El revers de Sant Valentí

Les dones joves trenquen els cànons i lideren l’auge de la bisexualitat

Estudis internacionals revelen que el nombre de persones bisexuals s’ha triplicat en els últims 30 anys, de 1989 a 2021

«Homes i dones poden ser bisexuals, però les dones no se n’amaguen», assegura una experta

Els canvis socials han provocat també més acceptació del moviment LGTBIQ+

Les dones joves trenquen els cànons i lideren l’auge de la bisexualitat
4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Si fa uns anys el moviment gai va ser el que va protagonitzar la revolució sexual amb la seva sortida de l’armari, l’orientació sexual no normativa més estesa avui dia és la bisexualitat, sobretot entre les dones joves. Les raons de per què aquesta opció sentimental i sexual està liderada per elles més que per ells són tan variades com persones bisexuals existeixen. Però l’evidència apunta que viure amb normalitat o no la bisexualitat està molt relacionat amb els estereotips de gènere.

Mentre que els homes encara senten com una llosa la pressió de la masculinitat hegemònica heterosexual, que castiga el dissident, les dones, especialment les més joves, s’han alliberat de les imposicions sexuals, disfruten sense amagar-se i, de passada, s’allunyen de masculinitats tòxiques.

Estudis internacionals, com el publicat a The Journal of Sex Research, revelen que el nombre de persones bisexuals s’ha triplicat en els últims 30 anys, de 1989 a 2021. La investigació, realitzada amb dades de 34.524 nord-americans, indica que les dones que s’identifiquen amb aquesta orientació sexual ascendeix al 3,7%, davant un 1,2% dels homes. A Espanya, l’última enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) que ha indagat sobre aquest tema, publicada el març del 2023, mostra que un 3,7% dels espanyols són bisexuals, 1,8 punts més dels que es declaren homosexuals (1,9% de la població). I,el percentatge de les dones bisexuals dobla el dels homes, 4,9% davant un 2,4% d’homes. Al seu torn, és un tendència sexual protagonitzada per joves: el 16% dels que tenen entre 18 i 24 anys són bisexuals, en comparació amb l’1,5% dels que han complert entre 45 i 54 anys. A partir d’aquesta edat, els percentatges decreixen encara més.

Es tracta d’una orientació sexual predominant entre els més joves perquè els canvis socials han provocat molta més acceptació del moviment LGTBIQ+, alhora que s’està produint una crisi de les parelles i famílies tradicionals. Però, ¿per què entre les joves i no entre els joves? Les raons són diverses, diuen els experts consultats.

«Jo diria que els motius són culturals i socials, no neurobiològics. Homes i dones poden ser bisexuals per igual, però les dones no se n’amaguen, viuen i disfruten amb més llibertat aquesta orientació sexual perquè no es veuen tan penalitzades per l’homosexualitat. Mentre que els homes sí que continuen patint pressió per definir-se com a heterosexuals o homosexuals, estan més polaritzats», opina Cecilia Bizzotto, sociòloga i experta en relacions no monògames.

Trencar amb les imposicions

«El motiu és la bifòbia: els homes que desafien la masculinitat hegemònica pateixen insults, agressions i un càstig directe i agressiu. Per aquest motiu, si volen viure la seva bisexualitat, molts busquen l’anonimat», afirma Daniel Valero, autor del llibre sobre bisexualitat Confundidas, indecisas, promiscuas . L’autor considera que les dones, «al pertànyer al grup que pateix menys pressions, tenen més afinitat cap al col·lectiu LGTBIQ+».

Isabel Muntané, codirectora del Màster en Gènere i Comunicació de la UAB, incideix en els estereotips de gènere: «Els homes han sigut educats en els cànons d’una masculinitat hegemònica i no volen ser considerats com a gais. Per tant, si viuen la bisexualitat, ho fan d’amagat. Les dones, en canvi, hem fet molt per trencar amb les imposicions sexuals masculines, ens hem rebel·lat i això ens ha portat a explorar altres sexualitats amb les quals ens sentim respectades i enteses». Coincideix amb ella la sexòloga Carme Sánchez, que afegeix altres possibles explicacions. D’una banda, la crisi de la parella tradicional, que està més normalitzada entre els joves. «Elles volen ser més honestes amb si mateixes i es veu més obertura a la diversitat sexual», indica. Al seu torn, «pot estar-hi influint l’afartament que senten cap a la masculinitat tòxica i les violències», igual que la pornografia, que ha normalitzat la imatge de dues dones mantenint relacions sexuals.

Notícies relacionades

Respecte al masclisme violent, Bizzotto –portaveu de JOYclub, una comunitat basada en la sexualitat liberal–, puntualitza que si una dona «mai s’ha vist atreta pel mateix sexe, és difícil que es faci bisexual; però si ha sentit atracció d’alguna manera per les dones i ha patit violència, pot fer més fàcilment el salt en les seves noves relacions». «No sé en quin percentatge pot estar influint, però cada vegada hi ha més dones que diuen que estan fartes i que no volen tenir més relacions amb els homes», afegeix.

Finalment, la sexòloga indica dues possibles raons més: que entre les dones sempre s’ha viscut amb naturalitat la intimitat, les carícies, les abraçades o que s’adoptin postures o actituds tradicionalment masculines, cosa que no sol passar al revés. «Per exemple, una dona pot vestir com un home, però un home no pot portar faldilla». I tot això pot estar ajudant a normalitzar i visibilitzar la bisexualitat femenina i no tant la masculina.

Temes:

LGTBIQ+