La jutge assenyala que les morts de la dana eren «evitables» i que l’emergència competia a la Generalitat valenciana

La jutge de la dana assenyala en diverses interlocutòries notificades ahir que «els danys materials no es podien evitar, les morts sí». També que «el nivell d’alerta que es va mantenir en tot moment no comportava l’assumpció de l’emergència per l’Administració Central». La magistrada titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja segueix endavant amb la investigació per les 227 víctimes mortals i les lesions a dues persones provocades per les barrancades del Poyo i Pozalet-Saleta i la riuada del Magre. 

Una de les claus per a la instructora, segons es desprèn dels seus escrits, és per què el missatge a través de l’Es Alert es va demorar tres hores des que el Cecopi (Centre de coordinació operativa integrat) es va convocar a les 15 hores, es va constituir a les 17 hores i es va remetre el missatge a les 20.11 hores. 

«L’objecte de la investigació s’ha de centrar en la palmària absència d’avisos a la població que no va poder prendre cap mesura per protegir-se [...] L’evitabilitat de l’aclaparador nombre de morts», assegura la magistrada. Així ho han manifestat les famílies dels morts i testimonis. «Constitueix –assenyala– una constant en les declaracions dels familiars i testimonis la constatació de l’avís notablement tardà, el consell d’evitar desplaçaments en l’SMS d’alerta va ser les 20.11 , i errat en el seu contingut, moltes de les víctimes van morir sense sortir de la planta baixa de casa seva, al baixar al garatge, o simplement per trobar-se a la via pública. En definitiva, els danys materials no es podien evitar, les morts sí».

«Sí que es va presentar una altra autoritat»

Per això la insistència de la magistrada a preguntar a la Generalitat valenciana sobre les hores prèvies a l’enviament de l’Es Alert i com i de quina manera es va decidir i es va enviar. «Cal requerir a la Conselleria d’Interior i Emergències que informi, de manera succinta, si es va presentar alguna altra autoritat al Cecopi prèviament a la remissió de l’esmentat missatge d’alerta a les 20.11 hores del 29 d’octubre del 2024, més enllà de la relació de 29 persones i organismes, i si s’hi va integrar». No se cita en cap moment, però aquesta altra «autoritat» seria el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no es va incorporar al Cecopi fins a les 19.30 hores i a qui la Generalitat no esmenta en la informació remesa al jutjat. 

Una petició que arriba després de rebre la setmana passada l’escrit de la subdirecció general d’Emergències de la Generalitat, en què es detallava la composició del Cecopi i els funcionaris que finalment van escriure i van validar l’informe d’alerta a les 20.11 que va arribar amb tota l’Horta Sud ja inundada. 

Notícies relacionades

El Vaticà suspèn l’agenda del Papa almenys fins diumenge

Catalunya proposa començar el curs escolar 25-26 el dilluns 8 de setembre

Un escrit en què Emergències posava l’accent en la presència d’organismes estatals i destacava que el Cecopi tenia un «comitè de direcció» que, segons els protocols, presidia la Conselleria d’Interior i Justícia, Salomé Pradas. Tot i que la Generalitat també introduïa que en aquest comitè de direcció hi era present la delegada del Govern, Pilar Bernabé. La instructora dona tres dies hàbils de termini a la Generalitat perquè contesti a aquest nou requeriment.

Sobre la competència de l’emergència, la magistrada es pronuncia en resposta a la petició de Podem, personats com a acusació popular, que ha demanat una bateria de diligències. Entre d’altres, reclamar a la direcció general de Protecció Civil i Emergències del Ministeri d’Interior informe sobre les seves actuacions del 29-O. La magistrada demana a Podem que refereixi el nexe entre aquest organisme i «els fets objecte de la investigació». I afegeix, arran d’aquesta petició, que «el nivell d’alerta que es va mantenir en tot moment no comportava l’assumpció de l’emergència per l’Administració Central».