La Vall d’Hebron lidera la reforma dels hospitals després de la covid

La Vall d’Hebron va deixar d’estar organitzat per especialitats mèdiques i va passar a estar dividit en 32 àrees de coneixement. Aquest és potser el canvi més significatiu que va portar la pandèmia. Implica un nou mode de treball a l’agrupar els diferents serveis relacionats amb un problema de salut determinat. Per exemple: si abans una persona trasplantada de ronyó ingressava al Servei de Nefrologia, ara ho fa a l’Àrea de Trasplantaments Sòlids, juntament amb altres pacients trasplantats d’altres òrgans.

"La covid ens va canviar la manera de funcionar", reconeix María José Abadías, la directora assistencial de la Vall d’Hebron. Treballar per àrees de coneixement en comptes de per especialitats mèdiques era només un "pensament" abans de la pandèmia. "Quan va arribar el virus, l’hospital va estar destinat a una única patologia. Els sanitaris treballaven en equips multidisciplinaris. Vam voler mantenir aquestes diferents especialitats mèdiques treballant juntes", explica.

Abadías assegura que la Vall d’Hebron ja obté millors resultats en la salut dels seus pacients: en àrees com la postquirúrgica, de trasplantament o del cor, han abaixat la mortalitat, les complicacions per infecció i el nombre de reingressos urgents o a 30 dies.

La covid, a més, va obligar a millorar l’automatització i la gestió de la informació de l’hospital, i una de les àrees en què més s’ha reflectit és al laboratori de Microbiologia. Aquest és el laboratori estatal que més mostres processa per dia de virus respiratoris. "Aquí hem de processar fins a unes 150 mostres diàries. Però després de l’inici de la pandèmia en vam arribar a rebre fins a 6.000 de diàries", recorda Andrés Antón, cap de la Secció de Virologia de l’hospital.

Tot i que el laboratori de Microbiologia de la Vall d’Hebron ja estava automatitzat, "de cap manera ho estava per donar resposta a una pandèmia com la del SARS-CoV-2". "Automatitzat" significa que "no hi ha pràcticament treball manual", sinó que unes màquines s’encarreguen del processat de les mostres i de l’enviament del resultat al sistema informàtic del laboratori, cosa que redueix la dedicació del personal i el risc de cometre errors.

Ucis on no n’hi havia

En el pitjor moment del confinament, la Vall d’Hebron va arribar a tenir planificats fins a 250 llits d’ucis. Habitualment n’hi ha 56. Les infraestructures van anar creixent de la mà de la tecnologia. L’hospital va muntar ucis allà on no n’hi havia, per a la qual cosa van ser necessaris no només respiradors o preses d’oxigen, sinó també equips de professionals que atenguessin els pacients. Aquesta flexibilitat s’ha refermat a l’hospital.

El Centre de Simulació Clínica Avançada és a la cinquena planta de l’Hospital de Traumatologia. Es va inaugurar el 2022; abans, eren espais buits. Durant el pitjor de la pandèmia, aquesta va ser una de les zones del gran complex hospitalari que és Vall d’Hebron que van muntar ucis: a les seves parets encara es poden veure els tubs pels quals passaven els gasos medicinals. L’hospital va optar per mantenir aquesta infraestructura (que va trigar una setmana a muntar) per si, en un futur, és necessari tornar a recórrer-hi.

En el Centre de Simulació Clínica Avançada es fan formacions a sanitaris. Com el seu propi nom indica, és un espai de simulació: els professionals posen en pràctica noves tècniques amb maniquins per a així entrenar-se abans de tractar els seus pacients.

L’Hospital de Dia de Neurorehabilitació ja existia abans de la pandèmia. Però quan va esclatar la crisi sanitària, el seu servei es va paralitzar i l’espai es va reconvertir per acollir ucis.

Antelació

La Vall d’Hebron va començar a preparar-se per a una possible crisi sanitària a finals de gener del 2020. Això, la seva antelació al virus, va ser clau en el seu èxit de l’abordatge de la pandèmia. "Setmanes abans que arribés el primer cas a Catalunya [el 25 de febrer], ja vam començar a pensar com ens organitzaríem, com treballarien les Urgències, si caldria crear zones covid o no, quins serien els protocols d’actuació", explica el gerent, Albert Salazar. Al pic màxim de la pandèmia, el SARS-CoV-2 va ocupar pràcticament el total dels 1.150 llits d’hospitalització de la Vall d’Hebron.

La covid, a més, va impulsar la telemedicina. "Això s’ha quedat. Hi ha més monitoratge, més medicina a distància gràcies a l’avanç de les tecnologies. Segurament, sense el virus, no estaríem ara fent tantes visites telemàtiques en les quals no és necessari que el pacient vingui a l’hospital. Per exemple, per al control d’una analítica", assenyala Salazar.

Notícies relacionades

Jacobo Mendioroz: "¿I si la pròxima pandèmia arriba a través dels mosquits o l’aigua?"

¿Lliçons apreses?

La pandèmia, que va obligar els metges de totes les especialitats a dedicar-se al virus, va fomentar la col·laboració entre diferents equips i col·lectius. El covid-19 ràpidament va deixar de ser una malaltia exclusivament del Servei de Malalties Infeccioses.

Però, d’entre tots els sanitaris, hi va haver una figura la importància de la qual es va fer més visible que mai: la de la infermera. Una d’elles va ser Aroa López, la supervisora de la infermeria de les Urgències de la Vall d’Hebron. Cinc anys després, assegura que la covid va canviar per complet les Urgències. "Hi va haver un abans i un després en l’aspecte organitzatiu i dels seus professionals", apunta López.