CONTEXT
Identitat i complexos
És imprescindible entendre una comunitat com una cosa viva i en permanent transformació

Corria el maig de 1980 i al Parlament se celebrava el debat d’investidura en el qual Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat per primera vegada. En el seu discurs, va fer diverses referències a la immigració, entesa com una oportunitat per enfortir Catalunya. Per Pujol, la identitat catalana no havia d’estar determinada només per l’origen, sinó per la voluntat de participar en la vida i els costums del país. Lluny de ser una postura aïllada, el cas és que el president va emfatitzar al llarg de la seva carrera política –especialment, entre els anys 80 i 90– la necessitat d’una catalanitat inclusiva, no exclusiva. Mítica és la seva sentència: "És català tot aquell que treballa i viu a Catalunya".
Interpretar catalunya.
Notícies relacionadesA Pujol se li poden i se li han de retreure innombrables màcules en la seva trajectòria política, però mai la seva falta de visió. Sabia llegir i interpretar Catalunya com pocs i, efectivament, aquells extremenys, andalusos, murcians i gallecs nouvinguts van acabar composant una Catalunya eclèctica i desacomplexada. Entendre un país, una comunitat o una ciutat com una cosa viva i en permanent transformació és imprescindible per no caure en el discurs identitari reduccionista que pretén l’extrema dreta. Les últimes dades del padró de Barcelona ofereixen una nova radiografia. Si seguim la màxima de Pujol, els nous barcelonins i barcelonines –ho són perquè viuen i treballen a la ciutat– han nascut a l’Eixample, però també a l’Equador; a Sants, però també a Colòmbia; a Nou Barris, però també a Veneçuela...
Més de la meitat de les persones empadronades a la ciutat i nascudes a l’estranger provenen d’algun país d’Amèrica Llatina. És un percentatge prou significatiu per preguntar-nos si els altres barcelonins els aportem o, per contra, els apartem sistemàticament. Els matisos són importants: apartar no és el mateix que no tolerar. Apartar és no conèixer ni tenir interès a fer-ho; és reduir la identitat i les particularitats de cadascun d’aquests països a un tot uniforme que, sota l’etiqueta d’Amèrica Llatina, esborra qualsevol possibilitat de contrast i diversitat. Apartar és cedir espais, però sense cap intenció de compartir-los. Pensem quantes facilitats donem els altres barcelonins perquè les persones equatorianes, colombianes, peruanes o de qualsevol altre país llatinoamericà habitin la ciutat, més enllà de simplement viure-hi. Una ciutat habitable és el resultat de la col·laboració i interacció entre les persones i d’aquestes amb els espais. Habitar no és un verb estàtic, sinó transformador. També és una condició humana. I tornant a Pujol, l’ingredient imprescindible per composar la nova catalanitat. Barcelona també és llatina. El canvi de paradigma real arribarà quan uns i altres presumim, sense complexos, de la nostra barcelonitat compartida.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu
- Criança El pediatre Carlos González explica la importància de la dependència emocional amb els fills: "Tots tenim una dependència dels nostres pares..."
- Amb Liam Neeson El racó de Sant Cugat del Vallès que està ja en la història del cinema
- BÀSQUET Chimezie Metu s’operarà d’una greu lesió la setmana que ve als EUA
- Motociclisme Jorge Martín: "Aquest no és el meu Mundial, serà l’any que ve"