El risc de pobresa infantil puja al 60% entre les famílies sense estudis

El punt de partida és clar: l’evidència documentada internacionalment del cicle de reproducció de la pobresa. Com més petit és el grau de formació a la llar familiar, més gran és el risc de pobresa i d’exclusió entre els menors, cosa que els porta a trajectòries educatives precàries i, per tant, a reproduir el fenomen. «Reduir el grau de pobresa i el risc d’exclusió de nens i adolescents no és només una qüestió de justícia social per a la població infantil, sinó també un objectiu a favor del progrés econòmic, el benestar i la cohesió social del país en el seu conjunt», apunten des de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social i la Fundació Bofill, que aquest dimecres han presentat el document ‘L’educació venç la pobresa’, una proposta de 10 polítiques educatives «per trencar el cercle hereditari de la pobresa des de la infància».

Les dades mostren amb claredat i cruesa que el cicle de reproducció de la pobresa té com a corretja de transmissió el capital educatiu de les famílies. Mentre que el risc de pobresa és del 13,3% per als menors amb progenitors amb estudis superiors, el percentatge puja fins al 60% per als que tenen progenitors amb un nivell d’estudis obligatoris o inferior.

«L’educació i les polítiques educatives tenen el poder de proporcionar oportunitats i neutralitzar no només les desigualtats en l’aprenentatge i la consecució educativa, sinó també la desigualtat i l’exclusió social des de la infància», remarquen els impulsors d’aquesta agenda, que inclou mesures com beques i ajuts per a la continuïtat educativa per evitar l’abandonament escolar primerenc o 40 hores addicionals d’orientació a secundària per a l’alumnat pobre o en risc de pobresa.

«Educatives, no només escolars»

«Les polítiques han de ser educatives, no només escolars», matisen, i afegeixen que «les actuacions han de ser universals, però s’han d’intensificar en els col·lectius amb més necessitats socioeconòmiques».

Una altra de les 10 mesures proposades és l’impuls a programes extraescolars de suport o reforç educatiu, que parteix del fet que gairebé un de cada tres nens de quart de primària de Catalunya (el 29%) no supera els graus bàsics de lectura segons l’últim PIRLS, cosa que ens situa a la cua d’Europa.

Entre les mesures s’inclou també reforçar les polítiques de segones oportunitats per «reenganxar l’alumnat que abandona els estudis de prematurament» i un pla d’ampliació del menjador escolar universal i gratuït per a l’alumnat i els centres més vulnerables.

Notícies relacionades

Miracle escolar al Besòs

Rodalies de Tarragona recuperarà la normalitat el 25 de maig

El preu del servei de menjador actua clarament com a barrera econòmica perquè hi assisteixin les famílies amb menys recursos econòmics. L’import màxim fixat a Catalunya per al curs 2024-2025 és de 7,25euros diaris,un dels més alts d’Espanya, i pot suposar per a les famílies una despesa de més de 1.200 euros a l’any. A més, hi ha el problema de la jornada intensiva a secundària i la inexistència de menjadors escolars en infinitud d’instituts catalans, que fan que alumnat amb dret a beca-menjador diària a primària la perdi a secundària.

L’agenda pensa també en l’estiu i proposa un «pla per promoure una oferta àmplia, diversa i accessible d’activitats d’aprenentatge i oci educatiu a l’estiu» per garantir que «almenys el 60% dels nens i adolescents d’entre 5 i 16 anys en risc de pobresa i exclusió participin durant l’estiu un mínim de dues setmanes en activitats educatives de qualitat.