Un 56% dels nous metges col·legiats són de fora de la UE

Un 56% (és a dir, més de la meitat) dels nous col·legiats del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) el 2024 van ser metges extracomunitaris, segons xifres facilitades per la mateixa entitat. Tot i que l’escola parla de "metges extracomunitaris", reconeix que la "majoria" procedeixen d’Amèrica del Sud i, en concret, de països com Veneçuela, Colòmbia, l’Argentina, Cuba i el Perú. Un 20% d’aquest 56% ha manifestat que farà l’examen MIR.

Aquest percentatge revela una tendència que es va fer evident fa uns deu anys a Catalunya i Espanya, i que s’ha anat incrementant. Al COMB hi ha col·legiats uns 42.557 metges, dels quals estan actius 32.113 –hi ha metges jubilats que continuen vinculats a aquest organisme–. L’any passat, del total de col·legiats actius, el 30% eren extracomunitaris. Alguns d’aquests, assenyala el col·legi de metges de Barcelona, tenen el MIR, però d’altres no. Del total de col·legiats, tant actius com jubilats, un 25% eren, segons xifres de l’any passat, extracomunitaris.

"Més de la meitat dels nous col·legiats del COMB venen de fora. Fa deu anys, eren el 35% o 40%. En aquests deu anys, ha anat augmentant i ja estem en valors del 56%", explica el vicepresident del COMB, Jaume Sellarès. "Ens passa a nosaltres i a països de l’entorn", afegeix el portaveu de l’escola.

Notes de tall

Sellarès assenyala diversos aspectes que expliquen el fenomen. El primer, que l’alumnat a Espanya té "enormes dificultats" per entrar a les facultats de Medicina perquè les places són limitades i les notes de tall per accedir-hi són molt altes. "Aquí tenim gent que vol fer Medicina i no pot. I després anem fora a buscar metges: alguna cosa no estem fent bé", reflexiona Sellarès. Apunta, a més, un dilema ètic, i és que aquests metges extracomunitaris són més necessaris als seus països –amb menys recursos– que aquí. "Anem allà a buscar-los perquè són barats. I després aquí no els cuidem gaire", admet Sellarès.

"Reconèixer l’especialitat"

Notícies relacionades

L’Hospital del Mar descobreix per què el càncer de pàncrees és tan agressiu

Sanitas abonarà tres milions per una negligència en un part

A alguns d’aquests metges, amb una especialitat reconeguda al seu país d’origen, el Ministeri de Sanitat els reconeix el títol de metge, però no d’especialista. "Alguna cosa no estem fent bé. Hi ha molta lentitud per reconèixer-los l’especialitat". El vicepresident del COMB assenyala que l’Administració "no va al Canadà o Alemanya" a buscar metges, sinó que va a buscar "metges barats" a Sud-amèrica. "Els d’Amèrica del Nord no venen a Espanya perquè als seus països cobren molt més", apunta.

Segons Sellarès, falla "la planificació i la coordinació" del sistema de salut. "I falla també el Ministeri de Sanitat, que és qui convoca les places MIR", afegeix. Sellarès nega que la formació d’aquests metges extracomunitaris sigui "pitjor" que la nostra. "No depèn tant dels països dels que venen com de les seves universitats. Per homologar-los el títol, Sanitat compara el programa de formació de la seva universitat amb el d’Espanya. Si és similar, els el reconeix. Si hi ha algunes diferències, el metge ha de fer rotacions per formar-se. "Si no s’assembla gens, no els reconeix el títol", assegura Sellarès. "No perquè vinguin de fora són pitjors metges, sinó que la cosa té a veure amb si han seguit aquest procés d’homologació o no", conclou.