El 52% dels immigrants a Barcelona són llatinoamericans

Com passa amb els canvis socials veloços, l’imaginari col·lectiu sobre "els barcelonins" no ha evolucionat alhora. La composició real de la ciutat té elements que encara en sorprenen a molts, com el pes actual de la comunitat llatina. El 52% dels immigrants a Barcelona són llatinoamericans: 300.000 empadronats provenen de països de parla hispana o portuguesa.

Al seu costat queden molt empetitides altres procedències com el Marroc, que liderava l’estadística a finals dels anys 90 i actualment ocupa el setè lloc. Un informe recent del departament d’Estadística de l’Oficina Municipal de Dades il·lumina aquests contrastos al separar la nacionalitat del lloc de naixement, amb dades actualitzades l’1 de gener del 2024.

I és que el passaport ja no permet un retrat fidedigne de la realitat. El 9,6% dels residents són oficialment espanyols nascuts a l’estranger. L’any passat la nacionalitat forana va pujar un 10% i per primera vegada suposa una quarta part dels empadronats, tot i que els nascuts fora d’Espanya són en realitat un terç. El secret és que gran part de la ciutadania arribada d’Amèrica Llatina ja tenia o ha tramitat la nacionalitat espanyola o la d’un altre país europeu, en virtut d’acords bilaterals entre els estats.

‘America first’

Segmentar el padró per grans regions planetàries permet visualitzar més clarament la diversitat de Barcelona. Amèrica aporta uns 310.000 veïns, dels quals només 10.000 procedeixen dels EUA o el Canadà. Europa, sense incloure Espanya, seria el segon continent amb més empadronats (121.000). Àsia ronda els 100.000, mentre que l’Àfrica compta amb 38.000. Un anecdòtic miler són oriünds d’Oceania. Sense oblidar, és clar, els 1,13 milions de barcelonins nascuts a la ciutat, Catalunya o Espanya.

Els autòctons de la capital són avui el 46,1% del cens. Amb prou feines deixen de ser minoria estadística si se’ls suma el 6,9% d’arribats d’altres localitats catalanes. Un altre 13,4% d’empadronats van néixer en un lloc diferent de la geografia espanyola, i el 33,6% restant, a l’estranger. En la franja d’edat mil·lennista, de 25 a 39 anys, s’inverteix el percentatge: només un terç són locals. La immigració és el principal motor del creixement demogràfic de Barcelona, que compensa així la baixa natalitat i l’efecte centrifugador del preu de la vivenda. El padró va arribar al setembre a la xifra més elevada de la seva història: 1,718 milions d’inscrits.

Sis dels deu primers països de nouvinguts són llatinoamericans. El primer lloc és per a l’Argentina: més de 46.000 procedeixen d’aquest país, la comunitat del qual ha crescut un 50% des de la pandèmia, a un ritme d’unes 5.000 arribades anuals. Hi ha tants argentins a Barcelona com a les ciutats de Chacabuco (Buenos Aires) o Esperanza (Santa Fe).

A poca distància la segueix Colòmbia, amb 42.000 habitants després de dos anys de creixement vertical. La seva presència es deixa veure cada vegada més en el comerç i la restauració, amb una notable activitat emprenedora en aquest camp. El tercer lloc és per al Perú (38.000), amb la mateixa progressió des del 2022. El segueix Veneçuela amb 33.000 empadronats. A Madrid viuen el doble de procedents d’aquest país i, en general, tenen més poder adquisitiu i influència política que els seus compatriotes barcelonins.

El cinquè país del rànquing és el Pakistan (28.000), que ja supera el Marroc (23.000), al revés que a principis de segle. El sisè és l’Equador (24.000), que va encapçalar la classificació durant la bombolla immobiliària i des del seu esclat presenta xifres estables o lleugerament a la baixa. El vuitè és Itàlia (23.000), l’únic de la UE en el top 10. S’ha quadruplicat en dues dècades. El novè és Hondures (21.000), gairebé empatat amb la Xina (20.000).

La classificació per nacionalitats és totalment diferent. Un total de 180 conviuen a Barcelona. Descomptant l’espanyola, Itàlia lidera en solitari el rànquing amb 50.000 cartilles, tot i que en molts casos vagin a nom de ciutadans llatinoamericans. Són pràcticament les mateixes que sumen la segona i la tercera nacionalitat més presents: Colòmbia (28.500) i el Pakistan (24.700).

Fora del podi, la Xina i el Perú tenen 21.000 passaports a la capital catalana, mentre que França es cola en la llista amb gairebé 19.000. Gairebé empatades, amb 17.000, van després el Marroc, Hondures i Veneçuela. I tanca el top 10 curiosament l’Argentina amb 14.000, malgrat ser el primer país emissor. Dit d’una altra manera, el passaport austral només reflecteix un terç dels argentins de naixement.

Passaports

De les 572.969 persones nascudes en un altre país i ara residents a la capital catalana, el 28,5% té nacionalitat espanyola. L’obtenció d’aquest estatus presenta un clar biaix llatinoamericà, com ha pogut comprovar aquest diari al creuar les dades dels dos rànquings diferents.

Notícies relacionades

Els ultraconservadors de l’Església, contra el Papa

El ferro en contacte amb l’aigua va donar a Mart el color vermellós

Per exemple, tenen passaport espanyol el 72% dels equatorians d’origen, el 64% dels dominicans, el 62% dels bolivians i el 59% dels cubans. I un 32% en el cas dels argentins, al qual cal sumar el 37% amb passaport d’un altre país europeu, bàsicament Itàlia. De manera similar, el 50% dels brasilers inscrits a Barcelona tenen un passaport europeu, normalment espanyol o portuguès.

Res a veure amb la situació dels ciutadans asiàtics i africans. Només tenen papers ibèrics el 28% dels marroquins, el 18% dels pakistanesos, el 12% dels bengalís, el 12% dels russos i el 8% dels xinesos. Com a curiositat, diverses procedències minoritàries surten de l’esquema general per les seves singularitats. Per exemple, el 70% dels andorrans consten com a espanyols. Més de la meitat dels bosnians i dels cambodjans tenen document de la UE, així com quatre de cada deu sirians i sis de cada deu suïssos. Un 2% dels nascuts a Espanya no tenen aquesta nacionalitat.