¿Lliçons apreses?

La pandèmia de la covid-19 va suposar un veritable test d’estrès per al sistema sanitari (més de 770 milions de casos i 7 milions de morts documentats al món). Els principals problemes detectats en la gestió de la crisi van estar relacionats amb la inexistència de vacunes i medicaments, l’escassetat de mitjans (laboratoris preparats, tests, EPIs, respiradors...) i de personal, la informació, la comunicació, la coordinació, la manca de lideratges clars i la inexistència d’un marc legal que pogués donar respostes a les necessitats sense embrancar-se amb problemes amb la justícia. En alguns llocs, com aquí i en altres països, la politització va ser un gran problema. Són nombrosíssims els articles que refereixen "lliçons apreses després de la covid". Buscant amb Google, en català, ens surten 9.960 entrades sobre el tema i en castellà 189.000. Tot i així, cinc anys després de l’inici de la pandèmia la pregunta clau és ¿què en queda d’allò que suposadament vàrem aprendre?

Aquella empenta inicial s’ha anat refredant. Seguim tenint casos de covid, però aquella sensació, real d’altra banda, de perill imminent, ja no hi és. Hi ha altres necessitats més peremptòries.

S’havien pronosticat grans canvis, no tan sols en el món de la sanitat, sinó, fins i tot, econòmics i socials. Dèiem que la solidaritat s’estendria en les comunitats, que les mesures de prevenció, com l’ús de mascaretes enfront d’infeccions respiratòries o evitar aglomeracions, així com que les vacunacions es farien habituals. Dèiem que es reforçaria la salut pública i l’atenció primària, que es milloraria la coordinació amb el sector residencial i les seves estructures i recursos humans, tant quantitativament com qualitativa. Dèiem que calia constituir fons financers per tal de tenir capacitat de resposta davant les situacions d’emergència i que milloraríem la coordinació i els lideratges a tots els nivells. Dèiem que tindríem una millor comunicació, capaç de donar respostes a la infodèmia i els bots negacionistes. Dèiem que ens calia un marc legislatiu més clar capaç d’evitar les sentències contradictòries o les declaracions del Tribunal Constitucional declarant il·legals els dos estats d’alarma establerts pel Govern central per tal d’aturar la progressió de la pandèmia, o les denúncies contra personal sanitari per decisions específicament sanitàries totalment congruents amb la situació en la qual ens trobàvem. Dèiem...

Notícies relacionades

Jacobo Mendioroz: "¿I si la pròxima pandèmia arriba a través dels mosquits o l’aigua?"

Els geriàtrics catalans apunten a fallades en els trasllats

A Catalunya s’han millorat notablement la vigilància epidemiològica i els sistemes d’informació, cada cop més coordinats. S’ha incrementat, discretament, el personal del serveis de salut pública, però els recursos que hi esmercem encara són bastant lluny de les necessitats, fins i tot per al dia a dia. L’atenció primària, malgrat els intents de reforçar determinats àmbits, no surt de la crisi, amb una manca crònica de personal facultatiu i d’infermeria. I les vacunacions, el gran èxit que ens va fer sortir de la pandèmia, estan caient a nivells cada vegada més baixos, no tan sols pel que fa a la covid. A Catalunya encara no tenim els estatuts de l’Agència de Salut Pública i en l’àmbit central la creació d’una agència estatal de salut pública no queda clar que pugui millorar la coordinació. En l’àmbit internacional, el desgavell de l’Administració Trump ens deixarà sense el més important referent sanitari mundial.

No vull semblar negatiu. Estem molt millor del que estàvem ara fa cinc anys. S’han fet i s’estan fent esforços per millorar la nostra capacitat de resposta a previsibles noves pandèmies, però és insuficient. Cal més compromís, no tan sols per part del sector sanitari sinó del conjunt de les administracions.