Catalanes d’origen xinès reivindiquen la seva identitat "contra els clixés"

"Em sento les dues coses. A casa, em sento més xinesa, però, per exemple, jo penso en castellà i català. L’estiu passat vaig ser a la Xina i, si bé la connexió amb la meva família em va fer sentir pròxima al meu origen, no vaig sentir que fos la meva llar....", explica. Diu que sent "una ambigüitat constant", "tot i que, al final, aquesta barreja de cultures ensenya a veure la bellesa en la diversitat i a sentir-me connectada amb les dues parts de mi", prossegueix la jove.

Malgrat néixer a Badalona, al cap de pocs mesos, els seus pares la van enviar a la Xina perquè la cuidés la seva àvia. "Vaig tornar a P-5 i recordo que vaig començar a tenir molts problemes de comunicació. No entenia ningú. Vaig repetir segon de primària", recorda. Una cosa que va viure amb tristesa. "Només jugàvem, jo no parlava gaire, però a poc a poc en vaig anar aprenent; fins a l’ESO no vaig començar a desenvolupar la meva habilitat comunicativa", prossegueix, una cosa que sona increïble atesa la seva maduresa actual.

La importància del suport

"A l’escola em consideraven la rara. Era l’única nena xinesa de la classe. Sort que tenia un professor de suport al costat que em va ajudar molt. Les tardes me les passava sola jugant amb joguines al basar dels meus pares o donant voltes amb la bici pel barri, però em sentia sola. A l’ESO vaig canviar d’escola i vaig conèixer la meva millor amiga, cosa que em va ajudar molt. L’amistat ajuda que desenvolupis moltes coses", relata amb moltes ganes de compartir la seva experiència.

Agraeix el suport dels professionals que la van ajudar. "Em van recomanar que m’apuntés a l’esplai per practicar el català, i em va servir moltíssim per desenvolupar-me". Va ser a l’esplai, diu, on va descobrir la seva vocació per l’educació.

La història de la Ting té alguns punts en comú amb la de la Gnacia, "però cada una té la seva història", reivindiquen, cansades, amb raó, de clixés. També va néixer a Catalunya i va passar els primers anys de la seva vida a la Xina fins que els seus pares van aconseguir els diners per obrir el restaurant que encara regenten. Igual que la Gnacia, a l’escola la Ting era l’única nena xinesa, tot i que, en el seu cas, ella no ho va viure com un repte tan gran. "Tenia una mica d’enveja perquè les meves amigues de les classes de xinès sí que tenien dos o tres companyes a l’escola i jo no, però tampoc em va marcar gaire, no vaig tenir problemes amb els meus companys ni em vaig sentir la rara", diu la jove de 22 anys.

La Ting també parla amb orgull de les seves arrels xineses. Fa uns dies, de fet, va ser l’encarregada de presentar els actes de la celebració de l’any xinès impulsat pel Grup de Recerca en Educació Intercultural (GREDI) de la Facultat d’Educació de la UB, universitat on hi ha matriculats més de 1.000 alumnes xinesos (la gran majoria d’ells, això sí, joves xinesos nascuts i crescuts allà, que han vingut aquí a cursar directament estudis universitaris, perfil molt diferent del d’aquestes joves).

Destacar en matemàtiques

Notícies relacionades

Un home ferit de bala després d’haver rebut dos trets a Terrassa

Elvira Bisbe, nova presidenta del Col·legi de Metges

La Jiayi Xu també estudia a la UB; en el seu cas, primer d’un doble grau de Farmàcia i Nutrició. A diferència de la Gnacia i la Ting, la Jiayi va néixer a la Xina i va migrar a Barcelona amb la seva família als 8 anys, a tercer de primària. Explica que les matemàtiques "van salvar la seva autoestima" quan va arribar i no entenia res a classe. El fet de destacar en matemàtiques va fer que s’adonessin que el problema no era el seu cap: era que (encara) no coneixia la llengua, recorda. "M’he adaptat molt bé a la societat catalana i espanyola; en el meu cas, no he tingut els conflictes d’identitat", assenyala la Jiayi, en la mateixa línia del que comenta la Ting.

"Veig com viu i pensa la gent tant allà com aquí i trio la meva pròpia manera, sense deixar de sentir-me xinesa. Fa un any vaig estar allà, i m’hi vaig passar molt bé, va ser genial", explica la Jiayi, qui agraeix als seus pares que "li deixin llibertat" per ser qui és.