El model Barnahus apuja les condemnes per abús infantil

Els dos primers anys de la implantació del pla pilot del model Barnahus per atendre els nens i adolescents víctimes de violència sexual infantil a les comarques de Tarragona va augmentar el nombre de sentències condemnatòries i va reduir la xifra de casos arxivats i que, per tant, no van arribar a judici. En concret, les sentències condemnatòries van ser del 84,5% a Tarragona respecte al 65% de la resta de territoris de Catalunya, on encara no estava implantat aquest model, mentre que els casos que es van arxivar van ser el 36,4% a Tarragona davant el 57,4% a la resta de zones. Són els resultats del primer estudi que analitza els efectes d’aquest model a Catalunya, pilotat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que es van presentar ahir en el Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat.

Fa ja cinc anys que la Generalitat va començar a provar el model escandinau per canviar l’atenció que es donava als menors que eren víctimes de violència sexual a Catalunya. Es tracta del model Barnahus, que obliga que tots els professionals que atenen aquests menors (jutges, policies, fiscals, metges o psicòlegs) treballin de manera coordinada i en un mateix lloc, en aquestes cases dissenyades pensant en els menors.

El programa pilot, que va triplicar el nombre de casos detectats, es va iniciar a Tarragona. I és allà on s’ha començat a avaluar l’efecte en les sentències judicials i contra la impunitat d’aquest tipus de delicte. Els investigadors de la URV i la UOC han analitzat 484 denúncies, que afecten 520 víctimes menors de 16 anys que han reportat agressions sexuals per part d’una persona adulta. Són procediments que van del gener del 2018 fins al desembre del 2022.

"El pla pilot de la Barnahus va començar l’agost del 2020, així que hem pogut comparar amb la situació prèvia a Tarragona, però també l’hem comparat amb la realitat a les Terres de l’Ebre i Lleida, on no s’estava implementant aquest model", va dir Núria Torres, directora de l’estudi. Els resultats mostren que a la zona on es va implementar la Barnahus es van reduir els temps processals, van augmentar les condemnes i es van reduir els arxivaments. El 2018, a Tarragona aquests casos trigaven de mitjana tres anys a arribar a judici. Després de la implantació del model, la demora es va reduir a un any i mig, més de la meitat. En la resta de zones superaven els dos anys de demora i es va reduir poc més de dos mesos. "És la primera vegada que el testegem a Catalunya i veiem que anem pel bon camí: ho estem fent bé", va remarcar Emilie Rivas, experta a Save The Children, principal entitat impulsora.

Notícies relacionades

Una UE dividida s’inclina per l’energia nuclear

El tancament de les nuclears, de nou a debat

Les dades anteriors a aquest estudi assenyalaven que el 75% de denúncies de violència sexual en la infància s’arxivaven. En canvi, amb el nou model la xifra de denúncies arxivades va caure al 36,4%. En les denúncies no ateses per la Barnahus, un 57% de casos acabaven arxivats, segons les dades analitzades per la URV i la UOC.

En els casos que sí que van arribar a judici, a Tarragona, el 85% d’ells van acabar amb condemna de presó per a l’agressor, davant el 65% als territoris on no es va implementar.