Un ocell africà a Barcelona

¿Què fa un ocell típic de l’Àfrica subsahariana volant entre els canyissos del delta del Llobregat? Per respondre a la pregunta cal explicar una història, gairebé una odissea, que es remunta a aquest 23 de gener. Un operari d’una de les terminals del port de Barcelona va trobar un ocell ferit a terra. Semblava que havia rebut un cop al cap després de xocar contra els contenidors del moll químic. El treballador el va fotografiar i va enviar la foto a un conegut que hi entenia d’ocells. A partir d’aquí, es va activar l’engranatge necessari per mirar de salvar l’animal.

L’ornitòleg aficionat que va rebre el missatge de mòbil el va reenviar a un grup de WhatsApp d’experts. Els membres d’aquesta comunitat ocellaire de seguida van determinar que es tractava d’una polla blava d’Allen (Porphyrio alleni), un ocell raríssim a Catalunya. El següent pas era trucar al 112 per avisar el cos d’Agents Rurals. Els rurals van recollir l’animal accidentat i el van traslladar fins a un centre de recuperació de fauna de la Generalitat. A l’hospital de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda, Rafael Molina i el seu equip de veterinaris esperaven aquesta polla blava. "Vam veure que era un exemplar juvenil que estava molt prim: tan sols pesava 83 grams", recorda Molina. "No tenia plomes en una zona del cap, segurament per la contusió que va patir", afegeix. Tot i així, l’ocell es desplaçava amb aparent normalitat. Li van subministrar un medicament per desparasitar-lo i el van deixar tranquil en una gàbia perquè es recuperés: "Va començar a menjar, sobretot llentia d’aigua, una planta aquàtica, i va augmentar de pes fins a arribar als 120 grams".

"Per sort, tot i que no estem acostumats a tenir ocells rars, era la segona vegada que ateníem aquesta espècie i ja sabíem què havíem de fer", assenyala el veterinari. En total, a Catalunya hi ha quatre registres històrics de polla blava d’Allen: dos es van veure a l’Empordà en bon estat i dos més, un a Badalona i aquest al port de Barcelona, a l’estar ferits, també van haver de ser tractats a Torreferrussa. Divendres, a primera hora del matí, Molina pesava i examinava l’ocell per última vegada abans de ficar-lo en una capsa de cartró foradada i transportar-lo fins al delta del Llobregat, on tornaria de nou a la llibertat.

Fugir de la sequera

Al cap d’una hora, desenes i desenes d’amants dels ocells es reunien a la maresma de Cal Nani, a pocs metres del curs del riu Llobregat. El dia era assolellat i calorós, gairebé primaveral. Tant que una oreneta, la primera de la temporada per a molts dels presents, sobrevolava l’espai natural. Ricard Gutiérrez, del servei de fauna i flora de la Generalitat, va rebre les dues treballadores del centre de fauna que van traslladar la polla blava. Gutiérrez va agafar l’animal amb molta cura i el va mostrar al públic. "La primera vegada que es va detectar una polla blava d’Allen a Espanya va ser a les Canàries, però sembla que cada vegada seran més recurrents les seves aparicions", explica. Ara bé, ¿com i per què va arribar fins al port de Barcelona aquest ocell tan fràgil? "Els individus joves, quan assoleixen l’any de vida, se solen dispersar en totes direccions", va explicar Gutiérrez. El problema és que els que migren cap al nord sovint es troben amb la sequera: "Hi ha moltes basses del Sahel o del sud del Sàhara que són seques i, per tant, continuen volant cap al nord". Així és com alguns exemplars solts, molt pocs, acaben arribant a Europa.

Canvi climàtic

"És un símptoma més del canvi climàtic, igual que el fet que espècies com els xots i les cigonyes es mantinguin a Catalunya per hivernar", va precisar Gutiérrez. Les circumstàncies de la polla blava, a més, demostren fins a quin punt la contaminació lluminosa és un problema per als ocells: "Segurament va quedar enlluernada per les llums de la infraestructura portuària i va impactar en els contenidors. És probable que arribés sobrevolant el mar i que aquest fos el seu primer contacte amb la terra".

Aquest ocell africà és de la família dels ràl·lids, a la qual pertanyen les fotges, les polles blaves, les polles d’aigua comunes i els rasclons. Són ocells aquàtics de potes fortes i reticents a volar, si bé poden fer-ho llargues estones durant les migracions. Alguns presenten un curiós escut frontal a la cara, una mena d’extensió que s’estén cap enrere de la part superior del bec. És el cas d’aquesta polla blava, que en el nom (polla blava d’Allen) i en el sobrenom científic (Porphyrio alleni ) hi porta el cognom de l’almirall britànic William Allen, el primer Europeu que va recollir-la i va registrar l’espècie fa 200 anys.

Vol fugaç

Ja fora de la caixa, l’animal estenia les ales mirant d’emprendre el vol mentre Gutiérrez el sostenia. L’expert mostrava els detalls de les plomes: "Algunes ja estan agafant un to blavós i porprat que crida l’atenció". Aquesta espècie, en l’edat adulta, combina verds, blaus i liles que contrasten amb el vermell viu del bec i les potes.

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

"Aquí, de tant en tant, arrossegades per les condicions meteorològiques, venen ocells divagants procedents d’Amèrica, Àsia i Àfrica i sempre és una oportunitat única veure’n un", va detallar Gutiérrez per donar un mica context a la troballa. Sap de què parla, ja que va formar part del comitè de rareses de la SEO/Birdlife.

A les 12.40 va arribar l’hora de l’alliberament. Els assistents ho esperaven expectants amb prismàtics, telescopis i càmeres fotogràfiques per capturar l’instant. Al cap de pocs segons, la polla blava d’Allen va entrar en contacte amb el terra llotós de l’aiguamoll. Va fer quatre passes indecises i de seguida se’n va anar volant, fugaç, per amagar-se enmig d’unes canyes i uns arbustos que hi havia a la vora. Algú intueix encara la seva presència en la branca d’un llentiscle. Però aviat estén les ales de nou i desapareix en la vegetació. ¿Es mantindrà al Delta? ¿Tornarà a les zones humides del centre d’Àfrica? "El més normal, en aquesta mena de casos, és que no en tornem a saber mai més res", diu Gutiérrez.