El Govern estudia la devolució de les ajudes a la dependència dels que van morir en llista d’espera

Cada dia moren 92 dependents a Espanya, 34 a Catalunya, esperant les ajudes a què tenen dret. Les ajudes que no van percebre en vida, les poden reclamar els seus hereus després de la mort. Les comunitats autònomes són les que han de realitzar la devolució econòmica tenint en compte el pla d’atenció pactat amb l’usuari i la família. Si a aquesta persona se li va oferir una ajuda econòmica per ingressar en una residència, una plaça en un centre de dia o un cuidador a domicili, els familiars que se’n van fer càrrec han de cobrar l’import d’aquest servei durant el temps que el beneficiari hauria d’haver disfrutat i no va poder.

Tot i que la llei marca que les comunitats autònomes han de donar resposta a les sol·licituds en un termini de sis mesos, la realitat és molt diferent. A Catalunya, segons les xifres del gener d’aquest any, la valoració de grau de dependència es pot allargar de mitjana fins a vuit mesos, i el PIA, el tràmit posterior essencial per al recobrament, pot tardar entre cinc i tres mesos, en funció del territori. El problema, doncs, el tenen els que no arriben a temps per al PIA. Fins ara, les comunitats arxivaven aquestes reclamacions al considerar que no hi havia barem per mesurar els costos. En el cas català, la Generalitat tornava els diners a aquells que havien mort en residències esperant les ajudes, però no als que van morir cuidats a casa pels seus familiars. Aquests suposen el 43% dels dependents catalans.

El precedent de Dos Hermanas

El factor de canvi en el cobrament d’aquestes ajudes el va marcar el Tribunal Suprem, que en una sentència de l’abril passat va donar la raó a l’Almudena, una dona andalusa la mare de la qual era dependent severa que va decidir recórrer a la justícia per reclamar el recobrament que la Junta d’Andalusia li negava. L’Evangelina, la mare, tenia un grau tres de dependència, una paràlisi que requeria cures 24 hores i una pensió de viduïtat que no arribava als 300 euros al mes. La filla va tramitar la sol·licitud de dependència el juliol del 2017 i amb l’ajuda dels seus set germans pagava els més de 2.000 euros que costava cada mes la residència a Dos Hermanas, esperant que el Govern andalús li concedís l’ajuda en algun moment. Gairebé dos anys després, el març del 2019, la dona va morir sense que l’Administració andalusa s’hagués pronunciat. La família mai va arribar a veure el PIA.

La justícia andalusa va donar la raó a la filla de l’Evangelina i va obligar la Junta d’Andalusia a pagar-li 61.171,79 euros. La Junta va recórrer al Suprem però l’alt tribunal va tornar a donar la raó a l’Almudena. L’important d’aquest cas és que estableix un precedent, jurisprudència, per a la resta de casos similars.

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

El tribunal diu que si una persona reconeguda com a dependent però a la qual encara no se li ha aprovat el PIA mor, els seus familiars tenen dret a rebre aquestes ajudes si esperant l’ajuda han ajudat amb els seus mitjans el dependent. De fet, dicta que tot i que les persones hagin mort, les administracions han de continuar tramitant el PIA per quantificar la prestació que els hauria correspost i així procedir al reintegrament als pròxims.

Això significa que els que reclamin a través dels jutjats contra les seves comunitats autònomes guanyaran els plets si s’aplica aquesta jurisprudència i, tard o d’hora, percebran les ajudes no cobrades. El que fa ara el Govern de la Generalitat és avançar-se i començar a resoldre les sol·licituds dels que ho van demanar però els seus casos es van arxivar. El que no concreten des de la Generalitat és com es pot procedir a fer aquestes reclamacions per als que vulguin demanar-ho de nou, si obriran un fons de restitució com s’ha fet amb els afectats per l’amiant, ni quantes persones estarien afectades.