Els CAPs tindran terapeutes per a la societat envellida

No són fisioterapeutes, ja que no utilitzen mitjans físics per tractar el moviment o el dolor de les persones. Ells aborden aquesta problemàtica mitjançant l’entrenament i l’adaptació de les activitats quotidianes del pacient. Els ensenyen (a ells i als seus cuidadors si els tenen) com moure’s per la casa, pel gimnàs, pel barri. Valoren, per exemple, si el pacient necessita una grua per aixecar-se del llit. Són els terapeutes ocupacionals, una figura emergent en l’atenció primària de Catalunya, que pertany al món de la rehabilitació i que, en una societat cada vegada més envellida i amb més patologies cròniques, es dibuixa cada vegada més necessària. El paper d’aquests professionals evita fins al 90% de les caigudes.

La consellera de Salut, Olga Pané, situa l’envelliment poblacional com «el gran repte» del sistema sanitari. Un total d’1,5 milions de catalans tenen més de 65 anys (és a dir, un de cada cinc ciutadans), però en dos anys seran 2,6 milions. Fins ara, l’àmbit de treball dels terapeutes ocupacionals estava limitat a les residències d’avis, hospitals, centres de rehabilitació o CSMIJ (centres d’atenció a la salut mental infantojuvenil), però el Govern busca la fórmula perquè entrin també en la primària. El terapeuta ocupacional està regulat per llei com a professional sanitari, tot i que les condicions laborals són de les pitjors del sector.

A Barcelona, el centre d’atenció primària (CAP) Vila Olímpica, del Parc Sanitari Pere Virgili, ha sigut pioner a tot Catalunya a l’hora de potenciar aquesta figura, que, des del 2021, ha aconseguit reduir fins en un 90% les caigudes de pacients crònics.

Aquest CAP compta amb una sala de teràpia ocupacional on hi ha, entre altres coses, una banyera, un vàter o un llit (totes ells adaptats) per entrenar i ensenyar a les persones dependents a utilitzar-les per si mateixes. També els ensenyen a agafar coberts per menjar. En aquests moments ja hi ha sis CAPs a Catalunya (a Barcelona, la Catalunya Central i Terres de l’Ebre) que inclouen també un terapeuta ocupacional.

Salut està en procés d’avaluar com ha anat la «incorporació» d’aquesta figura als territoris on s’ha portat a terme per «valorar-ne» el desplegament, segons expliquen a EL PERIÓDICO fonts de la conselleria, que no precisen quants professionals d’aquest tipus farien falta a Catalunya ni a quins altres CAPs s’incorporarien. Les mateixes fonts asseguren que els terapeutes ocupacionals són «crucials» en l’atenció a la salut, ja que exerceixen un «paper vital en la millora de la qualitat de vida» de les persones que es recuperen d’una malaltia, una lesió o que tenen alguna discapacitat. Segons alguns estudis, el paper d’aquests professionals, al millorar l’autonomia i mobilitat dels pacients, també redueix els seus nivells d’ansietat i depressió.

«En la majoria de països avançats està molt implantat el rol del terapeuta ocupacional per orientar i ajudar les persones grans a adquirir el grau de funcionalitat més alt», explica Jordi Amblàs, director d’Atenció integrada social i sanitària, que forma part de les conselleries de Salut i Drets Socials. «A Catalunya i la resta d’Espanya anem una mica endarrerits en aquest aspecte i aquesta figura està molt poc desenvolupada», reconeix Amblàs, que considera que Catalunya té el «repte» d’incorporar aquests professionals a la primària per potenciar la «millora funcional» de la població. «També veiem que la gent recupera l’autonomia», assegura Amblàs.

Al CAP Vila Olímpica s’ha implementat el programa Atodom d’atenció domiciliària: els terapeutes ocupacionals d’aquest centre de salut es desplacen als domicilis dels seus pacients (els més dependents) per entrenar i millorar la seva autonomia des de la mateixa llar.

A la sala de teràpia ocupacional d’aquest CAP, ubicada en la planta de rehabilitació, els sanitaris es troben «molt dolor crònic». «Hi ha moltes activitats del dia a dia que tenen repercussió en el dolor. I molts problemes motors i cognitius que interfereixen en el dia a dia de les persones», explica Núria Plaza, terapeuta ocupacional i cap del Servei de Rehabilitació del CAP Vila Olímpica. Assenyala Plaza que els terapeutes ocupacionals que a poc a poc estan entrant en la primària provenen, fonamentalment, de l’atenció intermèdia, de l’àmbit sociosanitari, dels hospitals i dels serveis de rehabilitació.

Professionals escassos

¿Què canvia la incorporació d’aquests professionals a la primària? «Que des dels CAPs treballem l’abans. En l’atenció intermèdia, els terapeutes ocupacionals intervenen quan hi ha hagut una fractura o un ictus, per exemple. Però, al ser en el CAP, ens avancem a aquesta agudització i a la pèrdua d’autonomia del pacient. I això prevé caigudes i institucionalitzacions no desitjades», afirma aquesta professional, que el 2024 va rebre el premi de la terapeuta ocupacional de l’any. Fins ara, eren les infermeres les que feien aquesta tasca en els CAPs. «En centres com el de la Vila Olímpica, les infermeres han vist com es rebaixava la seva càrrega de treball gràcies a nosaltres», diu Plaza.

Notícies relacionades

El Papa mostra "una lleu millora" i rep la visita de Meloni

Evitar un trasplantament inevitable

Problema: l’escassetat que hi ha d’aquests professionals sanitaris. A Catalunya (i és l’única comunitat on passa això), només dos centres privats ofereixen el grau de teràpia ocupacional: la Universitat de Vic i l’Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional de Terrassa, adscrita a la UAB. De totes dues surten uns 20 professionals a l’any. A Catalunya, hi ha uns mil col·legiats en teràpia ocupacional, però el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (Cotoc) calcula que en total hi ha entre 1.500 i 1.800 professionals. «Com a mínim ens en farien falta el doble», assenyala la presidenta del Cotoc, Carme Olivera.

Olivera assenyala que la del terapeuta ocupacional comença a ser ara una professió «de present i futur», ja que cada vegada la seva funció està més orientada a la «prevenció». Destaca que l’escola està «alineada» amb la Conselleria de Salut en l’objectiu d’incorporar aquests professionals al sistema i destaca la «bona col·laboració». Però també posa el focus en què, entre els terapeutes ocupacionals, «hi ha molta precarietat» perquè és una figura que encara no està incorporada a la cartera de serveis. «Però sabem que el treball precoç que fem genera al sistema molt estalvi en discapacitat i dependència», conclou Olivera.