La indústria es conjura contra els riscos de la brossa espacial

"L’acumulació de brossa en l’espai amenaça de convertir l’òrbita terrestre en un abocador gegant espacial, i això no només representa un risc per a la humanitat, sinó que també posa en perill futures missions", adverteix Noelia Peinado, que és la coordinadora dels programes de tecnologia de l’Agència Espacial Espanyola (ESA). "El gran repte de futur de la indústria espacial és trobar solucions per fer front a aquest problema al més aviat possible", afegeix l‘especialista.

Enfocament "més ecologista"

En els últims anys, cada vegada més hi ha més experts que reclamen reformular el disseny de missions espacials amb "un enfocament més ecologista" i, al seu torn, crear plans específics per reduir l’impacte de les escombraries orbitals. L’enginyer català Jordi Puig-Suari, inventor del model de satèl·lits més utilitzat al món, per exemple, defensa amb claredat que "totes les missions haurien de plantejar-se des d’una òptica més sostenible". "Necessitem un canvi de mentalitat en la indústria", afirma l’expert en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

El món s’enfronta a un dilema. "La humanitat mai havia estat tan connectada a l’espai com ara, i precisament per això hauríem de prioritzar la cura d’aquest ecosistema", assenyala Mariella Graciano, directora executiva de Space Systems en GMV. L’exemple més clar, explica, és el dels satèl·lits. En els últims 50 anys, els humans hem enviat més de 20.000 d’aquests aparells a l’espai per portar a terme tasques de comunicació, navegació, observació meteorològica i fins i tot d’estudi del canvi climàtic. "Cada dia depenem de més de 100 satèl·lits per fer trucades, utilitzar internet o saber si plourà. Però, de la mateixa manera que som conscients de la seva importància, també hem d’abordar el problema que suposa quan tots aquests aparells acaben la seva vida útil i es converteixen en brossa espacial", afirma.

L’acumulació d’escombraries espacials no només dificulta la nostra observació del cosmos a l’enterbolir, per exemple, la detecció d’asteroides potencialment perillosos, sinó que també representa una amenaça directa per a la nostra espècie. Sobretot quan aquests rebutjos acaben caient sobre nosaltres. S’estima que cada setmana ens cau l’equivalent a un cotxe des de l’espai, i cada sis mesos un fragment de la mida d’un autobús. En la majoria de casos aquests rebutjos acaben a l’oceà, però de vegades impacten contra zones habitades. A principis de gener, per exemple, un enorme tros d’escombraries espacials de més de mitja tona va caure prop d’un llogarret de Kenya. L’any passat, un altre rebuig de l’espai va rebentar la teulada d’una casa a Florida.

Projectes més sostenibles

"El problema de la brossa espacial és tan gran que ens obliga a replantejar-nos la nostra relació amb l’espai i, sobretot, a apostar per missions molt més sostenibles durant tot el seu cicle de vida", afirma Evi Papantoniou, assessora per a temes espacials de la Direcció General d’Indústria de Defensa i Espai de la Comissió Europea, des de l’Small Satellites & Services International Forum (SSSIF) de Màlaga. En aquesta mateixa línia, són molts els especialistes de la indústria els que apunten, per exemple, a la necessitat d’apostar per materials que puguin degradar-se amb facilitat al final de la missió i no sumar més rebutjos a l’òrbita.

La normativa també s’està adaptant per minimitzar l’impacte d’aquest fenomen. "Abans les missions no necessitaven obligatòriament un pla per a la gestió de residus, però ara s’està treballant perquè els satèl·lits tinguin un pla per sortir de l’òrbita en un termini màxim de 5 anys després que acabi la missió", comenta Efrén Díaz, advocat especialitzat en dret espacial del bufet Mas i Calvet. Segons aquest lletrat, Europa està liderant aquesta mena de canvis normatius per crear una indústria espacial més sostenible. "Ara falta que la resta del món se sumi a aquestes iniciatives perquè el seu impacte sigui global", afirma Díaz.

També són molts els projectes que s’estan plantejant per recollir les restes d’escombraries que ara mateix pul·lulen en l’espai. Europa, per exemple, planeja llançar la primera missió de la història per recuperar les restes d’un antic satèl·lit en desús. "Utilitzarem un braç robòtic per capturar restes de gran mida, que en alguns casos pesen més de 100 kg, i reentrar-los de manera segura a l’atmosfera perquè s’autodestrueixin de manera controlada", afirma Peinado. "Es tracta d’una missió pilot per posar a prova les tecnologies de recollida d’escombraries espacial", diu la coordinadora dels programes de tecnologia de l’Agència Espacial Europea (ESA).

Notícies relacionades

Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

En els últims anys s’han presentat projectes en els quals es planteja utilitzar grans "xarxes de pesca" per recollir escombraries espacials, sobretot en casos en els quals els fragments siguin de mida molt reduïda. Moltes empreses de satèl·lits, al seu torn, estudien incorporar ganxos a aquests aparells perquè sigui més fàcil pescar-los quan acabin la missió.

Els projectes per promoure la sostenibilitat en la indústria espacial estan guanyant cada vegada més pes. De la mateixa manera, també cada vegada s’impulsen més projectes espacials per ajudar-nos a entendre el món en el qual vivim així i per analitzar l’impacte del canvi climàtic i els desastres naturals en tots els racons del món. "La sostenibilitat no és només un concepte que hàgim d’aplicar a la Terra, sinó que també ha de ser la nostra guia quan mirem a l’espai", defensa l’astronauta Mae Jemison en la seva biografia Find where the wind goes. "Cada missió espacial és una oportunitat per aprendre a viure de manera més sostenible aquí a la Terra", reflexiona aquest referent de l’exploració espacial.