Un de cada tres menors catalans pateixen sobrepès o obesitat

El 14% dels nens catalans menors de 17 anys tenen obesitat i el 20% registren sobrepès. L’obesitat, un problema de salut pública de primer ordre a Occident, és ja la tercera malaltia crònica més freqüent en nens, per darrere de l’asma i del trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), segons l’Associació Espanyola de Pediatria. Davant aquesta realitat, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, a Barcelona, ha posat en marxa la Unitat de Tractament Integral de l’Obesitat Infantil per donar la volta a la situació amb un abordatge innovador: no és "pesocentrista" i inclou endocrins, pediatres, nutricionistes i psicòlegs. En les últimes dues dècades, l’obesitat infantil ha augmentat el 8% a Espanya. A més, la covid-19 també va agreujar aquest problema en un 5%.

Segons va explicar ahir el doctor Diego Yeste, del Servei d’Endocrinologia del Vall d’Hebron, la unitat està dirigida a tractar els menors que presenten "graus més severs d’obesitat". "Veiem que aquests nens ja pateixen problemes greus típics dels adults, com estats inflamatoris, diabetis tipus 2, hipertensió arterial, apnea... Malalties molt greus que determinaran el seu futur i limitaran la seva esperança de vida", va advertir Yeste. L’endocrí va recordar que l’obesitat és una "malaltia crònica encara poc coneguda" sobre la qual pesa una "important càrrega genètica", però també una "important càrrega social". Els adolescents amb obesitat tenen "fins a un 90% de possibilitats" de ser adults obesos.

"En funció del barri on vius, la incidència de l’obesitat és més gran. Hi ha estudis que assenyalen que la taxa d’obesitat infantil a Nou Barris és del 28%, però només d’un 4% o 5% en barris com Sarrià-Sant Gervasi i Pedralbes", va continuar explicant Yeste, que va puntualitzar, a més, que avui dia no es pot parlar d’"obesitat", sinó d’"obesitats". És a dir, hi ha un tipus d’obesitat denominada "exògena" (que representa entre el 80% i el 85% del total de casos), que es deu a un "excés d’ingesta d’aliments". "No obstant, també hi ha factors genètics", va voler matisar el doctor.

Causa multifactorial

Com recorden els metges, l’obesitat "no pot reduir-se a una qüestió de menjar molt i moure’s poc". Es tracta d’una malaltia crònica de causa multifactorial: genètica, biològica, ambiental i social. En els últims anys, s’ha avançat molt en el coneixement dels mecanismes genètics que faciliten la seva aparició. Per exemple, es coneixen més de 200 gens implicats en la regulació cerebral de la gana i la sacietat i uns quants més que influeixen en el metabolisme i el consum energètic. Això explicaria per què dues persones reaccionen diferent davant la mateixa ingesta de calories: una persona pot cremar-les ràpidament mentre que l’altra pot tenir tendència a emmagatzemar-les en forma de greixos. Entendre que l’obesitat té un origen multifactorial ajuda a combatre estigmes i a abordar-la de manera personalitzada.

La nova unitat del Vall d’Hebron destinada a l’obesitat infantil ha atès, en el seu primer any de funcionament, uns 200 pacients i ha fet unes sis primeres visites cada setmana. Segons assenyala el pediatre Eduard Mogas, el coordinador d’aquesta unitat, el tractament es caracteritza per oferir "un abordatge multidisciplinari". És per això que inclou endocrins i pediatres, però també nutricionistes i psicòlegs. "Es tracta d’una finestra d’oportunitat molt important per desvincular la salut d’aquests nens dels quilos que pesen. Nosaltres abordem la salut en general. Perquè mirar només el pes de vegades és contraproduent", admet aquest pediatre.

"Aquí estudiem els hàbits alimentaris del pacient. I veiem que el 99% de les persones que arriben aquí no esmorzen, per això després es generen sobreingestes que es fan perpètues i que no ajuden a baixar de pes", va assenyalar, per la seva banda, la nutricionista Norma García. La unitat del Vall d’Hebron també ofereix programes d’intervenció grupal intensiva amb pacients i famílies.

Implicació familiar

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

Les famílies, va explicar García, segueixen un tractament de tres mesos. Que estiguin implicades en el procés és clau en la recuperació dels pacients. "Es treballen diferents enfocaments amb els menors i la família. Si la família no hi participa, tindrem un alt índex de fracàs".

Paral·lelament, la psicòloga Paula Martínez va assenyalar que, en els menors que arriben a aquesta unitat, els metges veuen "estats d’ansietat, depressió i baixa autoestima". "Manifesten angoixa per patir bullying a l’escola a conseqüència del seu físic. Pateixen una discriminació constant en el seu dia a dia, i això els genera sentiments d’inutilitat, de culpa...", va relatar aquesta psicòloga. Són menors que "eviten l’activitat física", sovint per vergonya, situació que "fomenta l’aïllament social". "Per tant, hi sol haver un ús abusiu de les pantalles i del sedentarisme", va dir Martínez, que assenyala, a més, la "pressió estètica" de la societat en la qual vivim.