Malaltia de Lyme per una paparra

Laura Latorre, resident a Navarrés (València), va sortir a fer senderisme i va tornar amb una infecció bacteriana. "Vaig tenir sort que el diagnòstic va ser relativament ràpid", afirma.

Malaltia de Lyme per una paparra

Perales Iborra

2
Es llegeix en minuts
José Luis G. Llagües

Laura Latorre Monfort va sortir el 2020 a fer senderisme. Una paparra la va picar i va contraure la malaltia de Lyme. Resident a Navarrés (València), vol donar visibilitat a la seva experiència després de superar la infecció bacteriana: "Vaig sortir com altres vegades. Portava un mocador al cap i se suposa que la paparra es va quedar allà. Em va entrar pel costat de l’orella, darrere dels cabells. Tothom pensa en paparres grosses de gos, però no és així, aquesta era petita, semblava una piga o un cap d’agulla. Vaig començar a tenir símptomes un dia després".

"El tercer dia la zona de la picada em feia molt mal. Van anar passant els dies i tot va anar a pitjor. Fins al vuitè dia no em van enviar a l’hospital. Vaig tenir problemes de coll, no podia empassar... També vaig tenir dolor muscular i articular. Vaig superar quatre grips seguides. Després, van venir els símptomes neurològics: se m’adormia la cara i tenia com un cor bategant-me a l’orella. Se’m van anar afegint altres símptomes estranys. No era gens normal", prossegueix. Tot es va complicar amb la irrupció de la pandèmia: "Els metges gairebé no em volien visitar. Vaig començar a buscar per internet i vaig trobar dues persones com jo", explica. "No tinc cap registre oficial que digui que vaig passar la malaltia de Lyme. En tres dies em van visitar uns cinc metges. Cap va saber què tenia. Jo sí que sabia que m’havia picat una paparra. Va ser a l’hospital quan un facultatiu em va comentar que creia que tenia Lyme", exposa.

No obstant, les proves van donar negatiu diverses vegades: "Amb el temps veus que les anàlisis no valen per a gaire amb aquesta malaltia. Em van donar tractament antibiòtic i els símptomes semblava que remetien. Però vaig trigar gairebé vuit mesos a recuperar-me del tot. Vaig tenir fatiga extrema, tornava a l’hospital; se’m va necrosar la ferida i em van haver de fer cures", prossegueix.

Visibilitzar la situació

Notícies relacionades

Latorre ha superat la malaltia de Lyme i ho pot explicar. Però tots els casos no són iguals: "Jo he tingut molta sort, la veritat. Aquesta malaltia només es cura en fase primerenca. Veuen la paparra i et donen solució, però hi ha vegades que el bacteri triga anys a sortir. És una malaltia anomenada emergent, zoonòtica. El que volem és visibilitzar la situació, donar a conèixer que hi ha més gent afectada de la que Sanitat diu. No hi ha recomptes reals de malalts. Jo, per exemple, vaig donar negatiu en dues anàlisis i no surto a les estadístiques. Em van donar la baixa per cures de la picada de la paparra al cap", relata.

"A mi em va infectar una paparra, però també pot ser portador una xinxa o un mosquit. L’altre dia em va trucar un noi que s’havia infectat per una vespa. S’ha d’anar amb compte", acaba.