Educació a Catalunya

Les seqüeles de l’assetjament escolar: «Es burlaven del meu sobrepès i vaig acabar a l’hospital amb 30 quilos als 18 anys»

La Mar, la Carlota i la Mireia són tres noies que van ser víctimes de ‘bullying’ a l’escola

La unitat contra l’assetjament escolar a Catalunya va rebre 7.166 trucades i va atendre 2.060 casos el 2024

Un grupo de adolescentes, en clase

Un grupo de adolescentes, en clase / Archivo

2
Es llegeix en minuts
Paula Saavedra

La Mar (nom fictici, per preservar la seva intimitat) és una noia de 26 anys de la Catalunya Central que, com moltes d’altres, va patir assetjament escolar per la seva complexió. Després de superar aquell episodi de la seva vida, se sent «més forta». Però, per arribar a aquest punt, va haver de passar un infern. Va ser hospitalitzada quan, per evitar les burles dels seus companys, va deixar de menjar i, amb 18 anys, va baixar de pes fins als «30 quilos». Havia tocat fons.

Les dades de la Unitat d’Atenció als Alumnes en Situació de Violència (USAV) revelen que el curs passat (2023/2024) es van documentar més de mil casos com aquest a Catalunya. L’augment del ‘bullying’ ha sigut del 50% al territori. Es tracta d’un tipus de violència habitual que, segons especifiquen els experts, pot manifestar-se de diverses maneres: mitjançant agressions verbals, físiques o sexuals, a través de l’exclusió del grup o amb maltractament psicològic. És habitual que les víctimes arrosseguin seqüeles pel patiment experimentat.

«Em feia por tornar a l’escola, preferia ser a l’hospital», recorda la Mar. El seu calvari va començar en l’educació primària i es va estendre fins al batxillerat. Quan es van divorciar els seus pares, se sentia «sola, sense suport», i es va «refugiar en el menjar». El seu físic va desencadenar una persecució que la va portar a l’altre extrem: 30 quilos als 18 anys. Avui, la Mar afirma que aquesta situació ha «reforçat la meva personalitat». Afirma que ha «après» a valorar-se. Sigui com sigui, «encara vaig al psicòleg» i «controlo l’alimentació», afegeix.

Una altra noia que ofereix un testimoni similar és la Carlota, igualment originària i resident a les comarques interiors de Catalunya. En realitat, no es diu així, però vol mantenir l’anonimat i demana que se la identifiqui d’aquesta manera. «A primària, em deien Bob Esponja, perquè tenia les dents separades i el cap cap endavant». L’ortodòncia va servir per corregir aquesta circumstància, a la qual ara pot referir-se amb serenitat.

Tampoc la tercera entrevistada per a aquest reportatge vol que es faci públic el seu nom veritable. Per aquesta raó aquí apareix com a Mireia. També des de primària la van ciberassetjar a l’escola. Un company de classe li enviava missatges alarmants: «¡Us pegaré, a tu i a la teva mare!», per exemple. A més, com apunta aquesta afectada, l’infractor li escrivia a través de la plataforma que utilitzava el centre educatiu on estava matriculada per a les seves activitats acadèmiques.

Notícies relacionades

El temps va passar i la Mireia va créixer. Ara és una noia alta i està bé amb si mateixa. Abans, va haver d’escoltar desqualificacions d’altres adolescents: «Girafa» o «torre Eiffel», entre d’altres. Al principi, això l’angoixava, però ja ha entès «que el problema no era meu, sinó d’ells».

Xarxes socials com TikTok i Instagram, molt populars entre els menors d’edat, reprodueixen comentaris d’‘influencers’ amb centenars de milers de seguidors referits a l’assetjament escolar. També titulars de comptes amb menys seguidors comparteixen les seves vivències. El seu objectiu coincideix amb el dels professionals: les afectades no haurien de guardar silenci, sinó demanar ajuda.