Divuit anys esperant la prestació per dependència

Encara recorda quan el Congrés va aprovar la llei de la dependència, el novembre del 2006. "Estava aquí assegut, amb la meva mare, veient les notícies", diu José Medina. Llavors, aquest paleta jubilat feia un mes que estava a l’atur per poder cuidar la seva mare, de 94 anys i malalta d’un càncer estomacal. Va demanar les ajudes a la dependència, l’hi van atorgar, però mai les va cobrar: la dona va morir abans que l’ajuda arribés. Una sentència del Tribunal Suprem de l’abril passat avala que, en aquests casos, els hereus tenen dret a cobrar les ajudes mai percebudes. Fa 18 anys que ell reclama aquest import a la Generalitat. "És un dret i no penso llançar la tovallola, i com jo som molts", remarca Medina.

"El Departament ho està estudiant i confiem a poder emetre una resolució positiva en les pròximes setmanes, en aquesta i altres reclamacions similars que puguem rebre", responen a EL PERIÓDICO des de la Conselleria de Drets Socials, que ha reobert el seu expedient i on culpen d’aquesta situació el funcionament i la gestió del sistema de la dependència, que ha cronificat les llistes d’espera.

Cada dia moren 38 catalans esperant les ajudes a la dependència. Una d’aquestes persones va ser Isabel Segundo, la mare de José Medina. El fill encara conserva la sol·licitud que va fer a l’Ajuntament de Gavà, el 6 de juny del 2007. "Segons la llei, els formularis havien d’estar a disposició dels ciutadans l’u de gener, però Gavà no va començar a recollir casos fins al juny", diu el fill. Llavors la Isabel tenia 92 anys. "El cap el tenia bé, però no es podia quedar sol a casa: necessitava ajuda per ficar-se al llit, rentar-se, calia fer-li el menjar...", explica Medina, que la va cuidar.

Aquest paleta, que va arribar a Barcelona amb 18 anys des de Puebla del Príncipe, un petit poble de Ciudad Real, va perdre la meitat del seu sou quan es va quedar a l’atur per cuidar la seva mare. Tres mesos després de la sol·licitud, dos equips mèdics la van visitar i el 29 d’octubre va arribar la valoració. La Isabel tenia un grau tres de dependència. La Generalitat tenia tres mesos per proposar a la família un Programa Individual d’Atenció (PIA), que dictaminés a quines ajudes o serveis tenia accés. Aquest PIA no es va fer mai.

La mare de Medina va morir a l’hospital comarcal de Viladecans el 5 de febrer del 2008. "Es va començar a posar més malalta, quan menjava ho treia tot... la van ingressar, la van operar, però va tenir una infecció i va morir", explica el fill. Ell, sent el cuidador principal, no va veure mai el PIA ni cap proposta d’ajuda. Però sí que va tramitar, com marcava la llei, la documentació per poder percebre les ajudes que la seva mare mai va rebre en vida. "Anaven passant els anys i diversos veïns del barri anaven cobrant, però jo mai", diu. Segons calcula, li correspondrien entre 4.000 i 5.000 euros.

Notícies relacionades

El Govern estudia liquidar les ajudes dels que van morir en llista d’espera

Catalunya crea 44 oficines per ajudar a reduir emissions les empreses

Remoure cel i terra

Dues carpetes de cartes demostren que, en els últims 17 anys, Medina ha remogut cel i terra perquè la Generalitat l’escoltés. Tres escrits al Síndic de Greuges, en què li donen la raó i li recomanen que pledegi als jutjats. Desenes de cartes als diferents consellers de Drets Socials sense resposta. Només dos escrits del Govern en què excusen la seva incapacitat per pagar-li.