El curs 25-26 començarà amb 30.956 alumnes menys i amb el tancament de 58 grups de 1r d’ESO en instituts públics

La baixada de natalitat a Catalunya impactarà per primera vegada en tots els cursos de l’educació obligatòria a Catalunya, d’I-3 a quart d’ESO, amb 30.956 alumnes menys; 1.252 alumnes menys a I-3 i 5.194 menys a 1r d’ESO, curs que tancarà 58 grups d’aquest nivell als instituts públics. La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, ha presentat aquest divendres les dades de la planificació per a la preinscripció escolar 2025-2026, curs en què es preveuen un total de 55.955 alumnes a I-3 i 76.973 alumnes a primer d’ESO.

Niubó ha remarcat que es mantenen el 98% de grups d’I-3 i 4t d’ ESO malgrat la pèrdua d’alumnat «com una oportunitat per abaixar ràtios», tot i que ha justificat el tancament del 2% com «un ajustament necessari de l’ofertaper evitar que la sobreoferta fomenti la segregació» i, de moment, no està prevista la baixada de ràtios a l’ESO, que es manté en 30. Niubó ha atribuït a la falta d’espais als instituts la impossibilitat de reduir ràtios a l’ESO, com que es porta alguns anys fent a infantil.

La principal novetat en la planificació per al curs vinent serà la introducció d’un nou criteri en la planificació: la matrícula viva. «Hem tingut en compte la previsió de l’alumnat que sabem que arribaràfora del període de preinscripció», ha apuntat Niubó, que ha detallat que aquest curs, entre setembre i gener han arribat 12.000 alumnes. Un alumnat que inclou, d’una banda, les famílies migrants nouvingudes i, de l’altra, també en un volum important, famílies que canvien de domicili (i amb ell d’escola) durant el curs, fenomen que la consellera ha lligat a la precarietat a l’habitatge.

Amb aquest nou criteri, els territoris amb un volum més gran de matrícula viva sortiran amb ràtios una mica més baixes que la mitjana per deixar espai a l’alumnat que arribi amb el curs començat per evitar sobre ràtios i grups bolet.

19 o menys a I-3

La baixada de la natalitat es plasmarà també en el fet que gairebé un 50% de grups d’I-3 a l’escola pública format per 19 alumnes o menys (en alguns casos per deixar aquestes places a la matrícula viva i, en d’altres, perquè no hi ha més nens). Si es miren els grups a 20 o menys també a I-3 i també a la pública puja al 93,2%.

Pel que fa a les anomenades «motxilles escolars» –diners extra que s’assignen a l'alumnat vulnerable– el curs que ve el Departament destinarà a aquesta mesura –inclosa en el Pacte contra la Segregació Escolar–, 83 milions d’euros (45 milions a centres públics i 37 als concertats).

El curs que ve s’estrenaran set nous instituts escola, fórmula que uneix la primària i la secundària a la pública (model que segueix la privada-concertada) i que arribarà ja 125 instituts escola a totCatalunya, «model de centre que funciona en determinats entorns i afavoreix el pas de la primària i la secundària», ha assenyalat Niubó.

Decret al calaix

Quant a responsabilitat i el paper de l’escola concertada en la planificació escolar, aquesta s’hauria de recollir en un decret de concerts del 1993 la revisió del qual espera en un calaix. Una revisió que podria obligar l’escola concertada a disminuir també les places a I-3 per evitar la sobreoferta o permetre al Departament tancar grups també de la concertada durant la planificació. La consellera s’ha limitat a respondre que «ho treballaran en el marc d’aquesta legislatura».

La preinscripció escolar es realitzarà del 12 al 26 de març en el segon cicle d’educació infantil i primària i a l’ESO del 14 al 26 març.

«Desjudicialitzar l’educació»

Notícies relacionades

Alizée Delpierre, sociòloga: "Els ultrarics volen ser atesos sense límits"

Patricia Espinosa: "L’Acord de París continua sent el millor instrument contra la crisi climàtica"

Al ser preguntada en la roda de premsa de la preinscripció escolar sobre la recent sentència del TSJC que prohibeix els àmbits a batxillerat, Niubó, ha dit que el Departament «tindrà en compte la sentència en el debat sobre la reforma d’aquesta etapa educativa». Fa uns dies el TSJC va anul·lar que es puguin agrupar matèries en àmbits al batxillerat, va determinar que ha de ser obligatori oferir una segona llengua estrangera en segon curs i que el Treball de Recerca no pot comptar un 10% de la nota global.

Malgrat assenyalar que la tindrà en compte, Niubó ha instat a «desjudicialitzar» l’educació.