L'escola 'miracle' al barri del Besòs de Barcelona: de suspendre a estar per sobre de la mitjana en català i extraescolars

El visitant rep un cartell de dimensions considerables amb el missatge Disculpeu el soroll, estem aprenent. Però no hi ha res a disculpar perquè, a les nou del matí, a la recepció d’aquesta escola al barri del Besòs i el Maresme, a la frontera amb la Mina, hi regna el silenci. Entren a dos quarts de nou i a aquesta hora ja fa estona que tots els alumnes són a classe amb els mestres, en plural. Un dels trets diferencials de l’escola Concepción Arenal, amb alumnes de 15 nacionalitats, és la universalització de les cotutories.

És a dir, cada grup classe d’aquesta escola d’una línia té dos mestres, amb els quals els alumnes s’estan des de les 8.30 fins a les 14.30. Aquesta és, a més, una de les 25 escoles públiques catalanes que té jornada compactada, tot i que, a diferència de la gran majoria de centres que van optar per aquesta fórmula tan espinosa, en el Concepción Arenal la totalitat dels alumnes es queda al menjador, ja que l’hora de menjar, de les 13.30 a les 14.30, forma part de la jornada lectiva.

El Concepción Arenal també té sisena hora (com que és una escola de màxima complexitat té l’opció de fer-ho). I no només això: el conjunt dels alumnes, després de dinar al menjador compartint taula, xerrades i jocs amb els seus mestres, es queden a les "activitats de tarda", que s’allarguen fins a les quatre de la tarda i que inclouen des de circ fins a cant coral (i s’organitzen de manera coordinada amb els tutors).

"Es tracta d’una qüestió d’organització: els monitors que normalment s’encarreguen de la franja del menjador aquí cobreixen la franja de la tarda", explica Begonya Parés, l’apassionada directora d’aquesta escola pública, que va assumir la direcció quan aquest centre tenia més d’un 20% d’absentisme i estava sent objecte d’una auditoria pedagògica perquè no hi havia cap alumne que hagués superat les proves de competències bàsiques en l’assignatura de Matemàtiques.

Avui, al cap de 12 anys, l’escola té uns alumnes amb la mateixa vulnerabilitat (el 60% té necessitats socioeconòmiques reconegudes), però aconsegueix uns resultats acadèmics que igualen o superen la mitjana dels alumnes de Catalunya en totes les àrees: un 100% aproven la comprensió lectora i oral en llengua catalana, un 75% dels quals en la franja mitjana alta o alta, unes xifres més que remarcables tenint en compte que pràcticament no hi ha cap alumne que tingui el català com a llengua primera.

Cohesió social

¿Les claus del miracle? Tant Parés com Xavier Campos, el cap d’estudis, tenen clar que no ha sigut un sol element i que no hauria sigut possible sense un gran equip de professionals. El Projecte Integral per a l’Èxit Educatiu (PIEE), que van iniciar el 2013, tenia com a objectius la millora de resultats acadèmics i de la cohesió social, cosa a la qual s’han dedicat gairebé tant com a la primera.

"En llocs com aquest, la responsabilitat de l’escola és molt gran. Fora d’aquí no hi ha res. No hi ha llibres a casa, no hi ha famílies que els puguin ajudar a fer els deures.... Nosaltres hem de pensar molt bé cada pas que fem, perquè un error el paguem molt car. El que no trobin aquí no els ho donaran enlloc", resumeix Campos, que posa molt èmfasi en el projecte d’educació 360.

Fa dos anys van crear un equip de futbol que juga la lliga escolar. Els nens van triar el nom –Karenal– i van dissenyar l’equipament, que té dibuixat l’skyline de Barcelona. Aquesta és una altra de les coses que han treballat molt. El sentiment de pertinença a la ciutat i al país. "El fet de ser a la perifèria feia que molts nens no sentissin que ells també formaven part de la ciutat i del país, i això ho hem treballat moltíssim", apunta la directora.

Notícies relacionades

Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista

Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari

L’ús del català és una altra de les senyes d’identitat. "En tots els espais, sempre", remarca, convençuda del paper fonamental que aquesta decisió tan ferma ha tingut en el tomb que ha fet l’escola. "Els entrenadors de futbol parlen en català als nens i nenes [és un equip mixt]. La imatge que projectem quan juguem en escoles de tot Barcelona i veuen el nostre entrenador donant ordres als nostres nens i nenes de tantes nacionalitats en català és molt potent", afegeix Parés.

Aconseguir –picant molta pedra– una implicació més gran de les famílies a l’escola ha sigut un altre dels factors importants del canvi. "Vam fer crides perquè les famílies comencessin a participar en diferents activitats, i, amb les famílies col·laboradores, vam començar a organitzar sortides. Un dia vam anar a Montserrat i va ser molt bonic perquè molts d’ells no hi havien sigut mai", continua Parés, que apunta també que han obert el pati de l’escola perquè les famílies puguin organitzar-hi festes d’aniversari dels nens.