La pobresa infantil afecta ja el 35% dels menors de 16 anys

La pobresa infantil continua ascendint imparable a Catalunya, i ja assoleix el 34,8% dels menors de 16 anys. Exactament 412.600 nens i adolescents viuen en l’exclusió social, una xifra a la qual només es va arribar durant l’emergència social de la pandèmia, segons l’última Enquesta de condicions de vida que van publicar ahir l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’Institut Nacional d’Estadística a partir de les dades del 2024. Tenir fills empeny les famílies a la pobresa, ja que, de mitjana, les dades es mantenen estables i milloren en el cas dels adults. Save the Children retreu a la Generalitat que no hagi aplicat ni una mesura de l’estratègia contra la pobresa infantil de l’any passat i el Govern respon que agilitzarà la seva reforma de la renda garantida.

Un de cada quatre catalans és pobre, quatre dècimes menys que l’any anterior. La pobresa severa es manté en el 8,6%, només tres dècimes per sota del 2023, l’índex més elevat fins ara. Però el més greu de la situació és que la pobresa infantil continua imparable: un problema de grans dimensions, sense solució des de fa dècades, i que condiciona des dels resultats acadèmics fins al futur del país.

Les dades del 2024, pitjors que les que es van registrar durant la crisi financera, són especialment dures a les llars amb fills. La bretxa en aquestes famílies creix i supera els vuit punts de diferència. Mentre que a les llars on no hi ha fills la taxa de pobresa baixa del 20% al 18,8%, les famílies amb descendents a càrrec persisteixen en el 28,5%. Si ens fixem en el tipus de llars, la pobresa s’ha disparat en les monoparentals, que han passat del 33% al 43%. Si s’imputa el lloguer, la pobresa infantil es dispara fins al 35,7%, quan en la gent gran aquest índex és de l’11%, i en els adults, del 23,9%. El 19% dels menors viuen en llars que han acusat retards en el pagament de l’habitatge, dos punts més que l’any passat i cinc més respecte de la mitjana de la població. De fet, les privacions materials són molt més elevades en els menors que en els adults. Entre elles destaca especialment la de no poder menjar proteïna animal cada dos dies, que ha crescut respecte a l’any anterior.

"¿Com pot ser que la pobresa en general millori, però en els nens augmenti? Perquè no hi ha polítiques públiques eficaces per combatre la pobresa infantil", va lamentar Ona Lorde, de Save the Children a Catalunya. "Ens preocupa molt com empitjoren les condicions de vida per a la infància i les persones grans, i com es manté una bossa de pobresa crònica i estructural molt enquistada", va apuntar Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector, que també va reclamar augmentar la inversió en infància fins al 2,5% del PIB.

"No són les xifres que volíem, tot i que alguns indicadors milloren lleugerament. Ens preocupa especialment la taxa que fa referència als menors de 6 anys", va admetre la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo. En aquest sentit, la consellera va explicar que estan treballant perquè les famílies amb menors tinguin més ingressos i es va comprometre que la reforma de la renda garantida pugui aconseguir-ho. "Estem intentant accelerar al màxim el tràmit", promet.

Lluís Torrents, consultor en innovació social i expert en assumptes socials, va apuntar que pot ser que la xifra sigui ser lleugerament més elevada. "Els nens en aquesta enquesta es compten tenint en compte que consumeixen un 30% els ingressos de la llar, però tots sabem que no és així", va assegurar. I va apuntar que això té un impacte evident en les polítiques de natalitat. "El que és evident és que tenim un problema, perquè cada vegada hi ha menys nens. Tenir-los és jugar a la loteria, et condiciona. ¿Qui se la jugarà sabent que té un 35% de probabilitats de ser pobre?", va afegir.

Gent gran i habitatge

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

Tal com apunta la Taula, l’altre col·lectiu vulnerable, la gent gran, també empitjora. Els més grans de 65 anys registren un 17% de pobresa, quan l’any passat era el 16,2%. De fet, els jubilats que estan en situació de pobresa ascendeixen del 13% al 14%. També augmenten els treballadors pobres: són 32.000 més, superen la barrera dels 600.000 i continuen estancats en el 16%. Si ens fixem en aspectes concrets, veiem com la majoria d’indicadors de pobresa material continuen a l’alça. El que més creix és el del retard en el pagament de la vivenda. Augmenten dos punts, fins al 14,3%, els catalans que han registrat algun retard. "Si no tens feina i vius de lloguer multipliques les possibilitats de viure en situació de pobresa o exclusió, i si tens feina i un habitatge en propietat en redueixes les probabilitats", va assegurar Morist.

També creixen un punt els catalans que no poden menjar carn ni peix cada dos dies (6,2%). Els que no se’n poden anar de vacances ni una setmana ascendeixen al 30,4%, i els que no es poden fer càrrec de despeses imprevistes freguen el 35%. Segueixen estancats els índexs dels qui no es poden comprar un cotxe (6,8%) ni un ordinador (5,8%). L’única dada que baixa és la de la pobresa energètica, que passa del 20% al 17% de les llars..