"El que més impacta és la seva baixa autoestima"

Les famílies valoren l’acompanyament emocional que reben els nens de la unitat de Vall d’Hebron especialitzada en obesitat, que compta amb endocrins, pediatres, nutricionistes i també psicòlegs, perquè sovint els menors que hi arriben presenten ansietat i depressió.

«És important entendre què passa a l’escola, amb els amics», diu el pare d’un afectat

"El que més impacta és la seva baixa autoestima"
2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Javier Sánchez és el pare d’Aníbal, un adolescent que és pacient de la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a Barcelona. "El meu fill a poc a poc va anar agafant més i més sobrepès, i ja ens van derivar directament a aquesta unitat", va explicar ahir Sánchez als periodistes. Va assegurar que el que més necessitava el seu fill era un "seguiment emocional". Aquesta unitat compta amb endocrins, pediatres, nutricionistes i també psicòlegs, perquè sovint els menors que hi arriben presenten ansietat, depressió i baixa autoestima. Solen patir bullying a l’escola i aïllament social. "Realment ens han ajudat a entendre pel que estava passant el meu fill", va explicar Sánchez, i va afegir que també els han traslladat "pautes" per menjar.

"Però sobretot és entendre per què li passa. Entendre què li passa socialment a l’escola, amb els amics, tot. Els adolescents pensen que els miraran, que els diran grassos, que els desplaçaran", va dir el pare, que també va patir obesitat (i va ser, com el fill, pacient del Vall d’Hebron).

El pare va passar per una cirurgia bariàtrica. Aquest tipus d’intervencions són molt reduïdes en els menors d’edat (només s’apliquen en els casos més extrems). El que sí que s’està començant a utilitzar en nens són fàrmacs com l’Ozempic i el Wegovy: diversos estudis han mostrat la seva seguretat i eficàcia, però els metges desconeixen què passarà quan el nen, d’adult, deixi la medicació, com va explicar l’endocrí Diego Yuste. "El que més ens impacta i preocupa quan els pacients arriben a la consulta és la seva salut emocional. Els nivells d’angoixa, la baixa autoestima i els casos d’assetjament escolar, entre d’altres, fan por", constata Eduard Mogas, pediatre i coordinador de la unitat. "A la consulta abordem des d’un punt de vista multidisciplinari el tractament dels nens que viuen amb obesitat, amb la voluntat ferma de resoldre un problema amb què, fins ara, no hem tingut èxit com a societat", diu Mogas.

Alimentació poc saludable

Notícies relacionades

Tot i que entre un 8% i un 10% dels casos d’obesitat tenen unes causes genètiques i un percentatge semblant és fruit d’efectes secundaris d’altres patologies o bé de tractaments mèdics, el gruix dels casos són conseqüència de la suma d’una alimentació poc saludable, basada en aliments rics en greixos i sucres. "Aquest còctel, habitual en societats modernes, s’ha convertit en el principal factor de risc d’obesitat en nens i adults", va explicar Cristina Aguilar, pediatre endocrinòloga de la unitat.

"La població pediàtrica és víctima d’un context ambiental i social que facilita guanyar pes i, al mateix temps, té menys eines per poder gestionar-ho i canviar-ho", acaba afegint el doctor Yuste.