El ‘banc’ de les senegaleses

Dissabte, sis de la tarda. Desenes de dones d’origen subsaharià s’amunteguen a les portes d’un local al barri del Besòs (Barcelona). Són més de 50 les que participen d’aquesta trobada mensual en què es presten diners, estalvien juntes i emprenen projectes. "És la nostra única manera d’emprendre i aconseguir autonomia financera, la llibertat econòmica per no dependre de ningú", explica Bombo Ndir, activista i participant d’aquest banc informal que ha permès a aquestes dones obrir negocis, crear oenagés o comprar-se una casa per fugir de la violència sexual.

L’escena es repeteix en desenes de pobles i ciutats de Catalunya, on les dones migrants utilitzen mètodes ancestrals per recaptar diners. "Sense haver de demanar perdó ni permís, ens ajudem entre nosaltres", hi insisteix Ndir. Aquesta pràctica existeix a cada municipi on hi ha una mínima diàspora subsahariana. És la tontine, el mètode tradicional amb què les dones africanes han pogut emprendre tota mena de projectes. Cada grup pacta aportar certa quantitat de diners una vegada al mes durant un temps determinat. I, cada mes, una persona diferent del grup es queda amb els diners que aporten totes.

"Abans era un banc de temps, ara ho fem amb diners", explica Ndir, que afegeix que elles són les que ho fan perquè, al seu país, són les dones les que s’encarreguen de la gestió dels diners familiars. "Hi ha tontines de 10 euros al mes i inclús de fins a 2.000 euros al mes", continua Rama Bah, una altra participant.

Junta rotatòria

"El més important és que es fomenta l’estalvi. És a dir, tu et podries guardar aquests 10, 20 o 50 euros al mes i, amb els temps, podries arribar a obtenir els mateixos diners. Però això no passa, perquè segurament aquest petit estalvi ara el gastaries abans. D’aquesta manera, aconsegueixes grans quantitats de diners. És com demanar un crèdit", explica Abdulaye Fall, demògraf i impulsor del banc informal de la diàspora subsahariana a Catalunya.

"Per a nosaltres aquesta gestió és imprescindible. Aquí hi ha dones en situació irregular; dones que tenen sous molt baixos i treballen en cuines, fent trenes, venent a la platja..., a qui els bancs no deixa diners. Moltes no poden ni tan sols obrir un compte bancari perquè no tenen DNI ni NIE. Si volem emprendre, si volem fer coses i ser autònomes, aquesta és la nostra única manera d’aconseguir-ho", prossegueix Ndir.

A diferència d’iniciatives similars, aquesta trobada econòmica mensual de la diàspora subsahariana al Besòs que va començar amb la tontine ha fet un pas més enllà. Aquestes dones han creat un banc entre elles.

Les dones que gestionen el banc, que són una junta rotatòria, s’asseuen en una taula central. Una d’elles porta la caixa, amb tots els diners en efectiu, que ha guardat a casa. Una altra porta la clau i una tercera treu una llibreta. Les envolten la resta de participants. En aquesta trobada participen 68 dones. A l’arribar, cada dona abona la quota d’un euro de participació. I, després, comença el recompte. "Tenim 14.600 euros", anuncia una d’elles en wòlof, llengua del Senegal. Són els mateixos diners que van deixar en l’última reunió: els números quadren.

Aportacions i préstecs

Aquí comença el moment d’omplir la caixa. Qui vol, s’aixeca i aporta el seu estalvi. Algunes donen 10 euros, d’altres 100. "Tenim un recompte de quants diners ha posat cada una. Les de la junta ho anoten i després ho actualitzaran en una aplicació mòbil que utilitzem", segueix Ndir. A través de la plataforma Winkomun, cada dona veu quants diners ha aportat i quants en deu.

Notícies relacionades

Brussel·les aconsella proveir-se de queviures per a una emergència

A la recerca del temps perdut

Una vegada s’han fet totes les aportacions mensuals, arriba el moment decisiu. Torna a sonar la campana i arriba la pregunta: "¿Qui vol diners?". Ràpidament s’aixeca Ndeye Gueye, presidenta de l’associació Cha Kanam (Dones Endavant) del barri del Besòs i la primera africana al capdavant d’una ferralleria a Barcelona. "Necessito 2.000 euros", demana. Ella només ha aportat 600 euros al banc. Per arribar als diners que necessita, n’hi falten 1.400. "¿Tens avals?", li pregunten. Tres dones, que entre elles sumen 1.400 euros amb les seves aportacions a la caixa comuna, són l’aval de la Ndeye i li donen el vistiplau. En pocs minuts, la Ndeye sosté el feix de bitllets. "Els necessito per a l’empresa", explicarà més tard. En un any ho ha de tornar tot.

La Ndeye diu que sense la tontine no hauria aconseguit obrir el seu negoci. No és l’única. "Jo vaig demanar mil euros a l’estiu i estic a punt de tornar-los; cada mes dono 105 euros", explica Adama Faye, que ara lidera un negoci de peix sec. Si no fos per aquest banc informal, Aissatou Diallo tampoc hauria pogut obrir l’Associació Humanitària Contra l’Ablació de la Dona Africana (AHCAMA). "Si no, seria impossible tirar endavant el projecte", segueix la guineana.