El perquè dels petons

Una de les principals hipòtesis per explicar l’origen dels òsculs afirma que aquest gest podria ser una reminiscència de les pràctiques de neteja mútua (o grooming) comunes en moltes espècies. Aquest seria el cas, per exemple, dels grans simis, els nostres parents evolutius més pròxims, que es reuneixen per empolainar-se mútuament i, en aquest procés, acostumen a examinar el pelatge dels seus companys a la recerca de brutícia i després la succionen amb els llavis per netejar-la. Hi ha qui planteja que els petons humans podrien ser un record d’aquesta pràctica que, en altres paraules, podrien haver fet els nostres ancestres per treure’s els polls.

Una altra de les teories que es plantegen per explicar l’origen dels petons suggereix que aquest gest podria haver evolucionat a partir de la pràctica d’alimentar els nadons amb menjar premastegat. Són molts els animals, des de les aus fins a diverses espècies de primats, que utilitzen aquesta dinàmica per alimentar els seus congèneres, especialment en el cas de les cries. Per això mateix, alguns teòrics especulen que aquest acte podria funcionar com una eina per crear i reforçar vincles emocionals i socials entre individus. Així, segons aquest plantejament els petons humans podrien ser una evolució de vomitar-se menjar a la boca.

Com els gats i els gossos

Els animals acostumem a guiar-nos per una sèrie de senyals químics com les feromones per saber, per exemple, si som compatibles o no amb una parella. És una cosa que fan els gats i els gossos, i que, és clar, també fem els humans, per poder saber si hi ha afinitat entre dos individus. Per això mateix, una altra de les teories que s’han plantejat suggereix que el contacte pròxim que es produeix durant un petó podria ser una eina per intercanviar senyals químics i, en definitiva, recollir informació sobre la compatibilitat genètica o la fase d’efervescència sexual d’un individu. Els petons podrien haver evolucionat com un mecanisme per seleccionar parelles saludables i genèticament compatibles. L’equivalent al gest dels gossos quan s’ensumen el cul.

Enmig del frenesí d’aquest debat apassionat també hi ha qui recorda que els petons no són universals i que, de fet, podrien ser una pràctica cultural transmesa. Com donar-se la mà. En moltes cultures humanes, de fet, els individus no uneixen els seus llavis com a manera d’expressar afecte, sinó que efectuen un altre tipus de gestos. En algunes tribus inuits del Canadà, Groenlàndia i Alaska es bufen a la cara o es freguen el nas, l’anomenat «petó esquimal», per demostrar afecte. I en certes tribus africanes, com els massais de Kenya i Tanzània, és comú que els membres de la comunitat es llepin la cara com a senyal d’amor. Així, doncs, els nostres petons podrien ser simplement una pràctica cultural que hem transmès de generació en generació a través del bocaorella, els relats literaris, el cine o la música.

El virus de l’herpes

L’origen dels petons encara continua sent un misteri per a la ciència i és un d’aquells temes que sempre estarà envoltat de més teories que certeses. El que sí que és clar és que es tracta d’una pràctica mil·lenària. Alguns estudis suggereixen que els petons més antics dels quals tenim registre es remunten a l’antiga Mesopotàmia de fa 4.500 anys, tot i que també hi ha investigacions que especulen sobre les apassionades morrejades que es podrien haver intercanviat els primers sapiens que van sortir de l’Àfrica amb els neandertals europeus i que, de fet, ens van deixar com a herència el virus de l’herpes.

Notícies relacionades

Pistes per buscar la millor escola

El curs escolar 25-26 començarà amb 30.956 alumnes menys

Però, més enllà dels debats evolutius i de les incerteses històriques, el que sí que té clar la ciència és per què ens agrada tant expressar amor ajuntant els nostres llavis amb els d’algú a qui estimem. I és que està demostrat que quan ens besem el nostre cervell allibera una explosió de substàncies químiques que ens provoquen plaer i que, a més, serveixen per crear i reforçar vincles afectius.

Alliberem dopamina, l’hormona del plaer, que, casualment, també està relacionada amb les addiccions, cosa que explicaria per què els petons tenen un punt fins i tot addictiu. També generem oxitocina, una substància que reforça el vincle emocional; serotonina, que ens fa sentir feliços i en sintonia amb la parella; adrenalina, que accelera el cor i genera aquella emoció intensa del moment, i endorfines, que actuen com a analgèsics naturals, i provoquen relaxació i benestar.