La caiguda de la natalitat accentua la bretxa a les portes obertes escolars

Un informe de la Fundació Bofill, publicat la setmana passada, revela que la baixa natalitat aboca al tancament 116 escoles. Segons els seus càlculs, Catalunya perdrà 87.000 alumnes fins al 2030. En aquest context, per a la directora d’Affac (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), Lidón Gasull, les jornades de portes obertes s’han convertit en "una campanya de màrqueting i publicitat" i una manera d’entrar en una "competició escolar sense sentit". A les escoles d’alta complexitat (que tenen elevats percentatges d’alumnat amb rendes baixes i de les quals n’hi ha unes 400 a tot Catalunya) tampoc els agrada el model tal com està plantejat. "Per a nosaltres, són portes obertes desertes. Hi ha molts prejudicis i ningú ens ve a veure", es lamenta Bernat Ferrer, d’Escoles contra la Segregació.

Més enllà de la baixa natalitat, la directora d’Affac matisa igualment que el problema és la falta d’oferta a l’escola pública i demana al Departament d’Educació una reducció de les ràtios.

Adorn artificial

Segons la seva opinió, les jornades de portes obertes no són cap far per a les famílies. "En aquestes visites no es veu, de veritat, com és una escola. Només es percep un embolcall bonic i adornat artificialment. L’escola concertada, que és privada malgrat sostenir-se amb fons públics, gasta molts diners en màrqueting. Això suposa entrar en una rivalitat sense sentit. És, a més, una competència deslleial amb l’escola pública, que no té aquests diners per destinar-los a publicitat. L’escolarització no és un mercat, és un dret universal que ha d’estar garantit. Això no ha de ser una captació d’alumnes ni una competició", assegura Gasull.

Com a alternativa al sistema actual, Affac proposa altres estratègies alternatives. Per exemple, que els centres celebrin portes obertes tots el mateix dia o que portin a terme jornades i altres activitats conjuntes. També, i especialment de cara a combatre la segregació escolar, que hi hagi una preassignació de centre d’ofici. "Seria flexible i sense perjudici que puguis optar a d’altres, però és una manera que les famílies tinguin l’oportunitat de conèixer altres escoles", conclou.

L’escola concertada, també preocupada per una caiguda de la natalitat que s’ha traduït en el tancament de 26 centres educatius en només cinc anys, reclama un augment del finançament amb la finalitat de "continuar mantenint "la pluralitat" escolar i "la lluita contra la segregació". "Creiem que es pot aprofitar aquest moment de pèrdua d’alumnat per invertir i que Catalunya tingui un sistema educatiu gratuït com el que hi ha en sanitat i que les famílies no hagin de fer aportacions als centres que formen part del Sistema d’Educació de Catalunya (70% públic i 30% privat).

El valor de la qualitat educativa

Notícies relacionades

L'estafa que està apareixent als mòbils dels clients de CaixaBank

Un radar de la Jonquera sanciona 411 conductors al dia

Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, l’entitat més representativa del sector de les escoles concertades, explica que, malgrat que la demografia no és gens favorable, detecten un interès creixent de les famílies pels seus centres. Concretament, "per la qualitat educativa i la proposta humanista". Ruiz recorda que, segons les dades de preinscripció del Departament d’Educació dels dos últims cursos, les sol·licituds en primera opció han crescut per a les escoles d’iniciativa social tant a I3 com a 1r d’ESO.

Altres centres no són tan optimistes. La bretxa de l’interès de les famílies no només aflora entre el sistema públic i el concertat-privat, sinó que també passa en el sistema públic. Combatre la segregació és l’objectiu fonamental d’Escoles contra la Segregació, associació integrada per les famílies d’alumnes matriculats en centres on un elevat percentatge pertanyen a llars amb un perfil socioeconòmic baix. Les jornades de portes obertes, segons la seva opinió, "tracten les famílies com clients i fomenten la desigualtat", un dels grans desafiaments a què s’enfronta el sistema educatiu català, com va decretar l’últim informe internacional PISA. La segregació escolar s’ha reduït un 20% a Catalunya des de la signatura –el 2019– del Pacte contra la segregació escolar per part del Departament d’Educació i el Síndic de Greuges.