Catalunya desplega els telescopis per observar l’asteroide 2024 YR4

L’astrònom Josep Maria Trigo, referent en l’estudi d’asteroides, lidera un grup d’investigació especialitzat en el seguiment d’aquests objectes. Des de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), l’equip d’aquest científic està recopilant dades per intentar respondre algunes preguntes clau sobre aquest asteroide com, per exemple, quina serà la seva trajectòria en els pròxims anys, de què està compost exactament i, sobretot, quina és la millor manera de destruir-lo o esquivar-lo en cas que s’acosti a nosaltres. Ara hi ha almenys dos grans telescopis catalans dedicats a l’estudi d’aquesta roca gegant espacial; el telescopi robòtic Joan Oró, de l’Observatori del Montsec, i el telescopi Guillé i de Solà, de l’Observatori de Pujalt.

Segons Trigo, el seu equip realitza "experiments pioners" per entendre les propietats fisicoquímiques de les roques que formen aquest tipus d’asteroides. Aquests treballs, argumenta, són essencials de cara al disseny de futures missions enfocades a desviar o destruir els que vinguin cap a la Terra. Sobretot perquè, en funció de si l’asteroide és més o menys compacte, o d’un material més o menys dens, la manera d’esquivar-lo pot ser molt diferent. És a dir: no és el mateix colpejar l’equivalent a una pilota de beisbol o a una bola de bolos. "Per ara sabem que la majoria d’asteroides són piles de runa, miríades de roques apilades després de colossals impactes", afirma.

Fa ja dos anys que el telescopi Joan Oró s’utilitza per seguir asteroides potencialment perillosos. Segons Trigo, un dels impulsors d’aquest projecte, en les nits amb bona visibilitat aquest telescopi és "capaç de captar magnituds +20/+22 que ens permeten seguir asteroides petits i ràpids". A més, fa una dècada que els investigadors de l’IEEC col·laboren amb l’Oficina de Defensa Planetària de l’Agència Espacial Europea (ESA) per seguir asteroides pròxims a la Terra i detectar potencials perills.

Totes les agències internacionals i centres d’investigació relacionats amb l’espai estan ja dedicant recursos a l’estudi d’aquest asteroide. A Espanya, a més dels instruments catalans, Canàries està utilitzant el seu Gran Telescopi (GTC) i l’Observatori del Teide per estudiar-ne la composició i mirar de dirimir-ne l’òrbita. I l’ESA recopila dades a través de la seva xarxa de projectes i centres d’investigació. La NASA va afirmar que, a més dels seus recursos terrestres, utilitzarà el telescopi espacial James Webb, el més potent mai llançat a l’espai, per estudiar amb detall aquesta gran roca espacial.

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

Missions per desviar-lo

Les dades recopilades fins avui indiquen que 2024 YR4 serà visible des d’ara fins al maig, per la qual cosa urgeix recopilar com més dades possibles millor en aquesta primera finestra d’observació. Després, tot apunta que la trajectòria d’aquest cos rocós l’ocultarà durant diversos anys i no serà fins al 2028 quan tornarà a passar a prop de la Terra i hi haurà una segona finestra d’oportunitat per estudiar-lo. Els especialistes creuen que llavors es podran obtenir dades més fidedignes sobre la seva trajectòria i refinar els càlculs sobre el risc d’impacte. No es descarten missions per desviar-lo. Fa uns anys ja es va aconseguir desviar la trajectòria d’un asteroide. La comunitat científica assegura que es podrà tornar a fer.