No va d’homes o dones

Hi ha qui encara es pensa que les dones del camp som només l’ombra dels homes, que hi som per ajudar, per fer costat, per donar suport. Doncs bé, deixeu-me dir ben clar que això no és cert. No ho ha estat mai. Som dones, som rurals i som essencials. Sense nosaltres, el món rural no s’aturaria, però funcionaria diferent.

La meva història no és excepcional. Soc Rosa Serret, tinc 52 anys i soc la mestressa d’una explotació de vaques de llet a Vallfogona de Balaguer. No soc l’esposa d’un ramader, ni la filla d’un agricultor: soc la responsable d’una empresa que alimenta famílies i contribueix a l’economia del país. I com jo, n’hi ha moltes.

El camp no és un món d’homes; és un món de gent valenta. I les dones sempre hi hem estat, treballant colze a colze, prenent decisions, aixecant explotacions i innovant. El que passa és que, durant molt de temps, no se’ns ha posat tant el focus de llum a sobre: eren altres temps.

Ser professionals

Això està canviant, però. Cada vegada hi ha més dones que lideren explotacions agràries, que adopten noves tecnologies, que aposten per la sostenibilitat i que fan avançar el sector. No som només mans que treballen; som caps que pensen, que gestionen i que fan possible que el món rural tingui futur. Igual que els homes, les dones del camp hem de ser professionals.

Si hi ha una cosa que defineix les dones del camp, és la capacitat d’adaptació. Hem après a gestionar explotacions en temps de crisi, a superar entrebancs burocràtics, a fer front a preus injustos i a buscar solucions quan sembla que tot juga en contra nostra. Com els homes, ni més ni menys.

Al sector agrari el problema no és el sexe. El problema és que els que ens governen no tenen clar el model agrari que ens farà despuntar; un model jove i professional. Si continuem regalant ajuts i altres facilitats a fons d’inversió o persones que no es dediquen principalment a l’activitat agrària, ens estem dispersant de l’objectiu i no som eficients.

A més, m’agradaria deixar clar que ser dona i ser rural no significa ser vulnerable. Significa ser resolutiva. Significa aixecar-se cada matí sabent que dependrà de nosaltres que els animals estiguin ben cuidats, que la terra doni fruits i que les coses tirin endavant. Com els homes.

Encara hi ha qui pensa que una dona amb botes de granja i les mans brutes no pot ser una empresària. O que si una dona decideix fer-se càrrec d’una explotació és perquè "no hi havia cap home que volgués fer-ho". Aquestes idees són obsoletes. No necessitem que ningú ens doni permís per liderar. Ho estem fent. No necessitem que ningú ens reconegui com a protagonistes del món rural. Ja ho som.

Noves estructures

Les dones estem transformant la manera de fer les coses. Apostem per la digitalització, per la genètica aplicada, per la sostenibilitat. No volem mantenir velles estructures; volem crear-ne de noves.

Notícies relacionades

L’escola acusada d’ultracatolicisme acomiada el director

Kennedy afirma que l’autisme el causa una "toxina ambiental"

I sí, queda feina per fer. Encara hem de lluitar per tenir les mateixes oportunitats, per accedir a finançament, per ser presents en els òrgans de decisió. Però no ho farem des de la queixa, sinó des de la determinació.

El món rural no és cosa d’homes. Tampoc és cosa de dones. És cosa de persones valentes, compromeses, professionals i amb visió de futur. I si alguna cosa hem demostrat les dones que hi vivim i treballem, és que no som aquí per acompanyar ningú. Som aquí per liderar.