Jacobo Mendioroz: "¿I si la pròxima pandèmia arriba a través dels mosquits o l’aigua?"

La pregunta del milió, ¿hi haurà una nova pandèmia?

Jo crec que durant aquest temps ja n’hem tingut unes quantes. Hem tingut la mpox [la verola del mico], la tos ferina, fa poc la grip... Tot i que no han registrat tant impacte [com amb la covid], sí que n’anem tenint. Crec que, en general, s’ha millorat molt en la capacitat d’adaptació del sistema. Però és difícil preveure com serà la pròxima pandèmia. Evidentment, en un món en què hi ha el canvi climàtic i en què estem més en contacte amb altres espècies animals, és més que probable que en algun moment hi hagi pandèmies.

¿Una pandèmia per grip aviària?

Sempre pensem en un virus respiratori, com podria ser la grip aviària. Però ¿i si ve per vectors, com mosquits, o per aigües? Depenent del mecanisme de transmissió, les actuacions seran molt diferents. Una part molt important del que vam aprendre durant la pandèmia és com podem escalar en recursos segons les necessitats i després desescalar, ja que tampoc té sentit estar dotats d’uns recursos per donar una resposta quan no són necessaris. Però sí que hem de ser capaços d’augmentar les capacitats quan sigui necessari i després tornar a reduir-les quan no ho sigui.

¿Però li preocupa la grip aviària?

Sí, però no sé quina serà la pròxima pandèmia. Si jo he d’apostar per quina serà, ara mateix hauria de dir la grip aviària amb un 90% de possibilitats. Ara bé, potser aquest virus mai muta prou com per transmetre’s a humans o, si ho fa, potser amb la vacuna que tenim ja estem protegits. Potser durant aquell temps el que canvia és el dengue que transmeten els mosquits i es fa més mortal i acaba causant epidèmies com la del Brasil o com la de l’Argentina, però a gran escala i amb una letalitat més alta. És cert que té més capacitat de produir una pandèmia un virus que es transmet per via respiratòria que un que es transmet per contacte o per picada d’insectes.

Vaja, que no es pot afirmar que hi hagi d’haver una pandèmia per grip aviària, que tant preocupa ara mateix.

L’ECDC [l’agència europea de salut pública] i l’OMS estan precisament intentant saber quin és el patogen X, és a dir, quin podria ser, d’entre tots els milers de virus i bacteris que tenim, el que més potencial té de causar problemes greus. Això encara no se sap i ho estan definint.

Una de les coses que van impulsar la covid va ser el Sistema d’Informació per a la Vigilància d’Infeccions a Catalunya, el Sivic, on la ciutadania pot consultar l’evolució dels virus respiratoris.

El Sivic és, més enllà del que es visualitza externament, un sistema de vigilància. Un sistema de protecció. El Sivic intenta fer-nos una foto del que està passant. Si recorda, durant la pandèmia hi havia una època en la qual per saber quants casos de covid teníem s’havia de testejar tothom i això es reportava des de múltiples llocs. Ara mateix tot això ja està automatitzat.

¿La covid ha potenciat la vigilància epidemiològica?

Jo diria que ens ha ajudat a gestionar millor els recursos de què disposem per fer una vigilància més optimitzada. Sí que ha servit per mirar des d’una perspectiva més àmplia què es necessita pel que fa a microbiologia de clínica, dels centres hospitalaris, de la primària, de les residències, de les escoles...

¿Els famosos rastrejadors covid continuen existint?

Els rastrejadors com a tal no, però el sistema de rastreig i tota la infraestructura informàtica i tots els protocols que s’havien d’utilitzar hi són. Es podria activar en 24 hores si fes falta.

O sigui, tenim una sèrie de coses que, en cas d’una pandèmia, es podrien activar més ràpid.

És clar, perquè no s’haurien de desenvolupar des de zero. Tenim una infraestructura tecnològica desenvolupada en el seu moment per a la covid que ara no estem utilitzant perquè no hem de donar resposta a una pandèmia.

¿Com recorda aquella època?

Teníem molta pressió perquè eren hores i hores de feina ininterrompuda. Un mes, dos mesos... Però quan ja fa vuit mesos que treballes unes 12, 14 hores diàries, incloent caps de setmana sense parar, sense vacances, etcètera, doncs pesa.

Vostè ha viscut pandèmies en altres països.

La majoria de les epidèmies, i això ho hem vist moltes vegades, destrossen el país. Es considera que l’Ebola va provocar a l’Àfrica unes 10.000 morts directes, però morts indirectes potser n’hi va haver 100.000 més a causa de famílies desestructurades, pèrdues de llocs de treball, forats financers, mortalitat dels professionals... Tens el sistema dedicat a una sola patologia. Per això una part molt important va ser protegir el sistema sanitari de Catalunya i després permetre que la societat tornés a funcionar amb normalitat malgrat haver tingut un excés de mortalitat puntual. I crec que n’hi ha prou amb sortir al carrer per veure que el sistema sanitari hem aconseguit protegir-lo, i que avui dia podem viure amb normalitat.

¿La població valora més ara la salut pública?

El treball silenciós de la salut pública no surt fins que hi ha un gran desastre. ¿Per què no tenim pòlio al nostre país? Perquè hi ha campanyes de vacunació. ¿Per què podem beure aigua sense emmalaltir? Perquè hi ha gent que fa els controls i les depuracions d’aigua. ¿Per què podem menjar aliments sense agafar gastroenteritis...? Hi ha un treball que es veu menys, però que té molta visibilitat quan hi ha un problema important. Sí que crec que aquesta conscienciació ha fet que es reforci la salut pública amb recursos humans, millors sistemes d’informació i amb més plans de resposta definits.

Notícies relacionades

¿Lliçons apreses?

Els geriàtrics catalans apunten a fallades en els trasllats

¿Què hem après de la covid?

Em va impressionar molt la solidaritat. No hi va haver disturbis, no hi va haver crema d’edificis, no hi va haver robatoris a gran escala, no es va acabar destruint la nostra ciutat. En realitat, al contrari: la majoria de la gent volia col·laborar. Això no passa sempre. I també em va sorprendre la capacitat de treball, durant hores infinites, i el sacrifici de moltíssims professionals de molts àmbits.