Una immigració més formada redueix a 12.000 euros a l’any la bretxa salarial

Un recent informe sobre el padró de Barcelona, realitzat pel departament d’Estadística de l’Oficina Municipal de Dades, constata "una evolució ascendent de les retribucions mitjanes des del 2010, en plena crisi econòmica, fins al 2023". "No obstant, els patrons salarials segons nacionalitat i sexe són molt distingibles", adverteix. Concretament, el 2023 la bretxa salarial anual entre un home de nacionalitat espanyola i un amb passaport estranger era de més de 12.000 euros anuals: de 41.595 euros de mitjana a 29.177. En el cas de les dones la distància és molt inferior, al voltant de 5.000 euros a l’any, tot i que es deu bàsicament a la bretxa de gènere preexistent: 33.509 euros versus 28.210.

El salt entre les nòmines d’uns i d’altres era fins i tot més alt el 2010, quan la bretxa masculina arribava als 15.000 euros. La femenina era de 10.000, el doble que l’actual. Però el mateix informe assumeix que la millora es deu més a l’arribada d’un nou perfil de treballadors que a un gran progrés de les capes inferiors del mercat laboral. "L’evolució salarial favorable dels treballadors estrangers pot interpretar-se com la conseqüència de la millora del perfil educatiu i professional de la població forana d’uns determinats orígens", diu el document.

Cita específicament que "les mitjanes salarials dels treballadors de la resta de la Unió Europea són pràcticament idèntiques a la dels espanyols". Els de la resta d’Europa "es troben una mica per sota", compara, "mentre que per a la resta de treballadors estrangers són molt més baixes, situant-se el 2023 en valors que no arriben en cap cas als 24.000 euros a l’any". Així, molts assalariats extracomunitaris tenen seriosos problemes per arribar a fi de mes a Barcelona: "La pobresa salarial és clarament superior entre els treballadors de la resta d’Europa (que aproximadament dobla la dels espanyols), i la dels llatinoamericans i de la resta del món (que aproximadament la triplica)".

De tots els passaports

Notícies relacionades

Els ultraconservadors de l’Església, contra el Papa

El ferro en contacte amb l’aigua va donar a Mart el color vermellós

El nivell d’instrucció de la població puja de manera transversal i, tot i que amb asimetries molt importants, erosiona any rere any l’estereotip de la mà d’obra barata per falta de formació. "Barcelona presenta una població nascuda fora cada vegada més qualificada", certifica l’informe municipal. El percentatge de titulats universitaris i de cicles formatius superiors segons el continent de procedència resulta un bon termòmetre d’aquest canvi sociològic que viu la ciutat inadvertidament. Entre els africans, aquesta franja ha passat de l’11,5% al 18,6% en 20 anys (el 2004 davant el 2024). Entre els americans, del 28,8% al 40,2% en el mateix període, un salt notable. També s’ha produït una escalada similar en els procedents d’Àsia: del 15,2% al 26,2%.

No obstant, el salt més gran es fa entre els llicenciats nascuts en altres països d’Europa, que fa dues dècades representaven el 39% del col·lectiu i ara ja arriben al 62,1%. Una taxa, per cert, molt per sobre de la local: els titulats superiors suposen el 33,8% (+12,6 punts) dels barcelonins de bressol, el 45% dels nascuts en altres municipis catalans (+18,9) i el 27,9% dels de procedència espanyola (+15,7).