Catalunya envelleix: la població més gran de 65 anys augmenta el 20% en només una dècada

La revolució demogràfica continua avançant amb pas implacable a Catalunya. Les últimes dades publicades aquest dijous per l’Idescat abunden en la tendència registrada en els últims anys respecte a l’apressant procés d’envelliment de la població i a l’arribada d’estrangers, que estan mitigant la caiguda de la fecunditat i aquest any han tornat a assolir un nou sostre històric al situar-se en el 18% de la població catalana.

A 1 de gener del 2024, les dades apunten que el col·lectiu de persones de més de 65 anys ha augmentat més del 20% des del 2011, mentre la població general ha crescut només un 6,5%.

De fet, en una vintena de comarques, l’envelliment és superior: El Baix Penedès i la Vall d’Aran els més grans de 65 anys registren un creixement del 50%.

Alhora, el grup de menors d’entre 0 a 15 anys es mantenen pràcticament igual que el 2011 (+0,5%). Val a dir que, malgrat el creixement general de la població, hi ha 14 comarques on ha retrocedit. Els descensos més significatius es registren a la Terra Alta (-9%) i la Ribera d’Ebre, el Priorat i les Garrigues, que registren un 5% menys d’habitants.

Fluxos migratoris

Els reptes socials que suposa una població envellida s’uneixen també als derivats de la immigració, convertida en el gran motor de tracció de la nova Catalunya dels 8 milions d’habitants.

En conjunt, l’últim any les persones amb nacionalitat diferent de l’espanyola han augmentat el 6%. Són en total 1.444.192 i ascendeixen al 18% del total de la població (vuit dècimes més respecte a l’any passat).

En aquest context, un de cada sis estranger és marroquí, la nacionalitat no espanyola més comuna a 30 comarques. Segons les dades de l’INE publicades fa uns dies, els nascuts fora de l’Estat ja superen els dos milions.

La migració, no obstant, té les seves pròpies geografies. Per exemple, la població de nacionalitat estrangera supera el 20% de la població en 12 comarques i en més d’un centenar de municipis, segons les últimes dades d’Idescat.

La Segarra (29,5%) –on es troba Guissona, l’únic municipi català amb més de la meitat de la seva població estrangera– és la comarca amb la taxa més alta, seguida de l’Alt Empordà (25,9%) i el Barcelonès (23,9%).

L’augment de la població de nacionalitat estrangera ha sigut significatiu en els últims anys, ja que si bé conformava el 15,9% del total dels censats a Catalunya a principis del 2021, tres anys després ja se situa en el 18%. Una altra dada: els homes d’aquest col·lectiu tenen més pes que les dones, ja que sumen el 18,9% i el 17,2% del total de cada sexe, respectivament.

Les dades de l’Idescat també situen en el 23,8% les persones nascudes fora de l’Estat –xifra que ja es queda curta respecte a les dades provisionals publicades la setmana passada per l’INE d’inicis del 2025, que ja l’eleven al 24,98%.

Guissona, Castelló d’Empúries i Vic

Quant als municipis, Guissona torna a liderar el rànquing amb un 51,6% dels seus habitants estrangers. La població de la Segarra ja superava la meitat d’estrangers en els primers anys d’aquesta dècada i també en el cens del 2011. El municipi va experimentar un canvi radical en la seva morfologia en la dècada anterior, ja que en el cens del 2001, la seva població estrangera se situava en l’11,4%.

Notícies relacionades

Catalunya equipararà els batxillerats i els graus mitjans a l’hora d’accedir a un cicle formatiu de grau superior

Catalunya incrementarà els estudis de Formació Professional en 7.583 places el curs vinent

En números absoluts, Barcelona és on resideix un nombre més gran d’estrangers (414.063, un 24,6% de la població), 29.403 més que fa 12 mesos. Generalment, com més població del municipi, més percentatge de nouvinguts.

El Marroc i Colòmbia

Per nacionalitats, la marroquina continua sent la comunitat més nombrosa, ja que suposa el 16,7% del total d’estrangers: un de cada sis pertanyen a aquesta nacionalitat. Aquesta comunitat registra 241.179 residents, uns 7.000 més que l’1 de gener del 2023. Es tracta del principal país estranger a 30 comarques. A Barcelona ciutat, no obstant, són més preponderants les comunitats italiana (47.934), colombiana (27.507), que registra l’augment més gran), i pakistanesa (23.808).