Lucía Avilés: "El pas ara és portar al Codi Penal la violència econòmica"

Quan era titular del jutjat penal número 2 de Mataró, Lucía Avilés va presentar una iniciativa legislativa judicial destinada a promoure la tipificació i reparació del mal causat per la violència econòmica de gènere, especialment a través de l’impagament de pensions. Aquella proposta s’ha recollit en el pacte d’Estat contra la violència masclista, que s’ha aprovat a la Comissió d’Igualtat del Congrés. Avilés, ara vocal del Consell General del Poder Judicial, demana que l’acord es plasmi al Codi Penal.

¿Què li sembla com els partits han recollit la seva iniciativa?

Han fet una proposta bastant completa, que recull no només el contingut de la iniciativa legislativa que vaig presentar per regular la violència econòmica, sinó també la proposta que vaig fer als diputats quan vaig acudir a la subcomissió del Congrés que ha elaborat el dictamen. En la meva compareixença, els vaig proposar no només reflectir el delicte d’impagament de les pensions com un tipus de violència de gènere, sinó també la possibilitat d’escometre violència econòmica a través d’altres formes delictives com l’alçament de béns, les estafes, les apropiacions indegudes o l’administració deslleial. I incidir en la importància de la reparació de les víctimes.

Falta que les recomanacions es plasmin en el marc jurídic.

Sí, però crec que és un petit gran pas, perquè la seva inclusió al pacte d’Estat suposa un compromís polític i existeix un mandat jurídic internacional, del Conveni d’Istanbul i del Parlament Europeu i del Consell. Ara falta la modificació del Codi Penal.

¿Era important recollir la violència econòmica amb un concepte ampli?

Sí, és necessari reconèixer i regular totes les seves formes i les seves conseqüències, tant en el pacte com en la legislació. En l’acord han recollit el concepte que jo els vaig donar, que es basa en el concepte de violència de l’Organització Mundial de la Salut. Aplicat a violència econòmica, suposa un mitjà per causar subordinació econòmica en la víctima, cosa que li impedeix tenir un projecte vital tant a ella com als seus fills, i que no pugui sortir de forma ràpida de la violència.

¿Es pot plasmar així al Codi Penal o hi cal afinar més?

En l’àmbit penal el principi de legalitat imposa una concreció exacta de les conductes, per això hauria de realitzar-se retocant articles complets com el d’impagament de les pensions, alçament de béns, estafes, o administració indeguda, incloent la variant d’estrangulació econòmica que suposa aquest tipus de violència.

¿Què li sembla el pacte d’Estat en el seu conjunt?

La meva valoració és positiva. En primer lloc, perquè s’ha aconseguit un acord entre les forces polítiques, que suposa renovar el consens polític contra la violència de gènere. I els grans eixos del pacte, reconèixer i regular la violència vicaria, econòmica i digital, eren necessaris. En el que a mi m’afecta, estic enormement contenta perquè s’ha reconegut expressament la violència econòmica, de la qual hi havia un rastre en l’anterior pacte, però la novetat és que les forces polítiques es comprometen a plasmar-la en l’ordenament jurídic.

Alguns grups han criticat que finalment hagin quedat fora altres violències.

Efectivament, s’ha quedat fora la violència obstètrica i la institucional. Tot i que contra aquesta última s’actua de manera preventiva enfortint la formació de tots els operadors jurídics que intervenen en els procediments de violència contra les dones. I la prostitució s’ha quedat a un costat, perquè hauria de ser objecte d’un profund debat social.

Notícies relacionades

El Papa pateix insuficiència renal, però millora de la seva anèmia

Commoció a l’església evangèlica per noves denúncies d’abusos

¿Està satisfeta d’haver posat en marxa la iniciativa legislativa, tot i que encara no s’hagi plasmat en una reforma legal?

Sí, perquè crec que anem pel bon camí. Des de l’inici em vaig adonar que va servir per activar la maneta de canvi al revelar una cosa negativa que havia estat allà des de feia molt temps. Em vaig adonar que, amb independència que es regulés o no, la iniciativa va servir per posar nom a una realitat històrica i que les víctimes identifiquessin i reconeguessin la violència econòmica. A partir d’allà, el següent pas és formar els professionals sobre què és violència econòmica i com abordar-la. I, l’últim pas ha sigut el pacte, que el visc amb il·lusió i alegria al veure que la iniciativa legislativa pot donar forma al Codi Penal.