Fora de perill pel fentanil, però amb cautela

L’equip de l’inspector en cap Francisco González, de la unitat contra el crim organitzat especialitzada en drogues de la Policia Nacional a Madrid, corrobora amb el cap quan respon a si han vist fentanil a algun lloc, en mercadejos de carrer, registres o cuines de narcos. "No n’hi ha, ningú el vol", diu, i amplia l’explicació: "Aquí hi ha una sanitat responsable". És curiosa la coincidència amb un dels seus companys a Màlaga, que explica: "Aquí hi ha sanitat pública".

Per a tots dos, la dispensació d’opiacis rigorosament controlada al Sistema Nacional de Salut contribueix al fet que en el narcomercat espanyol estigui absent de moment la droga que als Estats Units provoca una epidèmia de sobredosis (70.000 morts a l’any), des que es va voler tallar de cop l’elevat consum d’opioides: els addictes es van llançar a una recerca clandestina i els càrtels mexicans van percebre l’oportunitat de negoci.

Apareixen rastres de fentanil en anàlisis practicades a població drogodependent, sobretot a les Canàries, però la substància no està generalitzada en el mercat espanyol, segons els experts, perquè no es percep el principal senyal d’alarma: no arriben sobredosis als sistemes d’emergències, no hi ha morts ni intoxicats greus.

No sempre, en el món de les drogues, l’estadística ratifica el carrer, però en aquest cas coincideixen policies, experts i demoscòpics.

En l’última Enquesta sobre Alcohol i Drogues EDADES del Pla Nacional sobre Drogues apareix el fentanil, però com a opció residual entre els "analgèsics opioides". La seva prevalença és del 5,5% entre la població que ha consumit alguna vegada aquest tipus de substàncies (dada del 2024) davant un 56% que ha pres codeïna i un 37% que va aconseguir i va consumir tramadol. Sobre la població espanyola d’entre 15 i 64 anys, la prevalença és del 0,3%.

En l’Estadística Nacional sobre Drogues del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), les confiscacions en el període 2022-2023 han caigut un 96,19%, fins a uns exigus dos grams. Hi ha fentanil a les farmàcies, es trafica amb blísters als centres penitenciaris i apareix en la composició d’algunes pastilles, però no hi ha una forta demanda que trenqui el seu lloc segur.

Les fonts policials esmentades expliquen que no es demana com a substància recreativa, ni tampoc per a evasió de policonsumidors vells. "No és una droga per a festes, sinó per a viatges que deixen KO, pitjor que l’heroïna. Això al jovent no li sembla divertit", explica una d’aquestes fonts policials des de la Costa del Sol. Avui a les festes és imbatible l’opció de la tusi, o cocaïna rosa, l’èxtasi i les diferents amfetamines conegudes com a speed.

Els principals observatoris de drogues i addiccions a Espanya en ressenyen l’absència en els circuits clandestins de venda, però no en el consum farmacèutic. Energy Control, principal entitat observadora, assegura en el seu últim informe, del 2023: "En vista de les dades disponibles, no podem afirmar que el fentanil hagi entrat als mercats de drogues a Espanya". En aquest país "la pràctica totalitat del consum d’analgèsics opioides se circumscriu a la prescripció facultativa, especialment en casos de dolor agut, crònic o després d’una intervenció quirúrgica".

En altres punts d’Europa s’ha detectat una opció més dura d’analgèsic sintètic, els isotonitazens, o nites, que han segat dos centenars de vides als EUA i al nord de la UE. A les repúbliques bàltiques les seves policies li calculen un valor de mercat de 100.000 euros el quilo ja al carrer.

A la UE encara es considera un perill més gran que el fentanil. En cada legislatura del Parlament Europeu sovintegen preguntes emeses per diputats de l’Est o dels països nòrdics sobre el potencial del fentanil. L’última, del romanès del Partit Popular Europeu Ioan-Rares Bogdan.

Parlar amb la Xina

En la seva exposició a la Comissió Europea de l’octubre passat, argumenta: "Les advertències emeses per la Comissió i el [anterior] secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, sobre el perill de no controlar el consum de fentanil estan lluny de ser infundades (...) A Europa, el fentanil es pot comprar al mercat negre en forma d’aerosols nasals, gotes, pastilles, caramels, pols o solucions injectables, però la substància sovint es combina amb heroïna, cocaïna o MDMA". I insta la Comissió a fer una crida a Pequín, "tenint en compte que la Xina és un dels productors mundials més grans de fentanil".

Notícies relacionades

El Govern reobre l’expedient del veí de Gavà que feia 18 anys que esperava l’ajuda a la dependència

Com ajudar els joves perquè deixin el mòbil

Hi ha una altra raó que barra el pas de moment al fentanil a Espanya: el seu públic objectiu està sota cures públiques. A Espanya hi ha prop de 60.000 persones addictes a l’heroïna –dades de l’observatori Episteme Social– que podrien ser clients per a aquesta substància si els sorgís la necessitat, però també hi ha un ampli sistema d’atenció psicosocial i sanitària, assevera un estudi presentat per aquesta entitat el juny passat. A més, el fentanil podria no interessar el narco europeu per la seva letalitat: mata per toxicitat i necrosi en poc temps, i no és bo per al negoci perdre clients tan aviat.

Però podria ser només qüestió de temps la seva irrupció. Als traficants no els deixa d’interessar aquesta substància per tres raons. La primera és la potència: la modalitat carfentanil és 10.000 vegades més forta que la morfina. Rendibilitat: d’un paquet com un sobret de sucre es treuen 100 dosis, que es podrien vendre a 3 euros. I ocultabilitat: es poden enviar centenars de cristalls de fentanil en una simple carta.