El gran corrent de l’Atlàntic no col·lapsarà aquest segle

Molt s’ha especulat últimament sobre el possible col·lapse del corrent oceànic de l’Atlàntic (AMOC), una de les grans artèries que regulen el clima del planeta, així com el seu eventual impacte en el clima terrestre i, més concretament, en regions com Europa. El debat ha suscitat grans polèmiques, ja que, d’una banda, hi ha estudis que suggereixen que la intensificació de la crisi climàtica podria portar a un col·lapse imminent, mentre que d’altres de molt més cauts afirmen que, malgrat la gravetat de la situació actual, aquestes hipòtesis encara estan lluny de convertir-se en realitat. Per afegir més dades al debat, la revista Nature va publicar ahir l’anàlisi més exhaustiva sobre la qüestió. ¿La seva conclusió? Tot apunta que el corrent s’està debilitant, però res suggereix que acabi col·lapsant a curt termini. Si més no, en aquest segle.

La recerca, liderada per un equip internacional d’investigadors de l’Oficina Meteorològica d’Exeter (Regne Unit) i el Centre Nacional de Recerca Atmosfèrica de Colorado (EUA), ha analitzat 34 models climàtics en què es recull el funcionament dels sistemes climàtics globals i la seva possible evolució davant diferents escenaris. Després, els científics van introduir les variables de dos escenaris extrems per veure com es comportava el gran corrent atlàntic en cada un.

En el primer cas, van simular un món on els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera s’havien quadruplicat respecte als nivells preindustrials. I en el segon, un planeta on Groenlàndia es fonia del tot, cosa que significava injectar grans quantitats d’aigua dolça en aquesta artèria climàtica. En els dos escenaris, els models indiquen que la circulació atlàntica resistiria. Més feble que ara, això sí, però complint la seva funció.

Segons argumenten els autors del treball, liderats per Jonathan Baker, un dels grans "salvavides" per evitar el col·lapse de l’AMOC podrien ser els vents de l’oceà Austral. I és que, tal com mostren els models, aquests vents de caràcter fort i persistent podrien estar empenyent les aigües superficials d’aquest corrent i evitant així que s’aturin del tot.

L’investigador Aixue Hu convida a imaginar aquesta situació com un tanc d’aigua amb una aixeta i dos desguassos. "Sabem que l’aixeta, que representa les aigües que s’enfonsen a l’Atlàntic Nord, s’està debilitant. Això hauria de conduir a un lent buidatge del tanc, però, gràcies als vents de l’oceà Austral, l’aigua continua circulant i sortint pels desguassos corresponents, l’oceà Austral i Indopacífic, tot i que a un ritme més lent. Aquesta dinàmica és la que estaria impedint el col·lapse total de l’AMOC", il·lustra l’especialista en una anàlisi publicada a News & views.

"Extremadament baixa"

L’anàlisi afirma amb convicció que "la probabilitat d’un col·lapse total de l’AMOC en el segle XXI és extremadament baixa" i que, almenys ara mateix, res apunta que s’acabi frenant a curt termini. Tot i així, els experts afirmen que el debilitament també suposa un problema greu, que, malgrat que no sigui de manera tan extrema com s’havia predit, podria alterar el clima en regions com Europa.

Notícies relacionades

El 64% d’espanyols veuen infidelitat en les converses pujades de to en la xarxa

Carmen Núñez, socióloga: "Masturbar-se, l’autoerotisme, és una cosa important en la vellesa"

"Un col·lapse de l’AMOC seria absolutament devastador per a la civilització, però un debilitament també hauria de ser motiu de preocupació. Tot i que no acapari els titulars de la mateixa manera i el seu impacte sigui complicat d’explicar, continua sent extremadament important modelitzar-lo, comprendre’l, vigilar-lo i predir-lo", afirma Jonathan Bamber, director del Centre de Glaciologia de Bristol en declaracions a la plataforma Science Media Centre.

Encara no està clar quin impacte tindria un debilitament del corrent, però, segons apunten alguns treballs, podria exacerbar els extrems climàtics a Europa (per exemple, hiverns més freds i estius de calor extrema).