Josep Maria Trigo: "La bona notícia és que ja som en plena era de la defensa planetària"
L’astrònom especialista en asteroides de l’Institut de Ciències de l’Espai afirma que «no és temps d’alarmismes» perquè, davant la presència del 2024 YR4, els protocols estan activats.
«Si es confirmen les probabilitats d’impacte, caldrà enviar una missió per desviar-lo»
«Una roca espacial com aquesta pot produir un esclat atmosfèric»

Acabem de descobrir un asteroide que podria impactar contra la Terra el 2032. ¿Quina va ser la seva primera reacció al veure les dades sobre aquest cos celeste?
Que no hauria de ser motiu de preocupació. Al contrari. El fet de poder detectar un asteroide d’aquestes dimensions amb un marge de dues aproximacions i més de set anys de marge ens hauria de donar tranquil·litat. La bona notícia és que ja som en plena era de la defensa planetària.
¿Què sabem sobre aquest asteroide?
És un asteroide rocós pròxim a la Terra amb un diàmetre d’entre 50 i 90 metres i que procedeix de la fragmentació d’un asteroide més gran. Per tant, procedeix d’aquest gran magatzem de petits cossos que és el cinturó principal d’asteroides. Allà continuen òrbites estables durant milions d’anys fins que alguns cauen en les anomenades ressonàncies planetàries, les quals, per l’acció gravitatòria dels planetes, els impulsen a la regió pròxima a la Terra.
¿Quines probabilitats d’impacte té contra la Terra i, sobretot, per què aquesta xifra ha anat canviant en els últims dies?
Ara la probabilitat d’impacte és d’un 2,1%, segons el programa SENTRY del Jet Propulsion Laboratory i la NASA. És normal que en la mesura que estem entenent millor la seva òrbita, les probabilitats d’impacte augmentin lleugerament ja que, gràcies a les noves observacions, estem restringint l’àrea d’incertesa entorn de la Terra en el seu pas pròxim del 2032. Això sí, no serà fins al 2028 quan realment sabrem per on passarà.
¿Per què hi ha tanta incertesa sobre la seva trajectòria?
Perquè només hem calculat un petit arc de la seva òrbita, així que encara no podem predir de forma exacta per on passarà. Si ho comparem amb el fet de seguir una marató de set anys, és obvi que, seguint el corredor una mica més d’un mes, no puguem predir com acabarà...
¿Ha passat abans que un asteroide hagi tingut una probabilitat d’impacte similar a aquest?
Sí, i m’alegra que m’ho pregunti perquè serà possiblement un exemple del que passarà. Fa anys, quan es va fer seguiment de l’asteroide (99942) Apophis, també es va arribar a una probabilitat d’impacte del 3%, la més alta mai registrada per a un asteroide de mida significativa. No obstant, una anàlisi detallada de les imatges d’arxiu obtingudes abans del 2004 van confirmar que no hi havia risc de col·lisió.
És la primera vegada que s’activen els protocols dels cossos de defensa planetària de les Nacions Unides. ¿És indicatiu que la situació és més preocupant que altres vegades o és mer protocol?
Forma part del protocol establert. Quan es descobreix un nou asteroide se sol estudiar la seva òrbita per veure si realitzarà trobades pròximes amb els planetes, especialment amb la Terra. Si resulta que en aquests càlculs sorgeix una probabilitat d’impacte superior a l’1%, s’activa aquest protocol.
En cas que l’asteroide col·lideixi amb la Terra, ¿fins a quin punt l’atmosfera en podria esmorteir l’impacte?
Un asteroide d’aquestes dimensions segurament produiria un esclat atmosfèric o airburst. Seríem en un escenari similar a l’ocorregut per la disrupció d’un asteroide el 30 de juny de 1908 sobre Tunguska, Sibèria. L’ona de xoc va arrasar prop de 2.200 km2 d’una zona remota de la taigà siberiana però ens podem imaginar la catàstrofe que això produiria sobre una regió poblada.
En cas que impactés contra la superfície, ¿a quines zones es podria produir l’impacte? ¿Hi ha alguna zona poblada potencialment en perill o el més probable és que caigui sobre l’oceà?
Penso que no és temps encara de parlar d’aquest escenari d’impacte perquè estic convençut que és molt improbable. En qualsevol cas, amb l’enorme incertesa actual, hi ha una franja d’impacte que s’estén per Bogotà (Colòmbia), Lagos i Mumbai.
¿Per la seva mida, quins danys podrien produir-se? Entenc que som molt lluny de l’asteroide que va acabar amb els dinosaures...
El més probable és la disrupció de l’asteroide, sense produir cràter d’impacte. Llavors tindríem una ona de xoc destruint milers de quilòmetres quadrats i la incineració posterior de la zona si la bola de foc toqués el terra.
¿Quin tipus de dades s’estan recopilant ara per estudiar aquest asteroide? Es diu que en uns mesos li perdrem la pista i no tornarem a veure’l fins al 2028. ¿Què es farà en aquell temps?
Estem prenent imatges per mesurar quina serà la seva posició. La NASA farà servir el Telescopi Espacial James Webb per seguir-lo. Això ens permet millorar progressivament l’estudi de la seva òrbita. Mentrestant, continuem investigant i modelant tècniques pal·liatives. No oblidem que tenim en curs cap a l’asteroide binari Didymos la sonda Hera de l’Agència Europea de l’Espai (ESA). És molt important perquè la majoria d’asteroides són piles de runa: miríades de roques apilades després de colossals impactes.
Si es tractés d’ una amenaça real, ¿quins plans hi ha per evitar que impacti?
Hem de continuar observant-lo tot el temps que sigui possible i en el seu retorn del 2028, una vegada millorada la seva òrbita i disposant de dades més precises sobre la seva trobada amb la Terra el 2032, caldrà prendre una decisió. Si la probabilitat disminueix es podrà deixar-lo passar i, en cas contrari, plantejar algun mètode pal·liatiu, com per exemple enviar una missió per desviar-lo, cosa que ja es va testejar amb el projecte DART. Una evacuació de determinades zones tampoc seria descartable.
Fa anys que estudia el perill dels asteroides i, alhora, denuncia el sensacionalisme amb què es parla del tema. ¿Alguna reflexió davant aquestes notícies?
Dir que no és temps per a alarmismes, sinó per continuar donant suport a la ciència perquè puguem continuar investigant en temes com aquest. Són temes que a priori no semblen importants, fins i tot que una trobada així demostra la vulnerabilitat del nostre planeta i la nostra espècie i, alhora, del que som capaços des del punt de vista cientificotecnològic.
Notícies relacionadesQuan arribi un asteroide realment preocupant..., ¿com ho sabrem? ¿Quins seran els senyals d’alarma?
El protocol serà el mateix i, per tant, la població seria degudament informada. Desgraciadament, les nostres accions sobre el planeta Terra ens dirigeixen a un escenari en què ens haurem d’acostumar a les catàstrofes naturals. Fa un any un huracà va fer evacuar tota la península de Florida. Tant de bo puguem predir amb anys de marge l’impacte amb un asteroide per adoptar el millor protocol i evitar víctimes.
- ¿Un altre gol de Laporta?
- Ajuts socials Ja és oficial: Així pots sol·licitar el nou ajut de 700 euros compatible amb l'Ingrés Mínim Vital
- El problema de l'habitatge Veïns d’un bloc de Santa Coloma de Farners amb 35 dels 42 pisos ocupats viuen un «malson»
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- La desafecció política impregna Ripoll després del fracàs de la moció de censura a Orriols: "Ningú mira pel poble"
- Xifra exacta Jordi Roca revela la seva fortuna a 'La Revuelta' i sorprèn Broncano amb aquesta petita trampa
- PODEM L’equip d’Irene Montero al Ministeri d’Igualtat va rebre denúncies internes per assetjament sexual contra Juan Carlos Monedero
- Polèmica local Enrenou veïnal a Molins de Rei pel nou cartell nudista del Carnaval 2025
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès
- CONVERSES ENTRE ELS EUA I RÚSSIA Sánchez es reunirà amb Zelenski a Kíiv dilluns vinent per reafirmar el seu suport després dels atacs de Trump