Més hores al tren que amb la família

Els usuaris de Rodalies a Tarragona, a través de Dignitat a les Vies, exigeixen al Parlament trencar el "centralisme ferroviari de Barcelona" i reclamen una xarxa que no sigui "font de frustració" per als joves.

Sant Vicenç de Calders. | ANDREU DALMAU / EFE

Sant Vicenç de Calders. | ANDREU DALMAU / EFE

2
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Que les obres del túnel de Roda de Berà tinguin com a objecte, bàsicament, millorar el pas dels trens de mercaderies a través del corredor mediterrani és una bona metàfora del sentiment general dels usuaris de Rodalies del Camp de Tarragona, un racó de Catalunya que sempre ha destil·lat una certa orfandat territorial. La plataforma Dignitat a les Vies es va presentar ahir al Parlament perquè s’escolti la veu dels milers de ciutadans que diàriament han de viatjar a Barcelona per feina o per estudis i que es troben els talls que tenen com a objecte, en un futur, millorar l’eficiència de la xarxa.

Una d’aquestes històries té com a protagonista l’Elisabet: "No puc plantejar-me tenir fills si passo més temps al tren que amb la família". Va decidir renunciar a una bona feina a la capital catalana i en va buscar una altra amb la qual sabia que guanyaria menys diners a canvi de millorar la qualitat de vida i també la salut mental.

Desequilibri territorial

Anna Gómez, que es la portaveu d’aquesta plataforma creada el març del 2024 i que s’ha convertit en la veu principal dels usuaris de Rodalies de Tarragona, va centrar el seu discurs en la necessitat de trencar, o com a mínim admetre, l’"exagerada centralitat de Barcelona" i el seu entorn metropolità. "Una regió –va defensar– no es pot desenvolupar de manera equilibrada si totes les oportunitats estan concentrades en un sol punt i no són accessibles per a tots els ciutadans. El transport ferroviari és l’artèria principal per connectar les nostres comarques, però, malauradament, aquesta artèria està obstruïda".

Al tractar-se d’una comissió parlamentària centrada en els joves, Gómez es va voler centrar en aquest col·lectiu. "Es troben en una etapa de la seva vida en què han de prendre decisions que definiran el seu futur. I és aquí on arrela la gravetat de la situació". Tal com ho veu ella, els problemes que tenen a veure amb el transport són una font de frustració i una pèrdua de capital humà i professional, ja que, va sostenir, la falta de mobilitat "obliga a molts a rebaixar les seves expectatives professionals als 25 anys, de manera que acaben treballant en sectors que no tenen a veure gens amb el que han estudiat", es va lamentar.

Renunciar a la terra

Notícies relacionades

Segons el seu parer, la solució és molt clara: "Millorar les infraestructures, connectar els nostres territoris, garantir que els joves puguin estudiar, treballar i viure sense haver de renunciar a la seva terra". També va fer referència a les tarifes del transport públic. S’ha recolzat en el sistema alemany (una tarifa única de 49 euros) per reclamar "mesures que incentivin l’ús del tren i així ajudar a reduir la congestió i la contaminació i alhora fomentar una mobilitat molt més equitativa."

A això està dedicat el pla de Rodalies per al període 2020-2030, però les seves virtuts tenen el peatge previ de les obres, els talls i les afectacions. Es podria dir que és un mal menor per deixar pas a un futur millor. Amb el risc, però, que molts dels joves es quedin pel camí.