Curada d'un càncer de mama i d'una insuficiència cardiaca a Sant Pau: "No va caldre el trasplantament"

El març del 2018, a Silvia Cabrera li van diagnosticar un càncer de mama. Tenia 42 anys. La bona notícia és que l’hi van detectar "ben aviat". La dolenta, tot el que vindria després. "Vaig complir els 43 a l’uci de Sant Pau", relata a EL PERIÓDICO. I no pel tumor: la toxicitat de la medicació li va causar una insuficiència cardíaca greu. Necessitava un trasplantament de cor. "A l’estar encara en tractament oncològic no em van voler trasplantar, de manera que em van posar un HeartMate 3, un cor mecànic que feia la funció de bomba del meu ventricle esquerre mentre no em podien trasplantar", afegeix. Era el desembre del 2018, nou mesos després de la detecció del càncer.

No obstant, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona, ha aconseguit retirar-li amb èxit aquest cor mecànic sense necessitat de fer-li un trasplantament després. És la primera vegada que es fa una cosa així a Espanya. "La novetat d’aquest cas és que s’ha pogut retirar aquest dispositiu sense trasplantament. Els cors artificials del ventricle esquerre, la majoria de les vegades, es col·loquen quan el cor no té ja capacitat per recuperar-se. És un pont per al trasplantament. El posem al pacient per ficar-lo, automàticament, en la llista d’espera per trasplantar després", diu el cirurgià cardíac Manel Tauron.

Però la Silvia es va recuperar. I ara, un any i mig després que li retiressin aquest dispositiu, el seu cor funciona "al 100%", explica ella mateixa. "Estic curada del càncer i de la insuficiència cardíaca. Encara prenc medicació per a això últim... I no faig gaire exercici cardíac, però fora d’això faig vida normal". Té dues filles, de 8 i 13 anys. I va estar cinc anys vivint gràcies a aquest cor mecànic que ara ja no necessita. Un HeartMate 3 costa uns 100.000 euros a la sanitat pública.

El HeartMate 3 és un dispositiu d’assistència ventricular esquerra que bomba la sang de manera contínua cap a la resta del cos. Funciona connectat amb un tub (que surt per sota de les costelles del pacient) a una unitat de control i una bateria que estan guardades en una petita bossa. Pesa uns dos quilos i del seu funcionament depèn el batec del cor de qui el porta. Els pacients, que no poden viure sense aquest dispositiu, acaben sent trasplantats de cor. Però hi ha excepcions.

"En algunes patologies concretes es pot col·locar aquest dispositiu i, com que fa que el cor treballi una mica menys, l’òrgan té capacitat de recuperar-se. Nosaltres, amb algunes proves, podem veure com treballa el cor i si es pot retirar el HeartMate 3", apunta Tauron. Va ser el que li va passar a Silvia Cabrera. El seu cas és el primer a Espanya, però no a Europa o als EUA, on s’utilitzen sovint aquests dispositius com a "pont de recuperació de la funció cardíaca" i no només com a pont al trasplantament. "Quan vam avaluar si el seu cor podia treballar sol, vam veure que ho feia molt bé i vam fer més proves fins a retirar-li el dispositiu". El cas d’aquesta pacient "obre la porta" a Espanya "a utilitzar aquests dispositius com a pas cap a la recuperació de la funció cardíaca i evitar així el trasplantament".

Un òrgan estrany

Notícies relacionades

Apareixen noves acusacions contra el monitor evangelista per abús sexual: «Va utilitzar la meva innocència i encara no sé com afrontar-ho»

El Papa passa «bé» la nit, s’ha aixecat i esmorzat entre rumors de renúncia

Evitar el trasplantament, prossegueix el cirurgià cardíac, és un "plus": els pacients trasplantats necessiten una medicació crònica. "El trasplantament cardíac és un tractament que funciona molt bé, però sempre que podem intentem evitar-lo o retardar-lo el màxim possible. El cor de la Silvia ha quedat funcionant de manera molt bona i això és preferible a un cor estrany", diu Tauron.

Com explica la cardiòloga Laura López, alguns fàrmacs per tractar el càncer "poden tenir efectes secundaris" al cor. "Fem una valoració prèvia per veure el risc d’aquests efectes secundaris. Si es detecten petites alteracions des del punt de vista cardiovascular, s’intenta preservar el tractament oncològic. Si apareixen efectes secundaris, entra en joc el cardiòleg".