L’estrès augmenta el cortisol, però no provoca la síndrome de Cushing

El furor del cortisol genera confusió i males interpretacions, alerten els especialistes. ¿Què hi ha de veritat i de mentida entorn de l’hormona de l’estrès?

Confondre conceptes.

"Forma part de la normalitat que el cortisol augmenti en situacions d’estrès", explica, d’entrada, l’endocrina Anna Aulinas, coordinadora de la Unitat de Malalties Hipofisiàries a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Però, al marge d’aquesta realitat, existeix l’anomenada síndrome de Cushing, causada per un augment del cortisol en sang de forma prolongada i que pot provocar des d’augment de pes i obesitat abdominal fins a oesteoporosis.

L’estrès, malgrat que fa augmentar els nivells de cortisol, rarament provoca la síndrome de Cushing, en contra del que afirmen alguns missatges vistos a les xarxes. "La causa més freqüent d’aquesta síndrome és farmacològica (és a dir, d’origen exogen)", assenyala la doctora Aulinas. "Està relacionat amb la presa crònica de corticoides per a malalties inflamatòries com l’artritis, per a l’asma o en persones trasplantades", afegeix. Tot i així, la síndrome de Cushing endògena (és a dir, per causes no farmacològiques) és "molt estranya". L’estrès, insisteixen els metges entrevistats per a aquest reportatge, "molt rarament causa la síndrome de Cushing". "Aquesta malaltia no es produeix per un determinat estat d’ànim", assenyala l’endocrí Albert Goday.

"Cara de lluna plena".

Els símptomes de la síndrome de Cushing, explica aquest metge, són l’augment de pes, l’obesitat abdominal, l’atròfia de les extremitats inferiors, les estries gruixudes a l’abdomen, la cara de "lluna plena" ("rodona i vermella": a les xarxes parlen de "cara de Cushing"), l’acné (en les dones), la pell fina amb molta "fragilitat capil·lar" (les persones amb aquesta patologia acostumen a fer-se hematomes molt fàcilment) i també l’osteoporosi, en certs casos.

La síndrome de Cushing, aclareix aquesta endocrina, "no està augmentant". En tot cas, la síndrome de Cushing és una malaltia que poc o gens té a veure amb viure una època d’estrès. "Els metges veuen sovint pacients amb depressió greu o ansietat que tenen els nivells de cortisol molt alts. Això no vol dir que tinguin una malaltia", apunta Aulinas. Això és precisament el pseudocushing: tenir un cortisol alt sense manifestacions físiques de Cushing. També es veu en embarassades i en pacients amb anorèxia nerviosa. "Però és una línia molt fina –reconeix–, ja que els Cushing, els pacients que tenen un excés de cortisol, sovint estan molt malament psiquiàtricament i a causa d’això poden tenir més ansietat i depressió".

Nivells elevats.

A més del Cushing causat per fàrmacs, hi ha el Cushing endogen, que es produeix quan el propi cos produeix grans quantitats de cortisol, habitualment pel desenvolupament d’un tumor en la hipòfisi, la principal glàndula del sistema endocrí ubicada a la base de l’encèfal, per sobre i darrere del nas. El tumor s’origina quan la hipòfisi genera nivells molt alts de l’hormona adrenocorticotròpica (ACTH). ¿I quina relació té una glàndula del cervell amb les glàndules suprarenals, que està a sobre dels ronyons? Doncs que l’ACTH és la responsable d’indicar a les glàndules suprarenals que produeixin el cortisol. També la síndrome de Cushing pot ser produïda per lesions (o tumors) a les glàndules suprarenals que produeixen un excés de cortisol i altres malalties que són molt poc habituals.

Influencers del Cushing.

¿Per què, si la síndrome de Cushing no augmenta, es parla ara més d’aquesta patologia, que fins fa poc era desconeguda? "Perquè han aparegut influencers del Cushing. Pacients que s’obren comptes a les xarxes socials i que tenen molts seguidors. Els Cushing estan molt desesperats perquè és una malaltia molt rara que costa molt de diagnosticar", assenyala Aulinas, que, tot i així, crida a "no crear una alarma social", ja que el cortisol és una "hormona vital", necessària per viure.

Funcions del cortisol.

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

No s’ha de tenir por del cortisol, insisteixen a indicar els metges. Aquesta hormona es produeix "de manera circadiària", és a dir, "és més alta al matí i molt més baixa a la nit", com explica l’endocrina Felicia Hanzu. Hanzu afegeix que el cortisol "controla i regula" tot el que té a veure amb el metabolisme: la pressió arterial, el pes i la resposta immune.

"Sense cortisol no podem viure. Entre estrès i cortisol hi ha una relació d’anada i tornada", insisteix Hanzu. Segons Goday, sorprèn que ara estigui "de moda", ja que es tracta d’una hormona que es coneix des de fa "moltíssim temps". "Al contrari del que passa amb la síndrome de Cushing, quan falta aquesta hormona es produeix la malaltia d’Addison. Les persones que tenen aquesta malaltia estan molt apagades, tenen poques ganes de fer coses, però amb el tractament les coses milloren".