Les seqüeles de l’assetjament escolar: «Es burlaven del meu sobrepès i vaig acabar a l’hospital amb 30 quilos als 18 anys»

Les dades de la Unitat d’Atenció als Alumnes en Situació de Violència (USAV) revelen que el curs passat (2023/2024) es van documentar més de mil casos com aquest a Catalunya. L’augment del ‘bullying’ ha sigut del 50% al territori. Es tracta d’un tipus de violència habitual que, segons especifiquen els experts, pot manifestar-se de diverses maneres: mitjançant agressions verbals, físiques o sexuals, a través de l’exclusió del grup o amb maltractament psicològic. És habitual que les víctimes arrosseguin seqüeles pel patiment experimentat.

«Em feia por tornar a l’escola, preferia ser a l’hospital», recorda la Mar. El seu calvari va començar en l’educació primària i es va estendre fins al batxillerat. Quan es van divorciar els seus pares, se sentia «sola, sense suport», i es va «refugiar en el menjar». El seu físic va desencadenar una persecució que la va portar a l’altre extrem: 30 quilos als 18 anys. Avui, la Mar afirma que aquesta situació ha «reforçat la meva personalitat». Afirma que ha «après» a valorar-se. Sigui com sigui, «encara vaig al psicòleg» i «controlo l’alimentació», afegeix.

Una altra noia que ofereix un testimoni similar és la Carlota, igualment originària i resident a les comarques interiors de Catalunya. En realitat, no es diu així, però vol mantenir l’anonimat i demana que se la identifiqui d’aquesta manera. «A primària, em deien Bob Esponja, perquè tenia les dents separades i el cap cap endavant». L’ortodòncia va servir per corregir aquesta circumstància, a la qual ara pot referir-se amb serenitat.

Tampoc la tercera entrevistada per a aquest reportatge vol que es faci públic el seu nom veritable. Per aquesta raó aquí apareix com a Mireia. També des de primària la van ciberassetjar a l’escola. Un company de classe li enviava missatges alarmants: «¡Us pegaré, a tu i a la teva mare!», per exemple. A més, com apunta aquesta afectada, l’infractor li escrivia a través de la plataforma que utilitzava el centre educatiu on estava matriculada per a les seves activitats acadèmiques.

Notícies relacionades

La pobresa infantil continua escalant a Catalunya: ja afecta el 35% de menors de 16 anys

La Universitat Pompeu Fabra explica per què és cada vegada més freqüent voler tenir només un fill

El temps va passar i la Mireia va créixer. Ara és una noia alta i està bé amb si mateixa. Abans, va haver d’escoltar desqualificacions d’altres adolescents: «Girafa» o «torre Eiffel», entre d’altres. Al principi, això l’angoixava, però ja ha entès «que el problema no era meu, sinó d’ells».

Xarxes socials com TikTok i Instagram, molt populars entre els menors d’edat, reprodueixen comentaris d’‘influencers’ amb centenars de milers de seguidors referits a l’assetjament escolar. També titulars de comptes amb menys seguidors comparteixen les seves vivències. El seu objectiu coincideix amb el dels professionals: les afectades no haurien de guardar silenci, sinó demanar ajuda.