El Govern revisarà aquest any el mapa de zones inundables

¿Estem preparats davant les inundacions? Aquesta pregunta que la dana de València va posar al centre del focus mediàtic és encara difícil de respondre. No obstant, després del dramàtic succés de l’octubre passat, tant el Govern central com les autonomies van accelerar els seus plans per revisar les polítiques de prevenció davant l’amenaça de possibles riuades. "No sé si estem preparats o no, però estem invertint i treballant molt per estar-ho", afirma Javier Sánchez, subdirector general de Protecció de les Aigües i Gestió de Riscos del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Sánchez, que va participar ahir a Barcelona en una jornada sobre el risc d’inundació organitzat pel Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, explica que el ministeri revisarà aquest 2025 el mapa de zones inundables per adaptar-lo al nou escenari. "Any a any anem ajustant i millorant els models juntament amb les diferents confederacions hidrogràfiques i l’ACA", assegura el subdirector general. "Disposem de la cartografia de zones d’alt risc, que encara podem millorar, però aspirem a tenir els mapes de perill de tots els rius d’Espanya", afegeix.

En el dia d’avui, ja hi ha contractes firmats amb una consultoria per elaborar la nova cartografia d’àrees negables. A més, s’estudia incloure-hi nous trams. De cara al 2026, detallen a aquest diari fonts del ministeri, es reexaminaran els Plans de Gestió de Risc d’Inundació que Europa exigeix a totes les conques. Totes aquestes accions estan pensades amb l’objectiu que Espanya estigui més preparada davant futurs episodis d’inundacions.

Segons les dades que maneja el ministeri, actualment 600.000 persones viuen en zones de risc elevat, i tres milions, en llocs en els quals el període de retorn d’una inundació és de 500 anys. El període de retorn d’una inundació és el temps mitjà en què un esdeveniment d’una determinada magnitud es pot produir de nou. S’expressa en anys i es basa en dades històriques. No significa que passarà exactament cada 500 anys, sinó que al·ludeix al període en què podria repetir-se. Alguns dels terrenys negats a València després de la dana no apareixien ni als mapes de 500 anys.

Notícies relacionades

Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista

Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari

El Govern central, a través de la Direcció General d’Aigua, també treballa per analitzar la situació de 1.464 escoles, 425 residències, 128 hospitals i 411 depuradores que es troben en perímetres de perill. "Els avisem que tenen un risc i busquem fórmules per reduir els possibles impactes", precisa Sánchez.

Sánchez afirma que les zones més vulnerables són al nord, al País Basc sobretot, i també al litoral mediterrani. Sobre les conseqüències de la dana a València, el Consorci de Compensació d’Assegurances (CCS), l’entitat pública que actua com a companyia d’assegurances en casos especials com ara desastres naturals, ja ha pagat més de 1.500 milions d’euros en béns assegurats i es preveu que se superaran els 3.000 milions en total. "Aquest succés gairebé acaba amb el consorci, que gestiona un fons d’uns 8.000 milions –una part d’aquesta quantitat és en propietats–. En cas de tenir dos episodis com aquest, es quedaria sense diners", comenta Sánchez.