suport a operacions impulsades per altres administracions, com la Inspecció de Treball o ajuntaments, quan es vol controlar si compleixen la normativa laboral o les ordenances municipals. "Ens interessa detectar on treballen ciutadans estrangers més proclius a ser víctimes de delictes d’explotació, per les condicions laborals que tenen", assenyalen fonts de la UCRIF.

Les seves inspeccions consisteixen a estudiar la situació administrativa de cada empleat per saber si són a Espanya de manera irregular. A més, investiguen si pateixen algun tipus de delicte relacionat amb l’explotació laboral, per les condicions en què treballen i per si han sigut forçats a fer-ho vulnerant els seus drets. No obstant, els agents remarquen que moltes vegades les víctimes no tenen consciència de ser-ho o accepten irregularitats a fi de fugir de la seva situació d’origen: "Que un treballador estigui treballant 12 hores diàries per a nosaltres és una barbaritat, però per a ells és el dia a dia i, fins i tot, alguns expliquen que malgrat tot estan millor que si estiguessin al Pakistan".

Per això, els membres de la UCRIF remarquen que el "factor cultural és molt important" i requereix molta pedagogia: "Queden sorpresos quan són conscients que la legislació espanyola els permet tenir un dia de descans". En altres ocasions, és el mateix afectat qui fa el pas perquè ja no ho resisteix més: "Hi ha gent que fa dos anys i mig que hi són i no han tingut ni un dia de vacances i, és clar, per molt que aguantin i estiguin habituats a aquestes condicions laborals, al final acaben explotant i expliquen el que pateixen", destaquen els agents.

Un perfil habitual són treballadors estrangers que són a Espanya en situació irregular, sense un permís de treball en condicions. Al detectar-los, els citen en dependències policials perquè puguin relatar si pateixen algun tipus d’explotació laboral i informar-los en privat dels seus drets, a més de donar-los recolzo per sortir d’aquesta situació. En la gairebé totalitat de casos es tracta d’homes que viuen en pisos compartits amb d’altres i que envien bona part del seu salari a la família que es manté al país de procedència.

Els agents assenyalen que els delictes relacionats amb el tràfic de persones, que es produeix amb unes finalitats específiques com l’explotació sexual o laboral, són més fàcils de provar en casos de prostíbuls o locals d’índole sexual, però no els han detectat en supermercats 24 hores. "Perquè estiguem parlant d’una situació així hi ha d’haver un control pràcticament total sobre la víctima tot el dia", indica la Policia, malgrat que alguns comerços tenen nombroses càmeres i quan veuen un treballador que es despista li criden l’atenció amb el mòbil.

El cos estatal aclareix que normalment la plantilla dels supermercats no està "lligada" als empresaris, és a dir, "no estan obligats a continuar treballant" per a una societat contractant, sinó que més aviat es donen aprofitaments de situacions de necessitat. Els agents indiquen que tampoc és habitual que els empleats siguin forçats a dormir dins del local, a rebotigues o habitacions. Tot i que han trobat algun treballador a qui cedeixen aquest espai per descansar de manera puntual, no hi ha estances per a tot el dia.

Els agents de la UCRIF remarquen que, sobre el paper, els treballadors donen el seu "consentiment" a les condicions laborals. No obstant, s’han trobat amb delictes d’afavoriment de la immigració irregular, ja que alguns dels empleats han vingut des del seu país d’origen falsificant algun document o mitjançant xarxes de tràfic de persones. Per això, investiguen aquest tipus d’il·lícits penals que poden afectar empresaris i incideixen sobre una vulneració dels drets dels treballadors estrangers. Amb tot, la majoria de casos que ha observat aquest grup policial són persones que tenen "xarxes de contactes" en zones del Pakistan o l’Índia i que contracten empleats per a botigues de 24 hores. "Al final per a un pakistanès és molt normal tenir contractats principalment pakistanesos, perquè comparteixen la mateixa dinàmica laboral i la mateixa cultura", diuen les mateixes fonts.

Els agents examinen amb lupa que siguin legals els contractes de treball, que són la via d’entrada al país. També investiguen les gestories que els assessoren amb la tramitació, per prevenir o fer aflorar presumptes falsificacions documentals. En diverses ocasions, afirmen, han trobat documents amb un mateix nom i dades d’identificació però amb fotografies diferents.

Estructura societària

Notícies relacionades

Consens per al Pacte d’Estat contra la violència de gènere

Una jutge va denegar protecció a la dona assassinada a Benalmádena

En el mateix sentit, examinen l’estructura societària per evitar fraus. Alguns empresaris tenen diversos locals, de la mateixa franquícia o de diferents, i hi distribueixen els empleats que arriben. Així mateix, és freqüent que alguns administradors i apoderats s’alternin en diferents empreses entrellaçades. Aquest estudi permet ampliar el focus quan detecten irregularitats en un local, pentinant les botigues de la mateixa cadena o societat. També ho fan quan reben denúncies d’extreballadors descontents amb el tracte rebut per part d’un empresari o si en alguna visita d’Inspecció de Treball algú declara que és víctima d’"explotació laboral".

En paral·lel a les inspeccions hi ha els dispositius conjunts amb altres administracions o organismes. Per exemple la campanya de multiinspecció portada a terme al desembre a Barcelona, que va detectar unes 2.000 infraccions i 24 infraccions laborals en un centenar de supermercats 24 hores. En aquest dispositiu hi va participar personal de l’Ajuntament de Barcelona junt amb la Guàrdia Urbana, inspectors de Treball i la Policia Nacional. Van aixecar actes per nombroses infraccions, des d’aliments caducats fins a no garantir els drets dels treballadors, passant per males condicions sanitàries en espais per a l’ús del personal.