Dones que van esmicolar el sostre de vidre de la ciència

Els referents són fonamentals en qualsevol àmbit de la vida, però sobretot a l’hora d’escollir un camí professional. Segons un estudi fet pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats hi ha molt pocs referents femenins en el món de la innovació que, a més, són poc coneguts per la falta de visibilitat. Això porta les nenes a buscar models propers en el seu entorn immediat, com ara professores, companyes o familiars, perquè en els àmbits científic i empresarial fan falta els referents visibles. Per aquest motiu, recollim el testimoni de dones que van marcar un camí per a moltes altres, veritables pioneres en els seus àmbits que van aconseguir esmicolar el sostre de vidre que els havien imposat gràcies al seu esforç i valentia.

Dolors Aleu Riera: La primera llicenciada de l’Estat

Privilegiada de la Barcelona del segle XIX, Dolors Aleu (Barcelona, 1857-1913) va saber esprémer al màxim la seva posició econòmica i social i va convertir-se en la primera dona a doctorar-se i exercir la medicina de tot l’Estat espanyol. Tot i que va aconseguir graduar-se amb dues companyes més, Marina Castells i Elena Maseras, la primera va morir per complicacions en el seu primer embaràs i la segona es va desdir de la medicina per les traves burocràtiques que es va trobar a l’hora d’exercir i va acabar sent professora.

A banda de ser pionera en el camp de la medicina, Aleu va millorar la qualitat de vida de les dones de l’època gràcies a la seva tesi doctoral publicada el 1883 en què criticava l’ús de la cotilla, una peça de roba que segons les evidències mèdiques que presentava la doctora, oprimia el tòrax, dificultava la respiració i la circulació i podia causar desmais. Després de convertir-se en doctora, Dolors Aleu i Riera va especialitzar-se en ginecologia i pediatria i durant 25 anys va passar consulta a la rambla de Catalunya de Barcelona, on es visitaven des de membres il·lustres de la burgesia catalana fins a prostitutes que treballaven als carrers de la ciutat. Va ser pionera en defensa de la salut de les dones.

Amparo Poch Gascón: La metgessa feminista i antifeixista

Després de la negativa del seu pare davant la proposta d’estudiar medicina («no és carrera pròpia per a una dona»), Amparo Poch (Saragossa, 1902-1968) va acabar amb mèrits la carrera de magisteri, però després de complir amb les seves obligacions, va desafiar el seu pare i el 1922 es matricula a Medicina on va haver de suportar burles i menyspreu per part dels seus companys de classe. Set anys després es va llicenciar amb matricula d’honor en totes les assignatures de la carrera. A través dels seus coneixements, els seus escrits i la seva pròpia vida es va dedicar a lluitar per derrocar els tabús relacionats amb la sexualitat femenina.

Va dedicar la seva carrera al cos de la dona, va obrir una consulta a casa seva «per a dones i nens» amb la particularitat que tenia «un horari especial per a dones obreres». Va treballar incansablement per l’alliberament sexual de les dones i per la maternitat conscient, és a dir, que les dones poguessin escollir amb qui, quan i com tenir fills. També va col·laborar directament amb Federica Montseny al capdavant del Ministeri de Salut durant la II República. El 1936 va fundar juntament amb Lucía Sánchez Saornil i Mercedes Comaposada, Mujeres Libres, un grup que combinava el pensament llibertari amb el feminisme autònom. Va ser nomenada directora del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona el 1932, càrrec que va recuperar després de l’exili a França durant la guerra civil.

Pilar Bayer Isant: La mestra dels números

Pilar Bayer (Barcelona, 1946) és una matemàtica i algebrista reconeguda per la seva carrera com a investigadora en el camp de la teoria de nombres, va ser l’única dona de la seva promoció que va prosseguir amb la formació de doctorat que va culminar amb la seva tesi doctoral sobre aritmètica de cossos de nombres, que va defensar el 1975. És catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, membre de la Junta de Govern de la Societat Catalana de Matemàtiques, i acadèmica de número i vicepresidenta de la Secció de Ciències Experimentals de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAEU).

Va ser pionera en el fet de dedicar-se a la investigació, i també en anar-se’n a treballar a l’estranger. Va treballar durant quatre anys com a postdoctoranda a la Universitat de Ratisbona a Alemanya i el que avui dia pot semblar una experiència habitual i anecdòtica, a la dècada dels anys 70 del segle passat, va trencar molts motlles i paràmetres establerts. L’any passat va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi.

Assumpció Català Poch: Passió pels estels

La passió pels estels i la fermesa d’Assumpció Català (Barcelona, 1925-2009) la van dur a un camí que no va ser senzill, però molt gratificant. El 1952 ja es dedicava a l’astronomia, en una època marcada per la misèria de la postguerra en què eren molt poques les dones que estudiaven a les universitats del país i menys en àmbits científics que fins llavors havien estat reservats per als homes. De fet, va ser la primera dona de l’Estat a ocupar un càrrec d’astrònoma professional a la universitat espanyola. Va tenir una carrera professional molt complicada per culpa dels entrebancs no només socials, sinó també econòmics que es va trobar pel context que va viure. De fet, es va haver de treure les oposicions de mestra de matemàtiques i combinar la feina en un institut amb la seva labor a la universitat.

Durant més de quinze anys, va ser la representant espanyola a la comissió 46 per a l’ensenyament de l’astronomia a la Unió Astronòmica Internacional. Avui dia, el seu llegat perdura gràcies a les seves investigacions, a més dona nom al telescopi de l’Observatori-Aula del Centre d’Observació de l’Univers, al Parc Astronòmic del Montsec.

Carme Torras Genís: La visió més humanista dels robots

Llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora de robòtica i informàtica industrial, Carme Torras (Barcelona, 1956) compagina la seva dedicació al món de la investigació amb la literatura i la promoció tecnoètica. Destaca per una visió molt humanista dels robots, un dels camps en què és experta. De fet, les seves novel·les de ficció aborden temes relacionats amb la seva investigació com ara els dilemes ètics provocats per la robòtica, la intel·ligència artificial o les xarxes socials. També és membre del Comitè d’Ètica de la UPC.

Considera que la tecnologia ha de ser una eina assistencial que ha de servir les persones, sobretot durant les últimes etapes de la vida o en cas de malaltia. La seva passió per números i lletres en combinació amb els seus coneixements i la seva experiència professional (ha dirigit 21 tesis doctorals i liderat 17 projectes europeus, entre els quals una ERC Advanced Grant sobre manipulació robotitzada de roba. És Fellow de l’IEEE, EurAI i ELLIS, membre numerària de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Institut d’Estudis Catalans, i de l’Acadèmia Europea) l’han convertit en una dona referent, un mirall on les joves interessades en la perspectiva més humana de la tecnologia es poden veure reflectides.

Núria Salán Ballesteros: Aplanar el camí per a les que vindran

Notícies relacionades

Cal trencar l’estigma que allunya les nenes d’aquest llenguatge universal

«Ens han venut la ciència com una cosa poc interessant i motivadora»

Núria Salán (Barcelona, 1963) és la presidenta de la societat catalana de tecnologia i doctora en Ciència de Materials i Enginyeria i subdirectora de Promoció Industrial. Destaca en la seva tasca com a investigadora, docent de la UPC i divulgadora de coneixements científics. Des del principi de la seva carrera professional s’ha involucrat activament en la promoció de les dones en les car-reres tècniques i l’any passat va emprendre el projecte Enciclopèdia de les dones STEM de forma conjunta amb la il·lustradora i divulgadora científica Sandra Uve.

Va ser coordinadora del projecte RIMA (Recerca i Innovació de Metodologies d’Aprenentatge) de l’ICE de la UPC i ha participat en nombrosos projectes docents i d’investigació que han estat reconeguts amb diversos guardons com ara la distinció Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya. L’any 2017 va rebre el premi Mujer y Tecnología de la Fundació Orange per la seva labor divulgadora i el 2021 va ser reconeguda amb el premi Gaudí Gresol a la Notorietat i Excel·lència.