Pistes per buscar la millor escola

No fiar-se dels rànquings.

Són còmodes perquè es troben fàcilment a internet, però no són una font fiable. "Són contradictoris i incomplets, perquè, en molts casos, les dades són oficialment confidencials. Per exemple, les notes", explica Ricardo Arana, professor durant 38 anys, divulgador i exresponsable sindical. En la mateixa línia, Luis Lizasoain, doctor en Filosofia i Ciències de l’Educació, afegeix que moltes llistes no especifiquen els criteris per classificar els centres i, curiosament, les primeres posicions sempre estan copades per concertats i privats. "Em sembla una mala iniciativa. ¿Algú s’imagina un rànquing de centres de salut?", critica. Al tercer expert consultat, Lucas Gortazar, director de l’àrea d’educació del Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE (EsadeEcPol), també li sembla sospitosa l’escassa presència de l’escola pública en aquestes llistes, malgrat suposar el 70% de la xarxa. L’investigador i coautor d’Educación universal assegura que els rànquings no són una bona idea, però matisa que l’opacitat tampoc. "Genera alarma i es converteix en una competició", diu Gortazar, que demana més transparència per part de les administracions públiques i un sistema fiable més complet i menys conflictiu.

La més pròxima.

"La proximitat és important, perquè fomenta la cohesió social i facilita la conciliació", remarca Gortazar. La proximitat és, efectivament, un avantatge organitzatiu que fa que la vida sigui una mica més fàcil. Especialment al principi de la vida escolar, tenint en compte l’alta freqüència amb la qual les criatures es posen malaltes i que les famílies han de fer malabars per anar a buscar-les o portar-les al centre de salut. Arana afegeix que la vida social és més rica quan l’escola està a prop.

Alumnat no homogeni.

Malgrat que moltes famílies volen que els seus fills i filles estiguin amb nens i nenes del seu mateix perfil social, Lizasoain posa en relleu "l’enorme riquesa" que aporta tenir companys amb pares i mares que tinguin molts i diversos perfils professionals, ja siguin cirurgianes, obrers, advocades o forners. Aquesta diversitat es dona, especialment, en la xarxa pública. El professor de la Universitat del País Basc fins al 2018 matisa que l’homogeneïtat o la segregació –tant per dalt (elevada cota econòmica i social) com per baix (escassa cota)– no és bona companya de viatge en l’escolarització. "Jo, com a pare, no apostaria per un centre que té el 85% d’alumnes d’alt nivell socioeconòmic o el mateix percentatge de baix nivell".

Projecte pedagògic.

Gortazar, que torna a reclamar més transparència per part de les administracions educatives, anima les famílies a aprofitar les jornades de portes obertes per expressar aquest dubte directament a les direccions i al claustre. "Els que tenen un pla estan més disposats a contestar. Això ja dona moltes pistes", afegeix. El professor Arana destaca que, si alguna direcció escolar ven un sistema molt innovador, les famílies han de preguntar per què i per a què. "Innovar per innovar no suposa cap avantatge. Si t’expliquen que treballen per projectes, la qüestió fonamental és per a què i amb quin objectiu", afegeix.

Notícies relacionades

Divuit anys esperant la prestació per dependència

El Govern estudia liquidar les ajudes dels que van morir en llista d’espera

Equip docent.

Més enllà de qüestions evidents, com les instal·lacions, el servei de menjador i les extraescolars, un claustre de professors estable i que treballi en equip és una bona pista per a les famílies.