"No només assessorem, entrenem els pacients"

El Francesco ha tingut un "declivi funcional" per una evolució de la seva situació clínica. "Ha perdut autonomia", reconeix Carrete. Ara cal tornar a ensenyar-li a moure’s. La Mónica apareix a casa del Francesco a les onze del matí d’un dimarts, i porta amb ella una maleta en la qual hi ha productes de suport i adaptacions. "Mirem molt els edificis, barreres arquitectòniques, si els ascensors són massa petits, si hi ha dificultats per obrir la porta…", comenta Carrete mentre entra al bloc de la Vila Olímpica en el qual viu aquest home.

La llar del Francesco revela coses de la seva història. Les parets plenes de quadros expliquen que és pintor. Hi ha una biblioteca amb llibres; ha viatjat pel món. Ara, és un home de 83 anys, viu amb la seva dona i la seva cuidadora, la Rosita, i ha d’aprendre a moure’s amb ajuda. L’envelliment poblacional i l’augment de les patologies cròniques són el "gran repte" del sistema sanitari, segons la consellera de Salut, Olga Pané, i la introducció de nous perfils sanitaris com els terapeutes ocupacionals és clau per abordar aquesta problemàtica.

Aixecar-se del llit

Exemples de l’adaptació que s’han portat a terme a la casa del Francesco: una barana al llit. "Hem treballat que no perdés aixecar-se del llit", explica Carrete. Ella i una altra terapeuta ocupacional, Núria Plaza, treballen amb el Francesco des de fa dos anys. Llavors el tractament era "preventiu", l’objectiu era evitar caigudes i promoure l’autonomia. Però una vegada va començar el seu declivi han hagut de tornar a casa seva i fan recomanacions a la Rosita per adaptar les cures a la nova situació.

"Nosaltres no només assessorem, sinó que entrenem els pacients. Els entrenem, per exemple, per utilitzar la cadira de la dutxa. Pot semblar fàcil, però ha d’estar adaptada a l’altura del pacient", assenyala Plaza, que així mateix és també la cap de Rehabilitació del CAP Vila Olímpica. "El terapeuta ocupacional és l’especialista que treballa l’ocupació humana, que són totes les activitats en el nostre dia a dia", afegeix.

Una vegada aixecat el Francesco del llit i assegut a la cadira de rodes mitjançant una subjecció, el porten fins a la cuina. L’home ha d’aprendre a utilitzar per si sol els coberts. L’asseuen a la taula, li posen un antilliscant sota del plat perquè no es mogui. I la forquilla la col·loquen en una espècie de cilindre de goma escuma (anomenat "engrossidor") que col·loquen a la mà del pacient, amb dificultats per poder tancar els dits.

La tasca d’aquestes terapeutes ocupacionals forma part del programa Atodom, mitjançant el qual aquests sanitaris dels CAP acudeixen als domicilis dels seus pacients. Es tracta d’un programa pioner a Catalunya que va engegar en aquest centre de salut. El terapeuta ocupacional, expliquen Carrete i Plaza, és l’encarregat de valorar els components motors i cognitius que afecten el dia a dia del pacient.

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

Carrete va ser qui va adaptar la casa d’estiu del Francesco. I ara, vist el seu declivi, tant ella com Plaza s’esforcen perquè l’home no es mantingui enllitat. "El llit és un risc d’úlcera molt gran. Hem de promoure que el Francesco s’aixequi cada ics hores", explica Plaza.

També treballen que estigui temps assegut a la cadira, ja que és millor a nivell cognitiu. Carrete i Plaza s’acomiaden del Francesco i la Rosita. Es veuran la setmana vinent.