Un centenar de nous parlants demana al Govern que multipliqui l'oferta de cursos de català fins a les 200.000 places

Un centenar de nous parlants ha signat un manifest que impulsa Òmnium amb diverses demandes perquè tothom que visqui, estudiï o treballi a Catalunya pugui accedir a la llengua. Aquests catalanoparlants, nascuts fora del país, reclamen a Govern i institucions que multipliquin l'oferta de cursos, garantint almenys 200.000 places anuals per arribar a tots els municipis amb l'objectiu que tothom qui vulgui aprendre l'idioma ho pugui fer durant els pròxims 10 anys. Insten la societat a no canviar la llengua de manera "automàtica" i a utilitzar el català "sense prejudicis ni barreres". Els signants reivindiquen el dret a accedir a l'idioma, a la ciutadania plena i a una vida "digna" on el català sigui llengua comuna: "No podem perdre més temps".

El manifest 'Pel dret a accedir al català', signat per un centenar de nous parlants de la llengua nascuts fora de Catalunya, subratlla que accedir a aquest idioma permet viure "més plenament" a Catalunya. Així, detalla que a través del català es pot gaudir de la vida social i cultural, tenir "més i millors" oportunitats professionals i participar "sense barreres" en la construcció del país, que també reivindiquen com a seu.

"Creiem que tothom que viu, estudia o treballa a Catalunya hauria de poder accedir al català. Però avui això no és així", adverteixen els signants del text. Expliquen que els cursos són insuficients per als més de dos milions de persones interessades, que no arriben a molts municipis -especialment als rurals-, i que els horaris sovint són "incompatibles" amb la feina i la família.

A més, aquests nous catalanoparlants adverteixen que trobar espais i persones per parlar la llengua en el seu entorn "no és senzill". I, en aquest sentit, i "per si no n’hi hagués prou", lamenten que els interlocutors canviïn de llengua "massa sovint" pel color de pell, accent o aparença d'aquests nous parlants. "Això ens exclou i ens impedeix avançar com a societat", constaten.

En aquesta línia, el manifest impulsat per Òmnium estableix quatre demandes concretes. En primer lloc, el manifest insta Govern i institucions a multiplicar l’oferta de cursos, garantint almenys 200.000 places anuals, adaptant els horaris i fent que arribin a tots els municipis, perquè tothom qui vol aprendre català ho pugui fer durant els pròxims 10 anys.

Per altra banda, reclamen que les empreses, amb els diners de les cotitzacions destinades a la formació contínua, ofereixin formació de català gratuïta al mateix lloc de feina, aprofitant les hores en què hi ha els treballadors i treballadores hi són, i adaptant-la a cada professió.

En tercer lloc, el manifest demana que entitats i escoles arribin allà on no arriben els cursos formals, organitzant grups per aprendre català entre veïns i famílies de diferents orígens, creant espais compartits i facilitant l’accés dels nous parlants a les activitats que es fan en català.

En últim lloc, es dirigeixen a la societat en general perquè no es canviï de llengua de manera "automàtica". Reclamen, en aquest sentit, que es permeti fer servir el català "sense prejudicis ni barreres". "Accedir al català no és només aprendre’l, sinó també poder-lo parlar. Vosaltres podeu ajudar a fer-ho possible", reiteren.

El manifest conclou que aquests nous parlants volen un país "inclusiu i cohesionat", i amb una "llengua viva" que sigui "exemple" per al món. "Convidem tota la societat a sumar-se a aquesta crida", conclou el text.

Entre les persones impulsores del manifest, totes noves parlants del català, hi ha l'advocat suís Olivier Peter, la regidora de BComú i exdiputada Jess González, la historiadora Lucia Aliagas, l'escriptora Asmaa Aouattah, l'emprenador i traductor Tayssir Azouz, el politòleg Daniel Camilo Herrera, la periodista Beatrice Duodu, l'activista Cheikh Abdoul Khadre Drame Tine, o la catedràtica de ciència política Eva Anduiza.

Òmnium, que impulsa el manifest, ha habilitat la pàgina web 'ja.cat/nousparlants' per recollir signatures de catalanoparlants nascuts fora del país.

Enquesta d'usos lingüístics

El manifest s'ha donat a conèixer aquest dilluns, dos dies abans de la nova publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP). Es tracta de la cinquena enquesta de la sèrie que va començar fa 22 anys, i que s'ha anat actualitzant cada cinc anys: el 2003, el 2008, el 2013 i el 2018.

Dimecres, doncs, es publicarà el recull de dades corresponent al 2023 i a una part del 2024. Els resultats s'havien d'haver presentat durant el segon semestre de l'any passat, però l'avançament de les eleccions al Parlament, la negociació per la investidura, i la constitució del nou Govern han endarrerit fins ara la publicació de l'enquesta.

Notícies relacionades

Els embassaments passen del 31% a fregar el 40% en només 48 hores i continuaran rebent aigua

Sant Joan de les Abadesses demana no beure ni cuinar amb aigua de la xarxa per un "nivell alt de terbolesa"

L'EULP del 2018, l'última edició publicada fins ara, indicava que el coneixement del català s'acostava progressivament als nivells previs a l'onada migratòria de 2003-2008. L'enquesta del departament de Cultura i l'Idescat als habitants de Catalunya de més de 15 anys, també mostra que l'any 2018 el 94,4% de la població entenia el català, una dècima més que el 2013 (però encara una xifra distant del 96,5% que era capaç d'entendre'l el 2003).

El 81,2% sap parlar la llengua, el 85,5% la sap llegir i l'augment més significatiu és entre les persones que el saben escriure: 400.000 més els últims cinc anys (un 65,3% de la població). El jovent d'entre 15 i 29 anys són els que fan un ús més elevat del català i en tenen més coneixement: més del 80%.