El 25% dels nous pisos socials a Catalunya seran per a joves

El president ho va avançar en una intervenció durant la reunió de la Comissió Interdepartamental d’Habitatge, en què va garantir, com ja va prometre l’Executiu català, que els pisos que es destinin a aquest lloguer assequible mantindran "sempre" aquesta condició. I és que 36.000 pisos de l’actual parc de vivenda pública deixaran de ser-ho en els pròxims sis anys i es podrien incorporar al mercat privat, una cosa que des del Govern volen impedir que passi amb les noves promocions.

"Ja n’hi ha prou que els joves es gastin la major part del sou en habitatge com si fos un luxe", va assegurar durant la seva intervenció, en la qual va precisar que fins ara s’estava construint a un ritme de 259 habitatges protegits l’any i que el ritme s’ha incrementat a 4.400, a més de reafirmar el seu compromís d’arribar als 50.000 promesos.

El pas següent, va avançar el president, serà modificar la llei d’urbanisme de Catalunya, per, segons va remarcar, agilitzar tràmits, construir més ràpid i augmentar l’edificabilitat. "Estem parlant de dies o de setmanes", va precisar la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque. La intenció és, segons va afegir, crear una nova figura jurídica, fins ara inexistent, "una llicència prèvia bàsica, que permetrà que les constructores puguin iniciar processos com els moviments de terres o fins i tot començar a erigir l’estructura de l’edifici, mentre es tramita el gruix de l’expedient".

En la seva intervenció, Illa va destacar que, de moment, esperen tenir terrenys disponibles a Barcelona, Tarragona, Lleida, l’Hospitalet, Sant Boi, les Franqueses del Vallès, Granollers i Terrassa, ja que així ho han fet saber els respectius ajuntaments. Amb tot, la consellera Paneque va recordar que el període per inscriure aquests sòls al registre de reserva s’obre ara i va especificar que fins d’aquí dos mesos no se sabrà exactament on hi ha disponibilitat per construir. "Serà llavors quan ajustarem la previsió i quan veurem on fa falta incidir", va aclarir la titular de Territori, que va recordar que serà l’Agència Catalana d’Habitatge la que certificarà i validarà si els terrenys en qüestió compleixen els requisits.

Quatre àmbits territorials

La previsió és que en aquests terrenys que sorgeixin d’aquesta primera convocatòria (a finals d’aquest any n’hi haurà una segona) ja es puguin construir uns 10.000 pisos assequibles, un 20% dels anunciats en el pla per dotar Catalunya de 50.000 noves vivendes socials el 2030. "Tenim en producció, és a dir en diferents fases de construcció, un altre paquet de 7.000 pisos", va actualitzar la consellera. Aquests s’afegiran al miler que ha anat adquirint l’Agència d’Habitatge de diferents bancs o fons inversors.

A l’espera que es confirmin les ubicacions, el que ha fet el Govern ha sigut distribuir els solars en quatre àmbits territorials i, a partir d’aquí, establir uns preus per a l’arrendament social. En el primer, el lloguer es fixarà en un màxim de 10,65 euros per metre quadrat, mentre que, en el segon, l’import serà de 8,65 euros. En el tercer, es fixa un preu de 7,65 euros, i en el quart, de 6,64.

El Consell Executiu va donar així compliment a l’anunci que va fer divendres el president Illa junt amb el president Pedro Sánchez en una visita d’una promoció de pisos socials per a joves a Sant Boi de Llobregat. Sota l’argument que cal construir més i més ràpid perquè la vivenda és en aquests moments el principal generador de desigualtat social, el cap de la Generalitat va fer públic durant el debat de política general el mes d’octubre passat que el seu Govern impulsaria el "pla més ambiciós" que hagi portat a terme una comunitat autònoma en matèria de sòl públic.

Modificació de crèdit

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

Va ser llavors quan va fer una crida a tots els ajuntaments perquè posessin a disposició solars per construir, a més de comprometre una inversió de 4.400 milions d’euros en una legislatura per augmentar el parc públic d’habitatge. En aquell moment, Illa aspirava –i així ho va dir públicament– a tenir uns nous pressupostos vigents l’1 de gener del 2025, cosa que ha hagut de digerir que no ha sigut possible. El pla b de l’Executiu català davant la impossibilitat de comptar amb l’aval d’ERC a uns nous comptes és aconseguir aprovar a partir del mes de març una modificació de crèdit per sumar 4.000 milions extra als pressupostos prorrogats del 2023.

Això explica que el Govern del PSC en minoria hagi premut l’accelerador per poder exhibir en els pròxims dies èxits que li aplanin el camí per amarrar la majoria que necessitarà al Parlament per disposar d’aquests recursos addicionals. Atenent els dos flancs que té oberts, fa passos en matèria de vivenda mirant als Comuns, i en l’àmbit de Rodalies i finançament singular mirant de complaure els republicans.