El sumari de la dana confirma que l’alerta massiva va arribar quan ja hi havia morts

Els esdeveniments viscuts el 29 d’octubre del 2024 suposen un «episodi dantesc, un infern real de destrucció, mort i finalment foscor, ha produït respecte als familiars dels morts un important mal psicològic», segons ha pogut constatar la jutge d’instrucció «en les declaracions i oferiments d’accions als familiars i supervivents». El sumari de la dana, a què ha tingut accés ‘Levante-EMV’ revela els testimonis oferts pels familiars dels morts, que aquest diari omet per preservar la seva intimitat, i en els quals la jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja es basa per considerar que el missatge de l’ES-Alert va ser tardà i erroni.

«La força del corrent era tan gran que se la va emportar», relata el familiar d’una menor que va morir mentre intentava posar-se fora de perill a través d’una escala que li van llançar els veïns. Altres famílies relaten com ni tan sols van poder arribar a l’habitatge dels seus familiars, persones grans que vivien en cases de poble típiques de l’Horta en plantes baixes, i que es van convertir en una ratera. Altres morts van baixar els garatges a salvar el cotxe, però la força de la barrancada els va impedir sortir dels garatges.

Notícies relacionades

Ocupen la casa d'un veí de Girona de 90 anys que la tenia en venda

La jutge progressista Mercè Caso és la nova presidenta del TSJC

Els supervivents han detallat a la Guàrdia Civil com «van desaparèixer els seus pròxims davant dels seus ulls. Pares, cònjuges o germans que van veure com se’ls escapaven literalment entre les seves mans […] arrossegats per un torrent d’aigua i fang». Els relats han sigut recollits per la magistrada en les seves interlocutòries, de manera anònima i respectuosa. Per exemple el d’un cònjuge que «aconseguia posar fora de perill la seva dona, però ell moria després de lluitar molt de temps contra l’arrossegament de l’aigua». Altres víctimes «van baixar al garatge i mai van tornar». Persones d’edat avançada, pitjors condicions físiques o que «no van poder aguantar la força del corrent d’aigua i fang, perien». 

Les famílies dels desapareguts narren com la barrancada del Poio els va sorprendre en les seves tasques quotidianes. La filla d’un mort va relatar en una compareixença davant la jutge que «va veure com arribava una onada d’aigua des de casa seva, sense haver plogut a Catarroja […] En qüestió de minuts va passar de ser res a arribar fins a cobrir els arbres, que quan va veure l’onada serien cap a les 19.50 hores, que va ser anterior a l’alerta».