«Ens han venut la ciència com una cosa poc interessant i motivadora»

¿Les formes en què ens expressem també són importants?

Sí, quan conversem i parlem sobre quines persones treballen en l’àmbit de la ciència, normalment els nens i nenes utilitzen el gènere masculí. A més, ja sigui en aquest àmbit o en d’altres, utilitzem el plural en masculí perquè és el que ens han inculcat. Des del Lab intentem destacar les dones científiques i donar-los protagonisme perquè les nenes puguin veure-s’hi reflectides i ho considerin una possible sortida professional.

¿Per què són tan importants els referents femenins?

Ho són perquè si els veus, sents que és una possibilitat. Recordo una vegada que vam anar amb el campament d’estiu a veure una exposició al Museu de la Ciència de Manresa sobre bombers. A la mostra hi havia un apartat dedicat a dones bomberes. Hi va haver una nena que es va quedar al davant i va dir: «Jo de gran seré bombera». És clar, si veus que algú del teu mateix gènere ho ha fet, llavors t’hi pots sentir identificat i amb possibilitats.

Motivar des d’edats primerenques per despertar vocacions científiques...

Ens han venut la ciència d’una manera poc interessant i motivadora, molt teòrica, ens han matat la curiositat. Amb aquest plantejament, ja elimines moltes persones que podrien tenir interès en aquest àmbit. I si a això hi sumem el fet que es visibilitza sobretot els homes, llavors encara s’allunya més de les dones. Nosaltres la plantegem d’una forma molt inclusiva i accessible. És a dir, són dos factors que van encaminats a donar més oportunitats dins d’un àmbit en el qual no hi ha gaires dones. A més, les que en formen part solen estar en el món de la salut, més relacionat amb la cura.

Notícies relacionades

El Suprem eleva fins als 3 milions més interessos la indemnització pel dany neurològic causat per negligència mèdica en un part

El Govern central prohibeix la brioixeria industrial a les escoles i augmenta el consum de peixos, verdures i cereals integrals

¿Quin paper hi juguen les famílies?

El mateix que les mestres, que puguin entendre que hi ha altres maneres de fer les coses i veure-ho com una cosa fàcil que pot fer qualsevol. L’únic necessari és tenir curiositat i interès. És absurd que no t’interessi com funciona el teu propi món. També és important que hi hagi espais dissenyats per a la infància, amb elements que els cridin l’atenció i on puguin experimentar per si mateixos.