Mig milió de famílies valencianes voten avui la llengua vehicular de l’escola en una polèmica consulta

Les famílies de 570.000 estudiants del País Valencià estan cridades a votar aquest dimarts la llengua base en què estudiaran els seus fills. Ho faran en un polèmic referèndum impulsat pel conseller José Antonio Rovira en aplicació de la llei de llibertat educativa. Les famílies amb dret a vot són les que tenen fills en les etapes que van des d’Infantil fins a 3r d’ESO.

La votació comença aquest 25 de febrer i els pares tenen fins al 4 de març per votar telemàticament o presencialment als centres. La consulta ha estat precedida per manifestacions en contra de la comunitat educativa i el «rebuig frontal» del departament de Didàctica de les Llengües de la Universitat de València.

Conselleria, per la seva banda, defensa que la mesura és en aplicació de la Llei de Llibertat Educativa perquè els pares puguin decidir la llengua en què escolaritzen els seus fills. Això sí, les dues llengües, castellà i català, hauran de coexistir en la majoria dels casos, ja que no hi pot haver una diferència de més d’un 25% entre l’una i l’altra. El que es vota és la llengua dominant en l’educació.

No obstant, hi ha excepcions a la norma. A Infantil la llengua base tindrà més pes, ja que és quan s’aborda la lectoescriptura de l’alumnat. A primària i a secundària els percentatges s’igualen més, tot i que la llengua base ha d’acumular el 50% de les hores, deixar un 25% per a l’altra llengua cooficial i un altre 25% per a anglès. Això és així a excepció de les zones castellanoparlants, on es pot demanar l’exempció del català i arribar al 75%.

La votació es farà només aquest any, i en els pròxims tan sols votaran els pares que hagin de fer un procés d’admissió a infantil o secundària. Només pot votar un progenitor, i en cas d’haver discrepàncies entre tots dos, l’estudiant serà matriculat a decisió del centre mentre un jutge es pronuncia.

Polèmiques

Aquesta mesura ha estat tacada per la polèmica des del dia que es va anunciar, fa més d’un any i mig. Sindicats educatius, associacions de mares i pares d’alumnes de la pública van denunciar que era «una bomba per al valencià» i s’han mobilitzat en diferents ocasions per mirar de frenar la consulta fins i tot als tribunals. No obstant, el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat diversos intents d’aturar el referèndum.

La llei ha estat plena de crítiques pels dubtes sobre el seu funcionament i per alguns aspectes com el pes màxim que pot arribar a tenir cada llengua. Així, a les zones castellanoparlants es podrà estudiar fins a un 80% de castellà a Infantil, mentre que a les zones catalanoparlants es podrà estudiar un 65% de català com a màxim.

Això significa que, per exemple, els fills o filles de les famílies de la comarca d’Utiel-Requena, on el castellà és predominant, podran estudiar molt més temps en el seu idioma d’elecció que els descendents de les famílies de la Ribera, de predomini català, que triïn llengua autòctona.

Comunitat educativa

La sensació de la comunitat educativa, almenys resumida en declaracions de docents i directors, és que la consulta no soluciona cap problema, sinó que en crea. «Estem veient moltíssima polarització entre famílies i fins i tot discussions als claustres pel tema de la llengua. Han generat una batalla on no n’hi havia», van explicar des de l’Associació de Directors de l’Escola Pública (ADEP).

Una de les crítiques de la comunitat educativa és que «en molts casos no es respectarà l’elecció de llengua». «Hi ha 200 centres amb un sol grup. Posem que hi ha 25 alumnes i voten 15, i, d’aquests, vuit trien castellà. Doncs aquests decidiran la llengua en què estudien tots», explica Miguel Soler, exsecretari autonòmic d’Educació. Conselleria ha explicat que, en aquests casos, l’alumnat serà traslladat a un altre centre (en cas d’haver-n’hi) amb la seva llengua de preferència.

En els centres de dos grups, que són la majoria, també podria donar-se aquest fenomen. «Les classes són màxim de 25 alumnes. Si voten, per exemple, 30 valencià i 10 castellà, això significa que 5 alumnes que han votat valencià hauran de passar-se i estudiar en castellà si no hi ha plaça en altres centres», expliquen fonts del PSPV.

Aquesta elecció es farà partint dels punts de cada estudiant en funció de si té germans al centre, si viu a prop del col·legi, si és discapacitat, si té família nombrosa o monoparental. En aquesta línia, els directors critiquen que la consulta pot crear grups molt desequilibrats.

Classes descompensades

«Quan es fan grups a les escoles es tenen en compte moltes coses, com per exemple distribuir els estudiants amb necessitats educatives especials per equilibrar les classes. Amb aquesta consulta l’únic criteri a tenir en compte serà la llengua, i s podrà donar el cas que tots els nens amb necessitats educatives acabin en una classe, i tenir dos grups molt desequilibrats. El mateix pot passar amb la quantitat d’alumnat. Es poden donar més alumnes en una classe que en una altra, amb la qual cosa uns tindrien un avantatge», explica un director de centre.

D’altra banda, la comunitat educativa critica que aquesta consulta també afectarà les hores de reforç escolar. Conselleria va assegurar que aquestes hores podien ser utilitzades per aplicar aquest ensenyament en dues línies. «El que vol dir Conselleria és que no contractarà ni un professor més per aplicar aquesta llei», critiquen els directors de centres.

Notícies relacionades

Més parlants, menys ús habitual, més bilingüisme: la salut del català, en nou gràfics

El Govern invertirà 8,8 milions en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català

La votació també ha sigut un tema polèmic, en especial les del futur. «La votació els pròxims anys serà durant l’admissió, cosa que significa que als centres que tenen més demanda que oferta votarà molta gent que després no estudiarà allà. I al contrari, els que tenen menys demanda aniran a un centre on no han pogut votar la llengua», reivindiquen les associacions de mares i pares d’alumnes.

Finalment, critiquen que aquesta consulta pot pertorbar el funcionament de Xarxa Llibres, tot i que Conselleria d’Educació va dir al seu dia que aquest servei no perillava. «És impossible que no afecti si en cada curs l’idioma predominant és un. L’única manera seria que cada centre tingués dos bancs de llibres, un en cada llengua, i això no passarà», reivindiquen fonts del PSPV.