Identitat i complexos

Interpretar catalunya.

Notícies relacionades

Els ultraconservadors de l’Església, contra el Papa

El ferro en contacte amb l’aigua va donar a Mart el color vermellós

A Pujol se li poden i se li han de retreure innombrables màcules en la seva trajectòria política, però mai la seva falta de visió. Sabia llegir i interpretar Catalunya com pocs i, efectivament, aquells extremenys, andalusos, murcians i gallecs nouvinguts van acabar composant una Catalunya eclèctica i desacomplexada. Entendre un país, una comunitat o una ciutat com una cosa viva i en permanent transformació és imprescindible per no caure en el discurs identitari reduccionista que pretén l’extrema dreta. Les últimes dades del padró de Barcelona ofereixen una nova radiografia. Si seguim la màxima de Pujol, els nous barcelonins i barcelonines –ho són perquè viuen i treballen a la ciutat– han nascut a l’Eixample, però també a l’Equador; a Sants, però també a Colòmbia; a Nou Barris, però també a Veneçuela...

Més de la meitat de les persones empadronades a la ciutat i nascudes a l’estranger provenen d’algun país d’Amèrica Llatina. És un percentatge prou significatiu per preguntar-nos si els altres barcelonins els aportem o, per contra, els apartem sistemàticament. Els matisos són importants: apartar no és el mateix que no tolerar. Apartar és no conèixer ni tenir interès a fer-ho; és reduir la identitat i les particularitats de cadascun d’aquests països a un tot uniforme que, sota l’etiqueta d’Amèrica Llatina, esborra qualsevol possibilitat de contrast i diversitat. Apartar és cedir espais, però sense cap intenció de compartir-los. Pensem quantes facilitats donem els altres barcelonins perquè les persones equatorianes, colombianes, peruanes o de qualsevol altre país llatinoamericà habitin la ciutat, més enllà de simplement viure-hi. Una ciutat habitable és el resultat de la col·laboració i interacció entre les persones i d’aquestes amb els espais. Habitar no és un verb estàtic, sinó transformador. També és una condició humana. I tornant a Pujol, l’ingredient imprescindible per composar la nova catalanitat. Barcelona també és llatina. El canvi de paradigma real arribarà quan uns i altres presumim, sense complexos, de la nostra barcelonitat compartida.